“De l’Església hem après que creiem en un sol Déu en tres
persones. Un Déu que és U i que s’ha manifestat de
tres maneres.”.
Conversa de llevant taula, assaborint un cafè i unes gotes de destil•lat, que
sempre animen la tertúlia:
–Què us en sembla la propaganda en
contra de Déu dels autobusos de Barcelona
de fa uns mesos, i del rebombori
que es va aixecar?
–A mi tant me fa, jo no crec en res, no tinc cap fe, i en passo de tot això.
Més ben dit, mai me n’he preocupat.
No en gasto.
–Doncs jo sí que hi crec en un Déu, però em faig un garbuix amb tantes
religions; alguna cosa hi ha d’haver.
–Jo sóc catòlic i crec en Déu, però, si m’ho fessin explicar, no sé si en sabria;
és complicat parlar de Déu, i de Jesús.
–Jo, la pregunta que m’he fet algunes vegades és què en sabem de Déu i
com ho sabem; ens podem fiar del que ens han explicat? I de veritat m’interessa.
Podria allargar la transcripció de la conversa, ara bé, serà més convenient
que cadascú la continueu i us atreviu a posar la vostra resposta per escrit. Us
convido a fer-ho.
Ara fixem-nos en el que hem après de
Déu:
–Fem el senyal de la creu dient: En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit
Sant. És a dir, quan parlem de Déu ho fem parlant de Pare, Fill i Esperit.
–Quan rebérem el baptisme, el mossèn, en tirar l’aigua, ho va fer invocant
Déu, Pare, Fill i Esperit Sant.
–Així acaben quasi totes les pregàries.
–Quan diem el credo, manifestem que creiem en Déu Pare, Fill i Esperit Sant.
De l’Església hem après que creiem en un sol Déu en tres persones.
Un Déu que és U i que s’ha manifestat de tres maneres. Contemplant Jesús, escoltant-lo; escoltant i fiant-nos dels seus primers deixebles i, després, d’aquelles primeres generacions de cristians,podem parlar de Déu, sense comprendre del tot el seu misteri,
com a Pare del Cel, com a Déu que en Jesús, el seu fill, s’ha fet home com
nosaltres, i com a Déu Esperit Sant,força, alè que ens ha estat enviat pel
Pare i el Fill. Unitat en la diversitat. Un sol Déu en tres persones, és la resposta
del catecisme.
Aquest és el veritable nom de Déu i el Déu en qui creiem. I és molt important afirmar-ho i experimentar-ho.
Sembla estrany, però és el desig més profund. Tot grup desitja unitat respectant
la identitat de cadascú. Tots volem estar units i alhora desitgem ser
nosaltres mateixos. És el misteri de Déu, aquesta és la realitat perfecta.
Un infant a la vora del mar i contemplant-lo amb una petxina plena d’aigua,
escoltava sant Agustí que li deia:
“Tens a la mà aigua del mar i no la
tens tota, no t’hi cap a la petxina; així tens a Déu Pare, Fill i Esperit Sant en
tu, malgrat no els puguis comprendre del tot, perquè la teva comprensió és limitada”.
Digue’m en quin Déu creus, digue’m el seu nom, i endevinaré qui ets, què
vius, què creus, què desitges i què esperes
Francesc Pardo i Artigas
Disbe de Girona
ANY LXXXII - 7 JUNY 2009 - NÚMERO 4.258
