MINI-FULLS - CREURE N. 3

CREURE EN JESUCRIST

un home que "es revela" Fill de Déu.

Una pregunta que es mereix una reposta personal

Va passar al nord de la Galilea, aquest racó de terra on tot va començar.

Era un moment distès i íntim de Jesús amb els seus amics. De sobte, Jesús els fa una doble pregunta:

· "Qui diu la gent que sóc?". La resposta és fàcil i no compromet ningú.

· "I per a vosaltres qui sóc?". La resposta és més difícil i comprometadora.

Com que la Fe no és mai una realitat estàtica, sinó una vida que es viu en una relació interpersonal, sempre s'haurà d'anar posant al dia com tota relació d'amor entre dues persones. Es posa al dia o es va morint.

El centre i el motor de la nostra fe no són pas unes veritats ni unes pràctiques, sinó LA PERSONA de Jesús i, a través d'ell, amb EL PARE i l'ESPERIT SANT. L'element essencial sempre serà L'AMOR.

La resposta de Pere qüestiona la nostra resposta

Què li puc respondre a Jesús quan em pregunta a mi personalment: "Qui sóc JO per a TU?". Hi ha una relació directe entre el JO i el TU, entre JESÚS i la MEVA PERSONA. De la resposta que li donaré, en dependrà la meva relació amb ell. Ell s'hi implica personalment i jo també m'hi he s'implicar. És el que va fer Pere. La seva resposta ens qüestiona.

DÉU ENS PARLA DEL MISTERI DE L'HOME

Per conèixer i comprendre la persona humana des de la Fe, hem d'escoltar el que Déu mateix ens ha dit. En la Bíblia, sobretot en l'Evangeli, trobarem la clau de lectura i d'interpretació per a la nostra reflexió sobre la persona.

Una actitud de Déu coherent i respectuosa

· En les primeres pàgines de la Bíblia, se'ns diu que Déu "va crear l'home a imatge seva" (Gn 1,27). Això ens permet afirmar que la persona humana té una capacitat infinita de Vida i d'Amor i que la seva mesura és el mateix Déu. Per això, troba la seva plena realització en Déu.

· Déu col·loca l'home al cim de la creació. El fa responsable de tot el que existeix i li demana que ho faci fructificar i se'n serveixi: "Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la" (Gn 1,28).

· Déu no abandona mai la humanitat. La va conduint amb molt de respecte i implicant els homes en un procés de creixement i d'alliberament. El punt culminant és l'Aliança, el pacte que Déu fa amb Moisès i amb el seu Poble, al Sinaí: Déu els ofereix la seva ajuda i es compromet a no abandonar-los mai; el Poble es compromet a posar la seva confiança en Déu i a seguir fidelment el camí que li proposa. De fet, l'Aliança és la manera més humana i més divina de respectar la llibertat i la responsabilitat de l'home i la sobirania de Déu, el Creador. La iniciativa ve de Déu, la realització implica Déu i l'home.Esdevenen solidaris d'un mateix Projecte d'humanitat (Èxode 19-24).

· Per ajudar els homes a viure una vida humana equilibrada, Déu dóna una Llei, un codi bàsic de conducta, condensat en els deu manaments (Dt 5,1-22). Tot al llarg de la Història de la Salvació (el camí que els homes i Déu van fent junts), hi ha persones que han tingut una missió especial: en nom de Déu, han denunciat i corregit les infidelitats dels homes i han fet una crida a la "conversió" per tornar a emprendre el camí de la fidelitat a l'Aliança. Cal destacar la importància dels "Profetes". Així, mantenen el Poble de Déu en un camí d'esperança i de salvació.

· Aquesta llarga "història de la Salvació", fins a la vinguda de Jesús, és el que anomenem "l'Antiga Aliança". La tenim escrita en l'Antic Testament. És una llarga preparació per acollir la Nova Aliança.


L'HOME, PUNT DE TROBADA AMB DÉU

El fet que ens permet comprendre millor la grandesa de la persona humana és que el Fill de Déu s'hagi fet home com nosaltres. És l'inici de la NOVA ALIANÇA. La Segona Persona de la Trinitat, pot esdevenir home sense deixar de ser Déu. La nostra humanitat pot acollir Déu!

En aquesta Nova Aliança, Déu continua respectant l'home i, per dur-la a terme, demana el consentiment i la col·laboració de la humanitat. Maria, la noia senzilla de Natzaret, és la persona escollida per dir SÍ a l'oferta de Déu, en nom de tota la humanitat. En ella i per ella, el Fill de Déu es fa home i, en ell i per ell, tots els homes som fills i filles de Déu.

Aquesta ALIANÇA NOVA I ETERNA ja no consisteix en un pacte de fidelitat a una Llei o a uns preceptes, sinó en la vivència d'una comunió d'amor fidel entre Déu i l'home per sempre. L'Aliança es realitza plenament en Jesús i per Jesús -Déu i home!-. Els homes estem emparentats amb Déu, som fills i hereus de Déu. Un de la nostra raça és la Segona Persona de la Trinitat. Jesús podrà dir: "Pare, que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo amb tu. Que també ells estiguin amb nosaltres" (Jn 17,21). Per ajudar-nos a anar-ho fent realitat, Jesús i el Pare ens donen el seu Esperit Sant.

En el Nou Testament, llegim: "Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix origen; per aquesta raó, ell no s'avergonyeix d'anomenar-nos germans (He 2,11). "Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!… Ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és" (1Jn 3,1-2). "Si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist" (Rm 8,17). És bo que recordem també les paraules de Jesús als apòstols: "Que els vostres cors s'asserenin…A casa el meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic" (Jn 15,1-3).

Jesús associa els homes a la seva missió i els demana que facin arribar la Bona Nova de l'Evangeli arreu del món. Déu, per a la realització dels seu Projecte, sempre ha comptat amb la implicació lliure i responsable dels homes. Així ens ajuda a valorar com cal la grandesa de la persona humana. Creure en l'home ajuda a creure en Déu. L'home ens porta fins a Déu.


PERQUÈ CREC EN DÉU, CREC EN L'HOME!

Quan constato com Déu valora i respecta la llibertat i la responsabilitat de la persona humana, em sento portat a col·laborar en el seu Projecte de salvació i de vida eterna per a tots, tal com ens l'ha revelat Jesús; ell que és camí, veritat i vida per als homes (Jn 14,6).

Déu, perquè ens estima, s'adreça als homes com a persones lliures i responsables i ens fa una proposta. A partir de les meves vivències i de la Paraula de Déu, m'imagino que em diu: "T'estimo! M'agradaria que acceptessis viure amb mi. T'ofereixo el que sóc i tinc; ho vull compartir tot amb tu. Sé que ets lliure i autònom (sempre he volgut que ho siguis); que tens el teu propi projecte de vida i la teva dinàmica de creixement; però, perquè t'estimo, et vull ajudar. M'agradaria viure i treballar amb tu. Estàs interessat a unir el teu projecte al MEU PROJECTE de Vida eterna per a la humanitat? Et necessito per dur-lo a terme! Vols viure i treballar amb mi?".

Constato que m'interessa respondre SÍ a Déu perquè, en el fons del meu ésser, l'estimo i confio en ell. Em sembla que el necessito. Penso que em pot ajudar a realitzar-me com a persona i a ser més fort i més feliç. Crec que em sentiré més acompanyat i estimat en la meva vida de cada dia. La meva existència i els meus esforços tindran més sentit. Fins i tot la mort esdevindrà una promesa de Vida eterna!

El meu SÍ inicial a Déu haurà d'anar madurant. Com que es tracta d'una aliança-comunió de vida i d'amor, la meva relació amb Déu ha d'enriquir-se amb les vivències sempre noves de la vida de cada dia. Hi haurà coses que hauran de canviar en la meva manera de viure i de valorar les persones i les coses, perquè aniré adoptant els criteris del Projecte de Déu. Així, entraré en un estat de "conversió permanent".

L'amor de Déu m'anirà transformant. El seu Esperit cada dia tindrà més influència en mi. Experimentaré més intensament el goig d'una vida de comunió amb Déu i amb els germans. Podré viure com a fill seu i membre de la seva família. Prendré una més gran consciència que ja he començat a viure la "vida eterna" aquí a la terra. Així, s'obrirà un nou horitzó per a mi. Tot s'unificarà i prendrà sentit; fins i tot la mort. Gràcies a la meva comunió amb Déu, la meva vida serà MÉS HUMANA! La fe en Déu m'ajuda a creure en l'home i la fe en la persona humana em fa creure en Déu.

Codina-Farrés - Centre Catequesi Pare Claret - Girona