Text de l'Evangeli
(Lc 24,1-12):
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat».
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.
¿Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?. No és aquí: ha ressuscitat
Avui, contemplem la Glòria del Senyor resplendent en la seva victòria sobre el sofriment i sobre la mort. Promet una vida nova a tots aquells que cerquen i creuen en la Veritat de Jesús. Ningú no se sentirà decebut com tampoc s'hi sentiren aquelles dones que «arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics» (Lc 24,1).
Els perfums i ungüents que hem de portar durant la nostra existència són una vida tot donant testimoni de la Paraula de Déu, quan Jesús fet home digué: «Jo sóc la resurrecció. Qui creu en mi (...) viurà i no morirà mai més». (Jn 11,25-26).
Dins de la nostra confusió i dolor, sembla que esdevenim miops i que no podem veure més enllà del nostre entorn més immediat. I el «¿per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» (Lc 24,5) és una crida a seguir Jesús i a cercar la presència del Senyor "aquí i ara", enmig del poble del Senyor i del seu sofriment i dolor. En un dels seus discursos de Dimecres de Cendra, el Sant Pare Benet XVI esmenta diu que «la salvació, de fet, és un do, és gràcia de Déu, però, per tal que tingui efecte en la meva existència, requereix el meu assentiment, una acollida demostrada amb obres, és a dir, amb la voluntat de viure com Jesús, de caminar rere d'Ell».
Per la nostra part, en tornar del sepulcre (cf. Lc 24,9) de les nostres misèries, dubtes i confusions, podem també brindar als nostres proïsmes en aquesta vall de llàgrimes, esperança i seguretat. La foscor del sepulcre «obrirà pas algun dia a la brillant promesa de la immortalitat» (del Prefaci de la Missa de Difunts). Tant de bo que la Glòria del Senyor Jesús ens mantingui dempeus de cara al cel i tant de bo que sempre puguem ser considerats com un "poble Pasqual". Tant de bo que puguem passar de ser un "poble de Divendres Sant" a un de Pasqua.
