Jerusalem, de tothom per a tothom, proclamen els caps de la comunitat cristiana de Jerusalem:dotze patriarques,arquebisbes i bisbes han fet públic un document sobre l’estatus de la Ciutat Santa, a tenir en compte en el procés de pau entre Israel l’Autoritat Nacional Palestina.
En resumim algunes idees d’aquest memoràndum per tal que sapiguem apreciar el valor que te Jerusalem - i també tot Terra Santa- per a l’església universal. Així hom pot prendre consciencia de recolzament que necessita la petita comunitat cristiana per part de tothom, el qual ens demana la celebració de la Diada per Terra Santa el dia del Senyor, el divendres sant.
“Jerusalem és una ciutat santa per el fidels de les tres religions monoteistes. La seva condició exclusiva de santedat li atorga una especial vocació: la d’invitar a la reconciliació i a l’harmonia entre els pobles, tant ciutadans com pelegrins i visitants. A causa del seu valor simbòlic i emotiu, d’altra banda, Jerusalem ha estat un símbol de revenja per a diferents grups nacionalistes i fonamentalistes, recentment renascuts en la regió.
Per això, la ciutat s’ha esdevingut desgraciadament una font de conflictes i desavinences i el centre de les disputes judeopalestines i judeoàrabs.....
La posició israelita és que Jerusalem segueixi essent la capital unida i eterna de l’estat d’Israel, sota la seva sobirania absoluta. Els palestins, d’altra banda, insisteixen en que Jerusalem sigui la forma d’exclusivisme o de supremacia humana esta en contra del caràcter profètic de Jerusalem.
La seva vocació i crida universal consisteix a ser una ciutat de pau i harmonia entre tots els qui hi viuen.
La seva vocació i crida universal consisteix a ser una ciutat de pau i harmonia entre tots els qui hi viuen.
De fet, l’experiència de la historia ens ensenya que , si hom vol que Jerusalem sigui una ciutat de pau, no pot pertànyer exclusivament a un sol poble i a una única religió. Jerusalem haurà de romandre oberta a tothom, ser compartida per tothom. Els qui la governen l’haurien de convertir en la capital de la humanitat. Aquesta visió universal de Jerusalem ajudaria als qui n’exerceixen el poder a obrir les seves portes als qui n’estan units pel mateix afecte i a acceptar compartir-la.
Pel cristianisme, Jerusalem es el lloc de les arrels sempre vivents i una font continua d’aliment.
Tot cristià naix a Jerusalem. Estar a Jerusalem significa, per a tot cristià, estar a casa.
Durant gairebé dos-mil anys, a traves d’innombrables dificultats i passant per una sèrie de diferents poders, l’església local amb el seus fidels ha estat sempre activament present a Jerusalem. En el decurs dels segles, l’església local continua donant testimoni de la vida i la predicació, de la mort i la resurrecció de Jesucrist en los mateixos llocs sant i els seus fidels han continuat rebent d’altres germans en la fe, convidant-los a submergir-se en les refrescants i sempre vives fonts eclesiàstiques.
Tot això, doncs, pressuposa per a Jerusalem un estatus jurídic i polític especial, que reflecteixi la importància i el significat universal de la ciutat, que acontenti les aspiracions de tots els seus habitants,jueus,cristians i musulmans. Aquest estatut,establert en comú per els autoritats politiques i religioses locals, haurien de ser, a mes, garantit per la comunitat internacional.
Pere Codina Gironella
Terra Santa 2007
Terra Santa 2007
