Tenim les Fires de Sant Narcís a la porta. Dijous vinent és la festivitat del Patró de la nostra ciutat i de la nostra diòcesi. Els cristians fem memòria dels nostres orígens, que també ens són comuns amb els altres ciutadans i proclamem l’Evangeli de la Vida. Amb aquest motiu reproduïm aquestes interessantíssimes ratlles del P.. Enric Puig, jesuïta, que ens poden esperonar a discernir, a donar sentit i a ben celebrar la festivitat del nostre Patró, a l’entorn del qual tenim les nostres Fires de Girona.
“En una celebració del baptisme, arribat el moment de la pregària dels fidels, una de les àvies pregà així a Déu Pare: «Senyor, potser hauríem de començar aquesta pregària per Catalunya, donant-te gràcies pels valors que històricament l’han caracteritzada: la tolerància, la solidaritat, el respecte a les persones i a la natura, el desig de justícia i pau, l’estimació per la pròpia història i la cultura, l’acolliment dels nouvinguts, l’esperit treballador i esforçat… Aquests valors d’autèntica arrel cristiana que nosaltres hem rebut del testimoni dels pares i dels avis. Però en aquest moment, davant determinades actituds i accions, no ens sentim massa cofois del nostre present. Senyor, no ho estem fent bé!
»Per això volem demanar-te que ens perdonis tantes febleses, infidelitats i vergonyes i que ens facis capaços de transmetre tota aquesta herència rebuda i que tant costa conservar als nostres petits, perquè creixin com a homes i dones honestos i fidels i perquè aquests valors segueixin configurant el patrimoni espiritual dels nostres infants en aquesta terra».
Sovint es cau en la crítica fàcil als infants, adolescents i joves —en ocasions, fins i tot, no sense motius—, sobre les seves actituds i comportaments. Amb la mateixa freqüència, però, els adults hauríem d’examinar el compromís de la nostra responsabilitat personal, la credibilitat del nostre testimoni, la qualitat del nostre mestratge… i potser hauríem de demanar perdó, reconeixent-nos com aquells que «ofenen el Senyor amb el seu mal comportament » (Jt 6,1), però també capaços de refer-nos i adreçar-nos als nostres infants i joves, que potser es preguntaran com poden salvar el país «si el meu clan és el més petit de Manassès i jo sóc el més jove de la meva família?» (Jt 6,15). Aquesta és la tasca encomanada als cristians adults. Rebre i viure el Regne de Déu, els ensenyaments i el fer de Jesús. Aplicar-ho en el dia a dia. Donar un rostre als valors que se’n deriven i fer-ne realitat viscuda, llavor en el món.
Afegint-nos a la pregària de l’àvia encomanant el seu nét i tots els nostres infants, constatem i donem gràcies a Déu per l’herència rebuda, demanant-li, esperançadament, la fidelitat de paraula i obra a aquest llegat i, amb humilitat confiada en el seu amor, demanem-li, també, que ens en faci coratjosos testimonis. «Els nostres avantpassats van ser homes de bé i les seves obres justes no han estat oblidades. Amb la seva descendència es conserva la bella herència que va sortir d’ell» (Sir 44,10-11)”.
Demanem, per intercessió de Sant Narcís, que tots els conciutadans siguem promotors del bé comú, que les comunitats cristianes siguin acollidores i plenes de vida i que els cristians sapiguem fer expressiva l’aportació genuïna de l’Evangeli pastat en la vida com a servei a la ciutat i als ciutadans. Bones Fires per a tots !
