Armonía profunda entre el silenci i el so dels tambors i trompetes, es capta pels carrers i places de Girona la nit del Divendres Sant, creant una atmosfera de serietat i festa, de mort i resurrecció.
Admiració de creients i no creients, turistes i veïnatge de sempre, tot contemplant la marxa de sincers penitents que cobreixen els seus caps amb els “capirots” , es diria que oculten el seu rostre per representar-nos a tots, avançant en aquesta pelegrinació de fe que ens apropa una mica més al Senyor de la Vida. Penitents? Jo, més aviat diria “pecadors perdonats i estimats” per la infinita misericòrdia d’un Pare que “tant va estimar als homes que lliurà al seu Fill (Cf. Jn 3,16)
Les Confraries es transformen, pelegrinant pels carrers de Girona, en una autèntica catequesi del que és la penitència que obté el perdó.
- Un caminar de l’home vers Déu per rebre el perdó. Perquè sap que Déu perdona sempre, perquè estima molt, infinitament a les seves criatures.
- I, un caminar vers els germans perdonant-los també. El perdó sols pot penetrar, sols pot ser efectiu en qui, alhora, perdona.
Només en aquesta doble direcció el perdó és efectiu (Cf. “Jesús de Nazaret” de Benet XVI)
Gràcies a les Confraries tots ens podem convertir en penitents i tots podem sentir el perdó de Déu que ens convida a la festa de la resurrecció. Tots ens podem sentir en aquesta nit, com som en realitat: pecadors perdonats i estimats per Déu Pare misericordiós, que en Jesús ens ensenya a estimar-nos i perdonar-nos els uns als altres. És la nit del perdó i la festa. El perdó de Déu i el perdó dels germans, per gaudir més i millor de la festa de Pasqua que dóna plenitud al Calvari, i també a la gran manifestació del do de Déu a través de l’Esperit Sant en el dia de la Pentecosta.
Al contemplar la vida de les Confraries, en aquests nostre segle XXI, em sento inclinada a mirar dos segles enrera per fer present en la fila silenciosa d’una de les Confraries més antigues: La Reial Archiconfraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, a persones estimades que avui vull recordar: El Dr. Ameri Ros (secretari de la confraria), la seva muller Concepció Llausás i una senzilla minyona d’aquesta família: MARÍA GAY TIBAU, més tard, el 1870 fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona.
El 18 de març de 2000, aniversari del seu traspàs a la casa del Pare, fou guardonada com a Confrare d’Honor, “per la devoció que fa fomentar a la confraria i pel constant exemple de caritat i abnegació en l’assistència als malalts” Podem assegurar que va ser allí, os es va formar aquesta dona valenta que després es dedicaria a vetllar els malalts. Va ser la primera “Vetlladora”.
Em va impressionar, un dels seus compromisos, al llegir el Reglament de La Reial Archiconfraria “Acompañar a los reos condenados a muerte desde la condena hasta el cadalso”. Anaven amb un santcrist que el “reo” pogués veure perquè en el suplici pogués sentir-se “pecador-perdonat i estimat”. No podien fer altra cosa en aquell moment, però sí recordar-los que la justícia humana topa cara a cara amb la divina, que sempre és perdó i amor infinit.
Les Confraries ens recorden que en la Setmana Santa, pelegrinem penitents vers el perdó i la festa que ens ha guanyat Jesús amb la seva vida, mort i resurrecció.
Gràcies per la vostra forma peculiar d’evangelitzar, que segueix sent actual en ple segle XXI.
Me. María Martínez Bécares
SUPERIORA GENERAL DE LES
RELIGIOSES DE SANT JOSEP DE GIRONA
SETMANA SANTA 2008
