Dia litúrgic: Diumenge VI (C) dePasqua 5-5-2013

Text de l'Evangeli (Jn 14,23-29): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: ‘Me'n vaig, però tornaré a vosaltres’. Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu». Comentari: Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell Avui, abans de celebrar l'Ascensió i la Pentecosta, rellegim encara les paraules de l'anomenat sermó del Sant Sopar, en les que ens cal veure-hi diverses maneres de presentar un missatge únic, ja que tot brolla de la unió de Crist amb el Pare i de la voluntat de Déu d'associar-nos en aquest misteri d'amor. A Santa Teresina de l'Infant Jesús un dia li van oferir diversos regals perquè triés, i ella, amb una gran decisió tot i la seva curta edat, va dir: «Ho trio tot!». Ja més gran va entendre que aquest triar-ho tot s'havia de concretar en voler ser l'amor en l'Església, ja que un cos sense amor no tindria sentit. Déu és aquest misteri d'amor, un amor concret, personal, fet carn en el Fill Jesús que arriba a donar-ho tot: Ell mateix, la seva vida i els seus fets són el màxim i més entenedor missatge de Déu. És d'aquest amor que ho abasta tot d'on en neix la “pau”. Aquesta és avui una paraula enyorada: volem pau i tot són alarmes i violències. Només aconseguirem la pau si ens girem vers Jesús, ja que és Ell qui ens la dóna com a fruit del seu amor total. Però no ens la dóna com el món ho fa (cf. Jn 14,27), ja que la pau de Jesús no és la quietud i la despreocupació, sinó tot el contrari: la solidaritat que es fa germanor, la capacitat de mirar-nos i de mirar els altres amb ulls nous com fa el Senyor, i així perdonar-nos. D'aquí neix una gran serenor que ens fa veure les coses tal com són, no pas com aparenten. Seguint per aquest camí arribarem a ser feliços. «L'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit i us ho farà entendre» (Jn 14,26). Que aquests darrers dies de Pasqua demanem obrir-nos a l'Esperit: l'hem rebut en ser batejats i confirmats, però cal que —com a darrer do— rebroti en nosaltres i ens faci arribar allà on no gosaríem.

Dia litúrgic: Dissabte V de Pasqua 4-4-2013

Text de l'Evangeli (Jn 15,18-21): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si el món us odia, tingueu present que m'ha odiat primer a mi que a vosaltres. Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. Recordeu allò que us he dit: ‘El criat no és més important que el seu amo’. Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres; si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m'ha enviat». Comentari: Tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m'ha enviat Avui, l'Evangeli contraposa el món amb els seguidors del Crist. El món representa tot allò de pecat que trobem en la nostra vida. Una de les característiques del seguidor de Jesús és, doncs, la lluita contra el mal i el pecat que es troba a l'interior de cada home i en el món. Per això, Jesús ressuscitat és llum, llum que il·lumina les tenebres del món. Karol Wojtyla ens exhortava «que aquesta llum ens faci forts i capaços d'acceptar i estimar la entera Veritat de Crist, d'estimar-la més quant més la contradiu el món». Ni el cristià, ni l'Església poden seguir les modes o els criteris del món. El criteri únic, definitiu i ineludible és el Crist. No és Jesús el qui s'ha d'adaptar al món en el que vivim; som nosaltres els qui hem de transformar les nostres vides en Jesús. «Crist és el mateix ahir, avui i sempre». Això ens ha de fer pensar. Quan la nostra societat secularitzada demana certs canvis o llicències als cristians i a l'Església, simplement ens està demanant que ens allunyem de Déu. El cristià s'ha de mantenir fidel a Crist i al seu missatge. Diu sant Ireneu: «Déu no té necessitat de res; però l'home té necessitat d'estar en comunió amb Déu. I la glòria de l'home està en perseverar i mantenir-se en el servei de Déu». Aquesta fidelitat pot representar moltes vegades la persecució: «Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres» (Jn 15,20). No hem de tenir por de la persecució, més aviat hem de témer no buscar amb prou delit fer la voluntat del Senyor. Siguem valents i proclamem sense por Crist Ressuscitat, llum i alegria dels cristians! Deixem que l'Esperit Sant ens transformi per a ser capaços de comunicar això al món!

Dia litúrgic: 3 de Maig: Sant Felip i sant Jaume, apòstols

Text de l'Evangeli (Jn 14,6-14): En aquell temps, Jesús digué a Tomàs: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist». Li diu Felip: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més». Jesús li respon: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré». Comentari: Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Qui m'ha vist a mi ha vist el Pare Avui celebrem la festa dels apòstols sant Felip i sant Jaume. L'Evangeli fa referència a aquells col·loquis que Jesús tenia només amb Apòstols, i en els que procurava anar-los formant, per tal que tinguessin idees clares sobre la seva persona i la seva missió. És que els Apòstols estaven imbuïts de les idees que els jueus s'havien fet sobre la persona del Messies: esperaven un llibertador terrenal i polític, mentre la persona de Jesús no responia en absolut a aquestes imatges preconcebudes. Les primeres paraules que llegim en l'Evangeli d'avui són resposta a una pregunta de l'apòstol Tomàs. «Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi» (Jn 14,6). Aquesta resposta a Tomàs dóna peu a la petició de Felip: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més» (Jn 14,8). La resposta de Jesús és —en realitat— una reprensió: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes?» (Jn 14,9). Els Apòstols no acabaven d'entendre la unitat entre el Pare i Jesús, no hi acabaven de veure el Déu i Home en la persona de Jesús. Ell no es limita a demostrar la seva igualtat amb el Pare, sinó que també els recorda que ells seran els qui continuaran la seva obra salvadora: els atorga el poder de fer miracles, els promet que estarà sempre amb ells, i qualsevol cosa que demanin en nom seu, els la donarà. Aquestes respostes de Jesús als Apòstols, també les dirigeix a tots nosaltres. Sant Josepmaria, tot comentant aquest text, diu: «‘Jo sóc el camí, la veritat i la vida’. Amb aquestes inequívoques paraules el Senyor ens ha mostrat quina és la sendera que mena a la felicitat eterna (...). Ho declara a tots els homes, però especialment ens ho recorda als qui, com tu i com jo, li hem dit que estem decidits a prendre'ns seriosament la nostra vocació de cristians».

Dia litúrgic: Dijous V de Pasqua 2-5-2013

Text de l'Evangeli (Jn 15,9-11): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa». Comentari: Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres Avui escoltem novament l'íntima confidència que Jesús ens va fer el Dijous Sant: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres» (Jn 15,9). L'amor del Pare al Fill és immens, tendre, entranyable. Ho llegim al llibre dels Proverbis, quan afirma que de molt abans de començar les seves obres, «jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia cada dia les seves delícies, jugava contínuament a la seva presència» (Pr 8,30). Així ens estima a nosaltres i, anunciant-ho profèticament en el mateix llibre, afegeix: «Jo jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies» (Pr 8,31). El Pare estima el Fill, i Jesús no se n'està de dir-nos-ho: «El qui m'ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau» (Jn 8,29). El Pare ho ha proclamat ben alt en el Jordà: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut» (Mc 1,11) i, més tard, en el Tabor: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo» (Mc 9,7). Jesús ha respost, «Abbà», papà! Ara ens revela, «Jo us estimo tal com el Pare m'estima». I què farem nosaltres? Doncs mantenir-nos en el seu amor, observar els seus manaments, estimar la Voluntat del Pare. ¿No és aquest l'exemple que Ell ens dóna?: «Jo sempre faig allò que li plau». Però nosaltres, que som febles, inconstants, covards i —perquè no dir-ho— fins i tot, dolents, ¿perdrem, doncs, per sempre la seva amistat? No, Ell no permetrà que siguem temptats per sobre de les nostres forces! Però si algun cop ens apartéssim dels seus manaments, demanem-li la gràcia de tornar corrent com el fill pròdig a la casa del Pare. D'acudir al sagrament de la Penitència per rebre el perdó dels nostres pecats. «Jo us estimo —ens diu Jesús—. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,9.11).

Dia litúrgic: Dimecres V de Pasqua 1-5-2013

Santoral 1 de Maig: Sant Josep, obrer Text de l'Evangeli (Jn 15,1-8): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus». Comentari: Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres Avui contemplem novament Jesús envoltat dels Apòstols, en un clima d'especial intimitat. Ell els confia el que podríem considerar com les darreres recomanacions: allò que es diu en el darrer moment, just en l'acomiadament, i que té una força especial, com si d'un darrer testament es tractés. Ens els imaginem en el cenacle. Allí, Jesús els ha rentat els peus, els ha tornat a anunciar que ha de marxar, els ha tramés el manament de l'amor fratern i els ha consolat amb el do de l'Eucaristia i la promesa de l'Esperit Sant (cf. Jn 14). Endinsats ja en el capítol quinzè d'aquest Evangeli, trobem ara l'exhortació a la unitat en la caritat. El Senyor no amaga als deixebles els perills i dificultats que hauran d'afrontar en el futur: «Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres» (Jn 15,20). Però ells no s'han d'acovardir ni aclaparar davant l'odi del món: Jesús renova la promesa de l'enviament del Protector, els garanteix l'assistència en tot allò que ells li demanin i, en fi, el Senyor prega al Pare per ells —per tots nosaltres— durant la seva oració sacerdotal (cf. Jn 17). El nostre perill no ve de fora: la pitjor amenaça pot sorgir de nosaltres mateixos en faltar a l'amor fratern entre els membres del Cos Místic de Crist i en faltar a la unitat amb el Cap d'aquest Cos. La recomanació és clara: «Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res» (Jn 15,5). Les primeres generacions de cristians conservaren una consciència molt viva de la necessitat de romandre units per la caritat. Heus aquí el testimoni d'un Pare de l'Església, sant Ignasi d'Antioquia: «Correu tots alhora com a un sol temple de Déu, com a un sol altar, a un sol Jesucrist que procedeix d'un sol Pare». Heus aquí també la indicació de Santa Maria, Mare dels cristians: «Feu tot allò que Ell us digui» (Jn 2,5).