MARE DE DEU DE LA MERCE

Mare de Déu de la Mercè,
Verge de l'esperança,
patrona dels captius i presos,
un any més acudim davant vostre amb sentida confiança
per presentar-vos els nostres germans
afligits per la privació de llibertat.
Vós, Mare pelegrina,
sabeu bé què és viure en el desarrelament,
no trobar estatge, ser rebutjada
i haver de viure amb l'ànima en suspens.
Per això, sabeu bé el que sent la nostra gent.
Per això, a ningú no deixeu sense regalar, calladament, la vostra esperança.
Senyora plena de la gràcia del Senyor,
us implorem per ells i per les seves famílies.
Us demanem que alleugeu el seu sofriment i el dolor que van poder causar.
Recordeu-vos dels qui els han de cuidar
i de qui solidàriament els acompanyen.
Il·lumineu la consciència dels qui compleixen penes.
Dóna força als seus amics i familiars en la dura separació.
Senyora del Bon Consell,
atorga encert, saviesa i humanitat als funcionaris
i feu de les nostres capellanies i dels seus diligents voluntaris cristians,
heralds de Bona Notícia alliberadora.
Apropeu-nos a tots al Regne del vostre Fill,
beneït Alliberador de captius,
profeta trencador de masmorres injustes,
valerós defensor de causes perdudes.
Ell va passar pel món fent el bé,
guarint a molts de les seves malalties.
Déu estava amb Ell. Déu era Ell.
Per això, també es fa present en el dolor de cada pres,
i ens invita a tots a alleujar les seves penes,
A fer que la seva estada sigui el més curta possible
I les seves condicions de vida el més dignes que es pugui
i a comprometre’ns perquè un dia es realitzi el somni de Déu
i es tanquin totes les presons de la terra.
Perquè aquest dia s'apropi,
il·lumineu els Cossos legislatius de les nacions,
inspireu els Governants
i els responsables de les Institucions penitenciàries.
Que legislin i actuïn amb humanitat i amb prudència,
que apostin per alternatives menys doloroses que la presó,
que no abdiquin de l'ideal de reinserció social que ha de presidir-la.
Feu, Mare de la Divina Misericòrdia,
que abandonem definitivament tota senda retributiva
i avancem pel camí de la justícia restaurativa.
Que, per fi, el perdó venci a l'odi
i la indulgència a la venjança.
Dolça Mare nostra,
Mare de tots,
Maria de la Mercè,
Redemptora de captius,
maternal braser que manté viu el caliu de l'esperança,
Encoratgeu-nos en el nostre camí!
Verge de la Mercè,
Advocada nostra,
intercediu per nosaltres!
+Joan-Enric Vives
Bisbe d'Urgell i Encarregat de Pastoral Penitenciària

Dia litúrgic: Dimecres XXV de durant l'any 23-09-09

Text de l'Evangeli
(Lc 9,1-6):

En aquell temps, Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. Els digué: «No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. I si no us acullen, sortiu d'aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. Ells se'n van anar i passaven per tots els pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu».

Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties

Avui vivim uns temps en què noves malalties mentals assoleixen nivells insospitats, com mai no n'hi havia hagut en el curs de la història. El ritme de vida actual imposa estrès a les persones, cursa per consumir i aparentar més que el veí, tot amanit amb unes fortes dosis d'individualisme, que construeixen una persona aïllada de la resta dels mortals. Aquesta solitud a què molts són obligats per raó de conveniències socials, per pressió laboral, per convencions esclavitzadores, fa que molts sucumbeixin a la depressió, les neurosis, les histèries, les esquizofrènies o d'altres desequilibris que marquen profundament el futur d'aquella persona.

«Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties» (Lc 9,1). Mals, aquests, que podem identificar en el mateix Evangeli com a malalties mentals.

La trobada amb el Crist, persona completa i realitzada, aporta un equilibri i una pau que són capaços d'asserenar els ànims i de fer retrobar la persona amb ella mateixa, aportant-li claredat i llum en la seva vida i en l'enfocament del seu futur. L'Evangeli és criteri per aclarir dubtes, bo per a instruir i ensenyar, educar els joves i els grans, i encaminar les persones pel camí de la vida, aquella que mai no s'ha de marcir.

«Ells passaven per tots els pobles anunciant la bona nova» (Lc 9,6). És aquesta també la nostra missió: viure i meditar l'Evangeli, la mateixa paraula de Jesús, per tal de deixar-la penetrar en el nostre interior. Així, a poc a poc, podrem trobar el camí a seguir i la llibertat a realitzar. Com ha escrit Joan Pau II, «la pau ha de realitzar-se en la veritat (...); ha de fer-se en la llibertat».

Que sigui el mateix Jesucrist, que ens ha cridat a la fe i a la joia eterna, qui ens ompli de la seva esperança i amor, Ell que ens ha donat una nova vida i un futur inesgotable.

Dia litúrgic: Dimarts XXV de durant l'any 22-09-09

Text de l'Evangeli
(Lc 8,19-21):

En aquell temps, la mare i els germans de Jesús van arribar on Ell era, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. Algú li va dir: «La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure». Ell els respongué: «La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen».


La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen

Avui llegim un passatge preciós de l'Evangeli. Jesús no fa cap ofensa a la seva mare, ja que Ella és la primera en escoltar la Paraula de Déu i d'Ella neix el qui és la Paraula. Al mateix temps és la que amb més perfecció va complir el voler de Déu: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38), li respon a l'àngel en l'Anunciació.

Jesús ens diu el que ens cal per a esdevenir, també nosaltres, familiars seus: «Els qui escolten...» (Lc 8,21) i per a escoltar cal que ens apropem com els seus familiars, els quals arribaren on Ell era; però no se li podien acostar per la gentada que hi havia. Fan l'esforç d'apropar se; serà bo que ens preguntem si lluitem i procurem vèncer els obstacles que anem trobant a l'hora d'atansar-nos a la Paraula de Déu. ¿Dedico, cada dia, uns minuts a llegir, escoltar i meditar la Sagrada Escriptura? Sant Tomàs d'Aquino ens recorda que «cal que meditem contínuament la Paraula de Déu (...); aquesta meditació ajuda poderosament en la lluita contra el pecat».

I, finalment, complir la Paraula. No és suficient escoltar la Paraula; cal que la complim si volem ser de la família de Déu. Cal posar en pràctica allò que ens diu! Per això serà bo que ens preguntem si només obeeixo quan allò que se'm demana em ve de gust o és relativament fàcil, i, al contrari, si quan és l'hora de renunciar al benestar, a la pròpia fama, als béns materials o al temps que disposo per l'esbarjo..., poso en un parèntesi la Paraula fins que vinguin més ben donades. Demanem a la Verge Maria que com Ella escoltem i complim la Paraula de Déu i anar així pel camí que duu a la felicitat per sempre.

Dia litúrgic: 21 de Setembre: Sant Mateu, apòstol i evangelista

Text de l'Evangeli
(Mt 9,9-13):

En aquell temps, mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s'aixecà i el va seguir. Després, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, digueren als deixebles: «Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?». Jesús ho va sentir i digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors

Avui celebrem la festa de l'apòstol i evangelista sant Mateu. Ell mateix ens explica en el seu Evangeli la seva conversió. Estava assegut al lloc on recapten impostos i Jesús l'invità a seguir-lo. Mateu —diu l'Evangeli— «s'aixecà i el va seguir» (Mt 9,9). Amb Mateu arriba al grup dels Dotze un home totalment diferent dels altres apòstols, tant per la seva formació com per la seva posició social i riquesa. El seu pare el va fer estudiar economia per tal de poder fixar el preu del blat i del vi, dels peixos que li portarien Pere i Andreu i els fills de Zebedeu i el de les perles precioses de què parla l'Evangeli.

El seu ofici, el de recaptador d'impostos, era mal vist. Els qui l'exercien eren considerats publicans i pecadors. Estava al servei del rei Herodes, senyor de la Galilea, un rei odiat pel seu poble i que el Nou Testament ens el presenta com un adúlter, l'assassí de Joan Baptista i el qui va escarnir Jesús el Divendres Sant. Què pensaria Mateu quan anava a rendir comptes al rei Herodes? La conversió de Mateu devia suposar un veritable alliberament, com ho demostra el banquet al que va invitar els publicans i pecadors. Fou la seva manera de demostrar l'agraïment al Mestre per haver pogut sortir d'una situació miserable i trobar la veritable felicitat. Sant Beda el Venerable, tot comentant la conversió de Mateu, escriu: «La conversió d'un cobrador d'impostos donà exemple de penitència i d'indulgència a altres cobradors d'impostos i pecadors (...). En el primer instant de la seva conversió, atreu cap a Ell, que és tant com dir cap a la salvació, tota una colla de pecadors».

En la seva conversió es fa present la misericòrdia de Déu com ho palesen les paraules de Jesús davant la crítica dels fariseus: «El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors» (Mt 9,13).

Dia litúrgic: Diumenge XXV (B) de durant l'any 20-09-09

Text de l'Evangeli
(Mc 9,30-37):

En aquell temps, Jesús i els seus deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà. Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes».

Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?». Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots». Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué: «Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat».


El Fill de l'home serà entreg (…) i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà

Avui, l'Evangeli ens explica que Jesús marxava amb els deixebles, vorejant poblacions, a través d'una gran plana. Res millor per a conèixer-se que caminar i viatjar en companyia. Aleshores sorgeix fàcilment la confidència. I la confidència és confiança. I la confiança és comunicar amor. L'amor enlluerna i sorprèn en descobrir-nos el misteri que s'alberga en el més íntim del cor humà. Amb emoció, el Mestre parla als seus deixebles del misteri que rosega el seu interior. Uns cops és il·lusió; d'altres, en pensar-lo, sent por; la majoria de les vegades sap que no l'entendran. Però ells són els seus amics, ha de comunicar-los-hi tot el que ha rebut del Pare, i fins ara així ho ha fet així. No l'entenen però sintonitzen amb l'emoció amb què els parla, la qual és estimació, prova que compten amb Ell, encara que siguin tan poca cosa, per aconseguir que els seus projectes tinguin èxit. Serà entregat, el mataran, però ressuscitarà al cap de tres dies (cf. Mc 9,31).

Mort i resurrecció. Per a uns seran conceptes enigmàtics; per a d'altres, axiomes inacceptables. Ell ha vingut a revelar-ho, a proclamar que ha arribat la sort joiosa per al gènere humà, encara que, perquè així sigui, li tocarà a Ell, l'amic, el germà major, el Fill del Pare, passar per cruels sofriments. Però, ¡oh trista paradoxa!: mentre viu aquesta tragèdia interior, ells discuteixen sobre qui pujarà més alt en el podi dels campions, quan arribi el final de la carrera cap al seu Regne. ¿Potser obrem nosaltres de manera diferent? Qui estigui lliure d'ambició, que llenci la primera pedra.

Jesús proclama nous valors. L'important no és triomfar, sinó servir; així ho demostrarà el dia culminant del seu quefer evangelitzador rentant-los els peus. La grandesa no està en l'erudició del savi, sinó en la ingenuïtat del nen. «Tot i que sabessis de memòria la Bíblia sencera i les sentències de tots els filòsofs, ¿de què et serviria tot això sense caritat i gràcia de Déu?» (Tomás de Kempis). Saludant el savi satisfem la nostra vanitat, abraçant el petitó estrenyem Déu i ens contagiem d'Ell, divinitzant-nos.