1. L'home digué:
- Feliç aquell que confia només en les seves forces, que no és agraït amb ningú i que només pensa per ell mateix. D'aquests m'hi ha molts a la terra.!
I Maria digué:
- La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
2. L'home digué:
- Feliç aquell que lluita per pujar més amunt, encara que sigui trepitjant els altres. La seva recompensa ja està assegurada.
D'aquests n'hi ha molts a la terra!
I Maria digué:
- Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el totpoderós obra en mi meravelles.
3. I l'home digué:
- Feliç aquell que gaudeix tot el que pot i no pensa mai en els altres, perquè no li falta cap Déu per edificar la terra.
D'aquests el món n'és ple!
I Maria digué!
- El seu nom és sant,
i l'amor que té als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació!
4. I l'home digué:
- Feliç aquell que acumula poder i riqueses, aquell que trionfa i té èxit enfonsant els altres, que es deixa portar pel plaer i la comoditat fàcils, sense tenir en compte ningú. D'aquests el món n'és ple!
I Maria digué:
- Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalça els humils.
Omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
5. I l'home digué:
- Feliç aquell que pensa malament perquè encertarà. Feliç aquell que no es capfica pels qui pateixen necessitat i per la gent gran. D'aquests, n'està farcida la terra!
I Maria digué:
- Ha protegit el seu servent,
com ho havia promés als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Autor/a: Miquel Xancó
Procedència: "Catequesi"
