Text de l'Evangeli
(Mt 11,13-19):
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «A qui compararé la gent d'aquesta generació? Són com els nois que seuen a les places i criden als seus companys dient-los: ‘Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no us planyeu!’. Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu, i diuen: ‘Té el dimoni’; ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i diuen: ‘Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors’. Però les obres acrediten l'autèntica saviesa».
Les obres acrediten l'autèntica saviesa
Avui, fem el pensament que molt freqüentment hem d'anar a un enterrament. Però... poques vegades pensem amb el nostre propi enterrament. Ve a ser com una jugada del subconscient que ajorna la pròpia mort sine die.
La mateixa contemplació del ritme en la naturalesa que ens envolta ens recorda també aquest fet. Deduïm que —en certa manera— no estem tan distants d'una planta, d'un ésser viu... Estem sotmesos, tant si ens agrada com si no, a la mateixa llei natural de les criatures que ens envolten. Amb la diferència, important!, de l'origen de la nostra vida, de la vida a imatge i semblança de Déu, amb projecció d'eternitat.
Tot l'Advent és informat per aquesta idea. El Senyor arriba amb gran esplendor a visitar el seu poble, amb la pau, tot comunicant-li la vida eterna. És un toc d'alerta: «Les obres acrediten l'autèntica saviesa» (Mt 11,19). Tinguem una actitud receptiva davant el Senyor!
«Obriu la ruta al Senyor, aplaneu-li el camí» (Mc 1,3), s'anunciava en la dominica II d'Advent (cicle B). Vigileu amb les conductes socials!, ens ve a dir avui. És com si digués: «No poseu traves a la comunicació amorosa de Déu».
Cal polir el nostre caràcter. Cal reconstruir la nostra manera de fer. Tot allò que, en definitiva, falseja la nostra responsabilitat: l'orgull, l'ambició, la venjança, la duresa del cor, etc. Aquelles actituds que ens fan com a déus del poder en el món, sense voler reconèixer que no som pas els amos del món. Som una petitesa dintre l'extensa història de la Humanitat.
Els deixebles de Joan experimentaven la purificació dels seus errors. Nosaltres, els deixebles de Jesús, el nostre Amic, podem viure la insuperable experiència de purificació de tot allò que és pecat, amb esperança de vida eterna: un altre Nadal!
Renovem el nostre diàleg amb Ell. Fem la nostra pregària d'esperança i amor, sense fer cas del brogit mundà que ens envolta.
