Dia litúrgic: Dijous XIII de durant l'any 5-7-2012

Text de l'Evangeli (Mt 9,1-8): En aquell temps, Jesús pujà en una barca, va passar a l'altra riba i anà al seu poble. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, va dir al paralític: «Coratge, fill, et són perdonats els pecats». Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema». Però Jesús s'adonà dels seus pensaments i els replicà: «Per què penseu amb dolenteria dins vostre? Què és més fàcil, dir: ‘Et són perdonats els pecats’, o bé dir: ‘Aixeca't i camina’? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra». Llavors diu al paralític: «Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa». Ell s'aixecà i se'n va anar cap a casa seva. La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran. Comentari: Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa Avui trobem una de les moltes manifestacions evangèliques de la bondat misericordiosa del Senyor. Totes elles ens en mostren aspectes rics en detalls. La compassió de Jesús misericordiosament exercida va des de ressuscitar un mort o guarir la lepra, fins a perdonar una dona pecadora pública, passant per moltes altres guaricions de malalties i acceptacions de pecadors penedits. Això últim ho expressa també en paràboles, com ara, l'ovella esgarriada, la dracma perduda i el fill pròdig. L'Evangeli d'avui és una mostra de la misericòrdia del Salvador en dos aspectes alhora: envers la malaltia del cos i envers la de l'ànima. I, com que l'ànima és més important, Jesús comença per ella. Sap que el malalt està penedit de les seves culpes, veu la seva fe i la dels qui el porten, i diu: «Coratge, fill, et són perdonats els pecats» (Mt 9,2). Per què comença per aquí sense que li ho demanin? És clar que llegeix els seus pensaments i sap que és precisament això el que més agrairà aquell paralític, que, probablement, en veure's davant la santedat de Jesucrist, experimentaria confusió i vergonya de les pròpies culpes, amb un cert temor que fossin impediment per a la concessió de la salut. El Senyor el vol tranquil·litzar. No li fa res que els mestres de la Llei murmurin en els seus cors. Més encara, forma part del seu missatge mostrar que ha vingut a exercir la misericòrdia amb els pecadors, i ara ho vol proclamar. I és que els qui, encegats per l'orgull es tenen per justos, no accepten la crida de Jesús; l'acullen, però, els qui sincerament es consideren pecadors. A ells Déu s'abaixa a perdonar-los. Com diu sant Agustí, «és una gran misèria l'home orgullós, però més gran és la misericòrdia de Déu humil». I, en aquest cas, la misericòrdia divina encara va més enllà: com a complement del perdó li retorna la salut: «Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa» (Mt 9,6). Jesús vol que el goig del pecador convertit sigui complet. La nostra confiança en Ell s'ha d'afermar. Sentim-nos, però, pecadors a fi de no tancar-nos a la gràcia. BED AND BREAKFAST CANM VINYALS GIRONA

Dia litúrgic: Dimecres XIII de durant l'any 4-7-2012

Text de l'Evangeli (Mt 8,28-34): En aquell temps, Jesús va arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l'anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals. Eren tan perillosos que ningú no s'aventurava a passar per aquell camí. Els endimoniats es posaren a cridar: «Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí a turmentar-nos abans d'hora?». Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs. Els dimonis suplicaven a Jesús: «Si ens treus fora, envia'ns al ramat de porcs». Ell els digué: «Aneu-hi». Els dimonis van sortir i se n'anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici, i van morir ofegats dintre l'aigua. Els porquers van fugir, anaren a la ciutat i escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. Tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori. Comentari: Li suplicaren que abandonés el seu territori Avui contemplem un trist contrast. “Contrast” perquè admirem el poder i majestat divins de Jesucrist, a qui voluntàriament se sotmeten els dimonis (senyal que ens ha arribat el Regne dels cels). Alhora, però, deplorem l'estretor i mesquinesa de què és capaç el cor humà en rebutjar el portador de la Bona Nova: «Tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori» (Mt 8,34). I “trist” perquè «el qui és la llum veritable (...) ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit» (Jn 1,9-11). Més contrast i més astorament si parem atenció en el fet que l'home és lliure i aquesta llibertat té el “poder d'aturar” el poder infinit de Déu. Diguem-ho d'una altra manera: la infinita potestat divina arriba fins on li ho permet la nostra “poderosa” llibertat. I això és així perquè Déu ens estima principalment amb un amor de Pare. Ell és Pare i, per tant, no ens ha de sorprendre que Ell sigui molt respectuós de la nostra llibertat: Ell no imposa el seu amor, sinó que ens el proposa. Déu, amb saviesa i bondat infinites, governa providencialment l'univers respectant la nostra llibertat; també quan aquesta llibertat humana li gira les espatlles i no vol acceptar la seva voluntat. Ben al contrari del que pugui semblar, no se li escapa el món de les mans: Déu ho porta tot a bon terme, malgrat els impediments que li podem posar. De fet, els nostres impediments són, abans de res, impediments per a nosaltres mateixos. Amb tot, hom pot afirmar que «enfront a la llibertat humana Déu ha volgut tornar-se “impotent”. I es pot dir que Déu paga pel gran do [la llibertat] concedit a un ésser creat a la seva imatge i semblança [l'home]» (Joan Pau II). Déu paga!: si el fem fora, Ell obeeix i marxa. Ell paga, però nosaltres perdem. Sortim guanyant, en canvi, quan responem com Santa Maria: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38). BED AND BREAKFAST CAN VINYALS GIRONA

Dia litúrgic: 3 de Juliol: Sant Tomàs, apòstol

Text de l'Evangeli (Jn 20,24-29): Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: «Hem vist el Senyor». Però ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!». Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!». Comentari: Senyor meu i Déu meu! Avui, l'Església celebra la festa de sant Tomàs. L'evangelista Joan, després de descriure l'aparició de Jesús, el mateix diumenge de la resurrecció, ens diu que l'apòstol Tomàs no hi era, i quan els Apòstols —que havien vist el Senyor— en donaven testimoni, Tomàs respongué: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus, i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas» (Jn 20,25). Jesús és bo i va a l'encontre de Tomàs. Passats vuit dies, Jesús s'apareix una altra vegada i diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient» (Jn 20,27). —Oh Jesús, que n'ets de bo! Si veus que alguna vegada jo m'aparto de Vós, veniu al meu encontre, com vàreu anar a l'encontre de Tomàs. La reacció de Tomàs van ser aquestes paraules: «Senyor meu i Déu meu!» (Jn 20,28). Què boniques són aquestes paraules de Tomàs! Li diu “Senyor” i “Déu”. Fa un acte de fe en la divinitat de Jesús. En veure'l ressuscitat, ja no veu solament l'home Jesús, que s'estava amb els Apòstols i menjava amb ells, sinó el seu Senyor i el seu Déu. Jesús el renya i li diu que no sigui incrèdul, sinó creient, i afegeix: «Feliços els qui creuran sense haver vist!» (Jn 20,28). Nosaltres no hem vist el Crist crucificat, ni el Crist ressuscitat, ni se'ns ha aparegut, però som feliços perquè creiem en aquest Jesucrist que ha mort i ha ressuscitat per nosaltres. Per tant, preguem: «Senyor meu i Déu meu, preneu-me tot allò que m'aparta de Vós; Senyor meu i Déu meu, doneu-me tot allò que m'acosta a Vós; Senyor meu i Déu meu, traieu-me de mi mateix per donar-me tot a Vós» (Sant Nicolau de Flüe). BED AND BREAKFAST CAN VINYALS GIRONA

Dia litúrgic: Dilluns XIII de durant l'any 1-7-2012

Text de l'Evangeli (Mt 8,18-22): En aquell temps, Jesús veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l'ordre de passar a l'altra riba. Llavors s'acostà un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, et seguiré arreu on vagis». Jesús li respon: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». Un altre, un dels seus deixebles, li digué: «Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare». Jesús li respon: «Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts». Comentari: Segueix-me Avui, l'Evangeli ens presenta —a través de dos personatges— una qualitat del bon deixeble de Jesús: el despreniment dels béns materials. Abans però, el text de sant Mateu ens dóna un detall que no voldria passar per alt: «Jesús veient que hi havia una gentada al seu voltant...» (Mt 8,18). Les multituds es reuneixen a prop del Senyor per a escoltar la seva paraula, per a ser guarits de les seves malalties materials i espirituals; busquen la salvació i un alè de Vida eterna en mig de les trifulgues d'aquest món. Com llavors, quelcom de semblant passa en el nostre món d'avui dia: tothom —més o menys conscientment— té la necessitat de Déu, d'assaciar el cor dels béns veritables, com són el coneixement i l'amor a Jesucrist, i una vida d'amistat amb Ell. Si no, caiem en la trampa de voler omplir el nostre cor d'altres “déus” que no poden donar sentit a la nostra vida: el mòbil, l'Internet, el viatge a les Bahames, el treball desenfrenat per a guanyar més i més diners, el cotxe millor que el del veí, o el gimnàs per a lluir el millor cos del país... És el que passa a molts actualment. En contrast ressona el crit ple de força i de confiança del Papa Joan Pau II quan parlava a la joventut: «Es pot ser modern i profundament fidel a Jesucrist». Per això cal, com el Senyor, el despreniment de tot allò que ens enganxa a una vida massa materialitzada i tanca les portes a l'Esperit. «El Fill de l’home no té on reposar el cap (...). Segueix-me» (Mt 8,22), ens diu l'Evangeli d'avui. I sant Gregori Magne ens recorda: «Tinguem les coses temporals per a ús, les eternes en el desig; servim-nos de les coses terrenals per al camí, i desitgem les eternes pel fi de la jornada». És un bon criteri per a examinar el nostre seguiment de Jesús. BED AND BREAKFAST CAN VINYALS GIRONA

Dia litúrgic: Diumenge XIII (B) de durant l'any 1-7-2012

Text de l'Evangeli (Mc 5,21-43): En aquell temps, Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l'altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i Ell es quedà vora l'aigua. Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb insistència, li diu: «La meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui». Jesús se n'anà amb ell. El seguia molta gent que l'empenyia pertot arreu. Hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s'hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré». Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d'ella que estava guarida del mal que la turmentava. Jesús s'adonà a l'instant de la força que havia sortit d'ell i es girà per preguntar a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?». Els seus deixebles li contestaren: «¿Veus que la gent t'empeny pertot arreu i encara preguntes qui t'ha tocat?». Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, tremolant de por es prosternà davant d'Ell i li va explicar tota la veritat. Jesús li digué: «Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida del mal que et turmentava». Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre?». Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: «No tinguis por; tingues només fe». I no va permetre que l'acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. Entra a la casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm». Ells se'n burlaven, però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on era la nena, l'agafa per la mà i li diu: «Talita, cum -que vol dir: ‘Noia, aixeca't’». A l'instant la noia es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se'n sabien avenir. Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia. Comentari: Tingues només fe Avui, sant Marc ens presenta una gernació de necessitats que s'apropa a Jesús-Salvador cercant consol i salut. Fins i tot, aquell dia s'obrí pas entre la multitud un home anomenat Jaire, el cap de la sinagoga, per tal d'implorar la salut de la seva filleta: «La meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui» (Mc 5,23). Qui sap si aquell home coneixia Jesús de vista, de veure'l sovint a la sinagoga i, trobant-se tan desesperat, decidí invocar el seu ajut. En tot cas, Jesús copsant la fe d'aquell pare afligit accedí a la seva petició; només que mentre s'adreçava vers la seva casa arribà la nova que la noieta ja havia mort i que era inútil de molestar-lo: «La teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre?» (Mc 5,35). Jesús, adonant-se de la situació, demanà a Jaire que no es deixés influir per l'ambient pessimista bo i dient-li: «No tinguis por, tingues només fe!» (Mc 5,36). Jesús demanà a aquell pare una fe més gran, capaç d'anar més enllà dels dubtes i de la por. En arribar a la casa de Jaire, el Messies retornà la vida a la noieta amb les paraules: «Talita, cum -que vol dir: ‘Noia, aixeca't’» (Mc 5,41). També nosaltres hauríem de tenir més fe, aquella fe que no dubta davant les dificultats i proves de la vida, i que sap madurar en el dolor a través de la nostra unió amb el Crist, tal com ens suggereix el papa Benet XVI en la seva encíclica Spe Salvi (Salvats per l'esperança): «El que guareix l'home no és esquivar el sofriment i fugir davant el dolor, sinó la capacitat d'acceptar la tribulació, madurar en ella i trobar-hi un sentit mitjançant la unió BED AND BREAKFAST CAN VINYALS GIRONA