Dia litúrgic: Diumenge XIV (C) de durant l'any 7-7-2013

Text de l'Evangeli (Lc 10,1-12.17-20): En aquell temps, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on Ell mateix havia de passar. Els deia: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: ‘Pau en aquesta casa’. Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: ‘El Regne de Déu és a prop vostre’. Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ‘Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!’. Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població». Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien: «Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del vostre nom». Jesús els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l'enemic, i res no us farà mal. Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel». Comentari: «Aneu!» Avui, ens fixem en alguns que, entre la gentada, han procurat apropar-se a Jesucrist, que està parlant mentre contempla els camps plens d’espigues: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors» (Lc 10,2). De sobte, fixa la seva mirada en ells i va senyalant uns quants, un per un: tu, tu i tu. Fins a setanta-i-dos... Bocabadats, el senten dir que vagin, de dos en dos, a tots els pobles i llocs on Ell anirà. Potser algun haurà respost: —Però, Senyor, si jo tan sols he vingut per a escoltar-te, perquè és tan bonic el que dius! Els Senyor els posa en alerta contra els perills que els assetjaran: «Aneu!: jo us envio com anyells enmig de llops». I, tot usant imatges acostumades en les paràboles, afegeix: «No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies» (Lc 10,3-4). Bo i interpretant el llenguatge expressiu de Jesús: —Deixeu de banda els mitjans humans. Jo us envio i això us bastarà. Tot i que us sentiu lluny, romandreu a prop, jo us acompanyo. A diferència dels Dotze, cridats pel Senyor per tal que romanguessin amb Ell, els setanta-i-dos retornaran després a les seves famílies i a llur treball. I viuran allí allò que havien descobert al costat de Jesús: donar testimoni, cadascú al seu lloc, simplement ajudant als qui ens envolten a apropar-se a Jesucrist. L’aventura acaba bé: «Els setanta-dos van tornar plens d'alegria» (Lc 10,17). Ajaguts al voltant de Jesucrist, li degueren contar les experiències d’aquell parell de dies en què descobriren la bellesa d’ésser testimonis. En considerar avui aquell llunyà episodi, copsem que no és un pur record històric. Ens veiem al•ludits: podem sentir-nos junt al Crist present en l’Església i adorar-lo en l’Eucaristia. I el Papa Francesc ens anima a «portar Jesucrist a l’home, i conduir-lo a l’encontre amb Jesucrist, Camí, Veritat i Vida, realment present en l’Església i contemporani en cada home».