ELS SAGRAMENTS
1.Situem-nos
Els sagraments només poden tenir sentit per als qui creuen en Déu i coneixen el seu Projecte per a la humanitat.
Déu
. Estima la humanitat i cada persona. Es preocupa dels homes.
Ens ofereix la possibilitat de viure com a fills i hereus seus.
. Vol que tots trobem la nostra plena realització en una vida de
comunió amb ell i amb els germans. És "vida eterna".
. Jesús és la prova definitiva d'aquest amor "encarnat" de Déu:
és Déu i Home en una comunió total i per sempre; així, obre als
homes un camí que els porta fins a la comunió amb Déu.
. Ofereix als homes pactar un ALIANÇA basada en l'amor.
. Es compromet a fer camí amb la humanitat i a guiar els homes fins
arribar a viure l'aliança nova i eterna feta realitat en i per Jesús.
. En totes les seves intervencions reconeix i respecta la dignitat i la
llibertat de les persones; proposa, demana, però mai no s'imposa.
La persona humana
. Està cridada a acceptar la proposta de Déu, lliurement i amb amor.
. Es compromet a viure d'acord amb l'oferta de Déu, perquè creu que
hi trobarà la manera d'assolir la seva plena realització i la felicitat.
. Amb l'acceptació de l'aliança amb Déu ja comença a viure la vida
eterna, aquí a la terra.
De la proposta-oferta de Déu i de l'acceptació lliure de la persona, neix l'aliança per a cada persona i per a la humanitat sencera.
Per al cristià, el baptisme és com la signatura d'aquesta aliança.
2. Els humans ens comuniquem així
Déu s'adapta a la nostra manera de ser
. Quan Déu vol revelar-se als homes i els vol fer conèixer els seus sentiments i les seves propostes, perquè el puguem comprendre, ha de tenir en compte la nostra manera de ser i de comunicar-nos.
. Els humans, quan volem manifestar els nostres sentiments i el nostre interior als altres i desitgem que neixi i creixi una relació amical o amorosa amb algú, ho hem de fer a través d'unes realitats materials que, en un primer moment, atenyen els sentits.
. Una mirada, un gest, unes paraules… són "signes" que rebem i, si hi som sensible, ens permetran d'endevinar i intuir, d'alguna manera, els sentiments i el món interior de l'altre.
. Quan l'amor il·lumina i vivifica una relació interpersonal, els gestos, les paraules… aniran revelant més i millor les realitats espirituals.
. A mesura que l'amor i la sintonia vagin creixent, la comunicació esdevindrà més profunda i s'anirà creant una més gran comunió.
. Aquesta dinàmica del coneixement mutu i de les relacions interpersonals engloba tota la vida de les persones i pot créixer indefinidament, perquè es desenvolupa al ritme de la vida de cada dia.
Déu ve a trobar els homes
. Quan es tracta de la seva relació amb la humanitat, el Déu invisible pren el camí del visible. La vida és el lloc de trobada amb Déu.
. L'expressió més clara d'aquesta manera de fer de Déu, és l'Encarnació del Fill. Jesús és Déu i home, de la mateixa naturalesa del Pare i en tot semblant al homes. És Déu que viu, estima, sent, parla com nosaltres i ens revela i comunica l'Esperit de Déu..
. Els sagraments són "signes" que expressen i ens fan experimentar la presència de Jesús Ressuscitat i l'amor del Pare. Així, poden ser força de vida i donar sentit als esforços, al treball, a l'amor… a tota la vida.
. El sagrament fa palpable l'acció de Déu en la vida real dels homes. Els sagraments són accions simbòliques que expressen i comuniquen la dimensió més profunda de la relació de Déu amb nosaltres.
3. Sagraments, encarnació de Déu en la vida.
Jesús és "sagrament" de Déu
. Perquè un dia, Maria, atenta a la proposta de Déu, li va permetre d"humanitzar-se", encarnant-se totalment en la nostra realitat, per Jesús i en Jesús, Déu ha pogut revelar-se i fer-se el nostre company de ruta d'una manera visible i palpable. Així, Jesús ha esdevingut sagrament de Déu, revelació humana de Déu. Joan ho expressa així:
"Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la vida… que estava amb el Pare i se'ns ha manifestat. A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist" (1Jn1-3).
L'Església és "sagrament" de Jesucrist
. Al final de la seva vida, Jesús va confiar aquesta missió als apòstols i als seus deixebles: "Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món" (Mt 28,19-20).
. L'Església continua la missió de Jesús. Ha de revelar Jesús i el Regne de Déu. És "sagrament" de Jesucrist. Té la missió de fer present en la història, fins a la fi del món, la presència salvadora de Déu. En el Concili Vaticà II, es va afirmar que "L'Església era Sagrament de salvació". Aquesta sacramentalitat de l'Església és fa visible i eficaç en la vida dels seus membres. Els Sagraments tenen sempre aquesta dimensió eclesial, som Poble de Déu en marxa. La dimensió comunitària dels Sagraments és essencial. Són accions d'Església.
Cada cristià participa de la sacramentalitat de l'Església
. El cristià, com a deixeble de Jesús i membre de l'Església, participa de la missió de ser testimoni de la Bona Nova del Regne de Déu.
4.Tota la vida del cristià ha de ser sagrament
. La vida sencera del cristià hauria de revelar l'amor de Déu i la seva aliança amb els homes. Tota la vida pot tenir un valor sacramental.
Els set sagraments marquen i alimenten aquesta vida
. L'Església, inspirada en l'Evangeli i en la dinàmica de la vida humana, ha fixat set sagraments, que coincideixen amb moments clau i decisius de la vida: Baptisme (opció de seguir Jesús); Confirmació (missió i do de l'Esperit); Matrimoni i Ordre Sagrat (compromís adult de servei); Sagrament dels Malalts (fidelitat i força); Eucaristia-comunió, Perdó-reconciliacó (dues realitats quotidianes molt importants tant per a la vida personal com comunitària.
.Els més importants i decisius són el baptisme i la comunió(eucaristia)
. Els sagraments no són pas actes aïllats. Tenen un inici: la celebració, però es viuen tota la vida. No és igual dir: vaig rebre el baptisme (certificat) que "sóc" un batejat (una manera de ser i de viure).
. Els sagraments han de ser gestos d'amor sincers i compromesos per rebre la "gràcia especial" que Déu ens ofereix per poder-los viure.
Per comprendre i viure el sagraments: el "simbolisme"
. El meu despatx està ple de records que, en el mercat no tindrien cap valor, però que, per a mi, tenen un gran valor "simbòlic": em fan "reviure" vivències del passat que esdevenen força que dinamitza la vida del present. Són com sagraments de la vida.
. Els sagraments són uns símbols que ens expressen la dimensió més profunda de la relació de Déu amb els homes i actuen sobre tota la vida. La Paraula de Déu precisa el sentit del "signe", que revela la interioritat. (ex. petó… abraçada… amb un bon "t'estimo"!).
. Els "signes" han quedat institucionalitzats per les vivències de la comunitat. Els sagraments es viuen en Església i tenen un caràcter universal. Afavoreixen la consciència de pertinença. Som família!
. El llenguatge del Sagrament només pot ser reconegut i assumit pels qui han estat iniciats i coneixen el Projecte de Déu, revelat per Jesús.
Josep Codina-Farrés - Centre "Catequesi Pare Claret" - Girona
