Text de l'Evangeli
(Jn 1,29-34):
L'endemà, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: «Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: ‘Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia’. Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè ell es manifestés a Israel». Joan testimonià encara: «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d'ell. Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: ‘Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant’. Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».
Comentari:
Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu
Avui, aquest fragment de l'Evangeli de sant Joan ens immergeix de ple en la dimensió testimonial que li és pròpia. És testimoni la persona que compareix a declarar la identitat d'algú. Doncs bé, Joan se'ns presenta com el profeta per excel·lència que afirma la centralitat de Jesús. Adonem-nos-en des de quatre punts de vista.
L'afirma, en primer lloc, com a vident que exhorta: «Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món» (Jn 1,29). Ho fa, en segon lloc, com a convençut que reitera: «És aquell de qui jo deia: després de mi ve un home que m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia» (Jn 1,30). Ho confirma com a conscient de la missió que ha rebut: «Vaig venir a batejar amb aigua, perquè Ell es manifestés a Israel» (Jn 1,31). I, finalment, tornant a la seva qualitat de vident, rebla: «El qui m'envià a batejar amb aigua em digué: ‘Aquell sobre el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant’. Jo ho he vist» (Jn 1,33-34).
Davant aquest testimoni que conserva dins l'Església la mateixa energia de fa dos mil anys, preguntem-nos, germans: —Enmig d'una cultura laïcista que nega el pecat, contemplo Jesús com aquell que em salva del mal moral? —Enmig d'un corrent d'opinió que només veu en Jesús un home religiós extraordinari, hi crec com en aquell que existeix des de sempre, abans que Joan, abans que el món fos creat? —Enmig d'un món desorientat per mil ideologies i opinions, admeto Jesús com aquell que dóna sentit definitiu a la meva vida? —Enmig d'una civilització que margina la fe, adoro Jesús com aquell en qui reposa plenament l'Esperit de Déu»?
I una darrera pregunta: —El meu “sí” a Jesús, és tan absolut que també jo, com Joan, proclamo als qui conec i m'envolten: «Us dono testimoni que Jesús és el fill de Déu!»?
