Dia litúrgic: Diumenge V (A) de durant l'any 6-2-2011

Text de l'Evangeli
(Mt 5,13-16):


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel».

Comentari:

Vosaltres sou la llum del món
Avui, l'Evangeli ens fa una gran crida a ser testimonis del Crist. I ens invita a ser-ho de dues maneres, aparentment, contradictòries: com la sal i com la llum.

La sal no es veu, però es nota; es fa gustar, paladejar. Hi ha moltes persones que “no es fan veure”, perquè són com “formiguetes” que no paren de treballar i fer el bé. Al seu costat es pot paladejar la pau, la serenor, la joia. Tenen —com és de moda dir avui— “bones radiacions”.

La llum no es pot amagar. Hi ha persones que “es veuen de lluny”: Teresa de Calcuta, el Papa, el Rector d'un poble. Ocupen llocs importants pel seu lideratge natural o pel seu ministeri concret. Estan “dalt del canelobre”. Com diu l'Evangeli d'avui, «dalt d'una muntanya» o en el «portallànties» (cf. Mt 5,14.15).

Tots hi som cridats a ser sal i llum. Jesús mateix va ser “sal” durant trenta anys de vida amagada a Nazaret. Diuen que sant Lluís Gonzaga, mentre jugava, en preguntar-li què faria si sabés que al cap de pocs moments hauria de morir, va contestar. «Continuaria jugant». Continuaria fent la vida normal de cada dia, fent la vida agradable als companys de joc.

A vegades estem cridats a ser llum. Ho som d'una manera clara quan professem la nostra fe en moments difícils. Els màrtirs són grans llumeneres. I avui, segons quins ambients, el sol fet d'anar a missa ja és motiu de burles. Anar a missa ja és ser “llum”. I la llum sempre es veu; encara que sigui molt petita. Un llumí pot canviar una nit.

Demanem els uns pels altres al Senyor per tal que sapiguem ser sempre sal. I sapiguem ser llum quan calgui ser-ho. Que el nostre obrar de cada dia sigui de tal manera que veient les nostres bones obres la gent glorifiqui el Pare del cel (cf. Mt 5,12).