Text de l'Evangeli
(Mt 11,28-30):
En aquell temps, Jesús digué: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i trobareu el repòs
Avui, acaba el cicle de lectures ferials que tenen per protagonista el profeta Isaïes. Ell ens fa adonar que l'actualitat de la vinguda del Messies fou anunciada profèticament.
Esperar el retorn del Senyor, el seu “adventus”, demana per part del creient un clar propòsit de no defallir, passi el que passi mentrestant. Perquè no podem ignorar que l'espera no sempre es fa lleugera, i hom pot arribar a pensar que, fet i fet, atesa la pròpia feblesa, no es reeixirà en la perseverança d'una vida cristiana amb mordent. La temptació al desànim és sempre a prop per als qui som dèbils per naturalesa.
També ens pot trair l'oblit que el Regne s'obre pas sobretot per la voluntat de Déu, malgrat les resistències dels qui no tenim una “determinada determinació”, prou decidida, per cercar-lo per damunt de tot i amb absoluta prioritat. Massa vegades ens lamentem del nostre cansament: un pic hem passat comptes i ens hem adonat de la migradesa dels resultats aconseguits i, sense poder-ho evitar, ens surt de l'ànima un retret adreçat al Senyor, més o menys explícit, com preguntant-li com és que no ens ha ajudat prou, que no ha estat al cas del treball que hem esmerçat. Heus ací el nostre pecat! Convertir Déu en el nostre ajudant, en lloc de comprendre que la iniciativa és sempre seva i també el principal esforç.
Isaïes, en aquesta perspectiva escatològica que marca les primeres setmanes de l'Advent, ens recorda com n'és de gran el poder i d'irresistible la força del Sant.
En Jesucrist trobem l'acompliment d'aquestes paraules del profeta. «Veniu a mi (...) i jo us faré reposar» (Mt 11,28). En el Senyor, en el seu cor amorós, tots trobem el descans necessari i la vigoria per a no defallir i, així, esperar-lo amb una caritat renovada, mentre la nostra ànima no deixa de beneir-lo i la nostra memòria no oblida mai els seus favors.
