Dissabte després de Cendra 28-2-09

Text de l'Evangeli (Lc 5,27-32):

En aquell temps, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo. Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien: «Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?». Jesús els respongué: «El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors».

«No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors»

Avui veiem com avança la Quaresma i la intensitat de la conversió a la que el Senyor ens crida. La figura de l'apòstol i evangelista Mateu és molt representativa dels qui podem arribar a pensar que, per causa del nostre historial, o pels pecats personals o situacions complicades, és difícil que el Senyor es fixi en nosaltres per a col·laborar amb Ell.
Doncs bé, Jesucrist, per a treure'ns tot dubte ens posa com a primer evangelista el cobrador d'impostos Leví, a qui li diu sense més: «Segueix-me» (Lc 5,27). Amb ell fa exactament el contrari del que una mentalitat "benpensant" i "assenyada" podria considerar. Si avui volem aparentar ser "políticament correctes", Leví -en canvi- venia d'un món on gaudia del rebuig de tots el seus compatriotes, ja que se'l considerava, només pel fet de ser publicà, col·laboracionista dels romans i, possiblement, defraudador per les "comissions", el qui escanyava els pobres per a cobrar-los els impostos, en fi, un pecador públic.
Als qui es consideraven perfectes, no els hi podia passar pel cap que Jesús no només no els cridés a seguir-lo, sinó ni tan sols a seure a la mateixa taula.
Però amb aquesta actitud d'escollir-lo, Nostre Senyor Jesucrist ens diu que més aviat és d'aquest tipus de gent de qui li agrada servir-se per expandir el seu Regne; ha escollit els malalts, els pecadors, els qui no es creuen justos: «Per a confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món» (1Co 1,27). Són aquests els qui necessiten el metge, i sobretot, entendran que els altres també el necessitin.
Hem de fugir, doncs, de pensar que Déu vol expedients nets i immaculats per a servir-lo. Aquest expedient només el va preparar per la Nostra Mare. Però per a nosaltres, subjectes de la salvació de Déu i protagonistes de la Quaresma, Déu vol un cor contrit i humiliat. Precisament, «Déu t'ha fet dèbil per a donar-te el seu propi poder» (Sant Agustí). Aquest és el tipus de gent que, com diu el salmista, Déu no menysprea.

Mn. Joan Carles Montserrat i Pulido

Divendres després de Cendra

Text de l'Evangeli (Mt 9,14-15):

En aquell temps, els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren: «Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?». Jesús els respongué: «¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran».

Comentari: Mn. Xavier Pagés i Castañer

«Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran»
Avui, primer divendres de la Quaresma, havent viscut el dejuni i l'abstinència del Dimecres de Cendra, procurem oferir el dejuni i el rés del Sant Rosari per la pau, que tant urgeix en el nostre món. Nosaltres estem disposats a tenir cura d'aquest exercici quaresmal que l'Església, Mare i Mestra, ens demana que observem, i a recordar que el mateix Senyor va dir: «Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran» (Mt 9,15). Tenim el desig de viure'l no sols com el compliment d'un precepte al que estem obligats, sinó -sobretot- procurant d'arribar a trobar l'esperit que ens porta a viure aquesta pràctica quaresmal i que ens ajudarà en el nostre progrés espiritual.
Cercant aquest sentit pregon, ens podem preguntar: quin és el veritable dejuni? Ja el profeta Isaïes, en la primera lectura d'avui, ens comenta quin és el dejuni que Déu aprecia: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per reraguarda, la glòria del Senyor» (Is 58,7-8). A Déu li agrada i espera de nosaltres tot allò que ens porta a l'amor autèntic als nostres germans.
Cada any, el Sant Pare Joan Pau II ens adreçava un missatge de Quaresma. En un d'aquests missatges, sota el lema «Fa més feliç donar que rebre» (Ac 20,35), les seves paraules ens ajudaren a descobrir aquesta mateixa dimensió caritativa del dejuni, que ens disposa des del fons del nostre cor a preparar-nos per la Pasqua amb un esforç per identificar-nos, cada cop més, amb l'amor de Crist que l'ha portat fins a donar la vida a la Creu. En definitiva, «el que tot cristià ha de fer en qualsevol temps, ara cal executar-ho amb més sol·licitud i amb més devoció» (Sant Lleó el Gran, papa).

PREGÀRIA

Senyor, Vós i els qui ens estimen heu sembrat bones llavors
en cor de tota persona humana i desitgeu que les fem fructificar.
També hi ha llavors dolentes que la vida, les circumstàncies
i les persones han deixat caure i que broten amb força. . .
Si no vigilem i no ens esforcem per a controlar-les,
poden ofegar la vostra Paraula i impedir que les bones llavors
donin fruit abundós i eficaç.
Senyor, Vós que feu sortir el sol i caure la pluja sobre tots,
justos i pecadors, ensenyeu-nos a ser generosos i tolerants,
ensenyeu-nos a no excloure mai a l’altre, al diferent,
i a no prejutjar ni les seves obres ni les seves intencions.
Feu que no “passi “ ni em desentengui mai dels altres.
Us demanem, Senyor, que no dubtem de la nostra fe,
però tampoc de la fe dels altres.
Feu que sapiguem estimar la nostra llengua, la cultura,
però sense menystenir les altres llengües, les altres cultures,
acollint el foraster, l’immigrant i el desvalgut.
Ajudeu-nos a ser coherents amb les nostres idees i les creences,
però sense negar-nos mai a escoltar i a dialogar.
Perquè ens retrobem en el respecte i la tolerància.
Senyor, que sapiguem treballar pel bé i per la pau de tots.

Dia litúrgic: Dijous després de Cendra

Text de l'Evangeli (Lc 9,22-25):

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Cal que el Fill de l'home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia». I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. Què en treu l'home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?».

«Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi»

Avui és el primer dijous de Quaresma. Encara tenim ben fresca la cendra que l'Església ens posava ahir sobre el front, i que ens introduïa en aquest temps sant, que és un trajecte de quaranta dies. Jesús, en l'Evangeli, ens ensenya dues rutes: el Via Crucis que Ell ha de recórrer, i el nostre camí en el seu seguiment.

La seva senda és el Camí de la Creu i de la mort, però també el de la seva glorificació: «El Fill de l’Home ha de patir molt (...), l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer dia» (Lc 9,22). El nostre corriol, essencialment, no és pas diferent del de Jesús, i ens assenyala quina és la manera de seguir-lo: «Si algú vol venir amb mi...» (Lc 9,23).

Abraçat a la seva Creu, Jesús seguia la Voluntat del Pare; nosaltres, carregant-nos la nostra sobre les espatlles, l'acompanyem en el seu Via Crucis.

El camí de Jesús es resumeix en tres paraules: sofriment, mort, resurrecció. El nostre viarany també el constitueixen tres aspectes (dues actituds i l'essència de la vocació cristiana): negar-nos a nosaltres mateixos, prendre cada dia la creu, i acompanyar Jesús.

Si algú no es nega a si mateix i no pren la creu, vol afirmar-se i ser ell mateix, vol «salvar la vida», com diu Jesús. Volent-la salvar, però, la perdrà. En canvi, el qui no malda per evitar el sofriment i la creu, per causa de Jesús, salvarà la seva vida. És la paradoxa del seguiment de Jesús: «Què en traurà un home d’haver guanyat tot el món si es perd a si mateix?» (Lc 9,25).

Aquesta paraula del Senyor, que clou l'Evangeli d'avui, va sotraguejar el cor de sant Ignasi i va provocar la seva conversió: «Què passaria si jo fes això que va fer sant Francesc i això que va fer sant Domènec?». Tant de bo que en aquesta Quaresma la mateixa paraula ens ajudi també a convertir-nos!

Fra. Josep Mª Massana i Mola OFM

Dia litúrgic: Dimecres de Cendra

Text de l'Evangeli (Mt 6,1-6.16-18): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel. Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. »I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. I quan dejuneu, no feu un posat trist com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom vegi que dejunen. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan dejunis, perfuma't el cap i renta't la cara, perquè els altres no vegin que dejunes, sinó tan sols el teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà».

«Mireu de no fer el que Déu vol només perquè la gent us vegi» Avui iniciem la Quaresma: «Ara és el dia de la salvació» (2Co 6,2). La imposició de la cendra —que hauríem de poder rebre— és acompanyada per una d'aquestes dues fórmules. L'antiga: «Recorda't, home, que ets pols, i que a la pols retornaràs»; i la que ha introduït la litúrgia renovada del Concili: «Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli». Ambdues fórmules són una invitació a esguardar de manera diversa —normalment tan superficial— la nostra vida. El papa sant Climent I ens recorda que «el Senyor vol que tots els qui estima es converteixin». A l'Evangeli, Jesús demana de practicar l'almoina, el dejuni i la pregària allunyats de tota hipocresia: «No ho anunciïs a toc de trompeta» (Mt 6,2). Els hipòcrites, fortament denunciats per Jesucrist, es caracteritzen per la falsedat del seu cor. Jesús avui, però, adverteix no només de la hipocresia subjectiva sinó també de l'objectiva: complir, fins i tot de bona fe, tot el que mana la Llei de Déu i l'Escriptura Santa, però realitzant-ho de manera que resti en la mera pràctica exterior, sense la corresponent conversió interior. Aleshores, l'almoina —reduïda a “propina”— deixa de ser un acte fraternal i es redueix a gest tranquil·litzador que no canvia la mirada sobre el germà ni fa sentir la caritat de prestar-li l'atenció que es mereix. El dejuni, d'altra banda, resta limitat a compliment formal, que ja no recorda en cap moment la necessitat de moderar el nostre consumisme compulsiu ni la necessitat que tenim de ser curats de la “bulímia espiritual”. Finalment, la pregària —reduïda a estèril monòleg— no esdevé autèntica obertura espiritual, col·loqui íntim amb el Pare i escolta atenta de l'Evangeli del Fill. La religió dels hipòcrites és una religió trista, legalista, moralista, d'una gran estretor d'esperit. Per contra, la Quaresma cristiana és la invitació que cada any ens fa l'Església a un aprofundiment interior, a una conversió exigent, a una penitència humil, per tal que, bo i donant els fruits pertinents que el Senyor espera de nosaltres, visquem amb la màxima plenitud l'alegria i el goig espiritual de la Pasqua.

Mn. Manel Valls i Serra

Dia litúrgic: Dimarts VII de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mc 9,30-37):

En aquell temps, Jesús i els deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà». Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?». Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Aleshores s'assegué, va cridar els Dotze i els va dir: «Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i el servidor de tots». Llavors va agafar un infant, el posà enmig d'ells, el prengué en braços i els digué: «Qui acull un d'aquests infants en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat».

«El Fill de l'home serà entregat»

Avui, l'Evangeli ens porta dues ensenyances de Jesús, que estan estretament lligades una a l'altra. Per una banda, el Senyor els anuncia que «el mataran i, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà» (Mc 9,31). És la voluntat del Pare per a Ell: per això ha vingut al món; així vol alliberar-nos de l'esclavatge del pecat i de la mort eterna; d'aquesta manera Jesús ens farà fills de Déu; el lliurament del Senyor fins a l'extrem de donar la seva vida per nosaltres mostra l'infinit de l'Amor de Déu: un Amor sense mesura, un Amor al que no li importa abaixar-se fins a la bogeria i l'escàndol de la Creu.
És esfereïdor escoltar la reacció dels Apòstols, encara massa atrafegats en contemplar-se a si mateixos i oblidant-se d'aprendre del Mestre: «No comprenien què volia dir» (Mc 9,32), perquè pel camí anaven discutint quin d'ells seria el més gran, i, per si de cas els toca el rebre, no s'atreveixen a fer-li cap pregunta.
Amb delicada paciència, Jesús afegeix: cal fer-se el darrer i el servidor de tots. Cal acollir el senzill i petit, perquè el Senyor s'hi ha volgut identificar. Cal acollir Jesús a la nostra vida perquè així estem obrint les portes a Déu mateix. És com un programa de vida per anar-hi caminant.
Així ho explica amb claredat el Sant Rector d'Ars, Joan Baptista Mª Vianney: «Cada vegada que podem renunciar a la nostra voluntat per fer la dels altres, sempre que aquesta no vagi contra la llei de Déu, aconseguim grans mèrits, que només Déu coneix». Jesús ensenya amb les seves paraules, però sobretot ensenya amb les seves obres. Aquells Apòstols, en un principi durs per a entendre, després de la Creu i de la Resurrecció, seguiran les mateixes petjades del seu Senyor i del seu Déu. I, acompanyats de Maria Santíssima, es faran cada dia més petits perquè Jesús creixi en ells i en el món.

Comentari: Mn. Jordi Pascual i Bancells (Salt-Girona, Catalunya)

Dia litúrgic: Dilluns VII de durant l'any

Text

de

l'Evangeli

(Mc 9,14-29):

En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i quan va arribar on eren els deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà: «Què discutíeu amb ells?». Un de la gent li respongué: «Mestre, t'he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut».
Jesús els diu: «Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi». Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: «Des de quan li passa això?». Ell contestà: «Des de petit. Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns!». Jesús li respongué: «Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu». A l'instant el pare del noi exclamà: «Crec, però ajuda'm a tenir més fe».
Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l'esperit maligne amb aquestes paraules: «Esperit mut i sord, jo t'ho mano: surt d'aquest noi i no hi tornis més». Llavors l'esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret. Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: «Com és que nosaltres no l'hem pogut treure?». Ell els va respondre: «Esperits d'aquesta mena només es poden treure amb la pregària».

«Crec, però ajuda'm a tenir més fe»

Avui contemplem —un cop més!— el Senyor sol·licitat per la gent («anaren corrents a saludar-lo») i, alhora, Ell sol·lícit de la gent, sensible a llurs necessitats. En primer lloc, en sospitar que alguna cosa passa, pregunta, s'interessa pel problema.
Intervé un dels protagonistes, això és, el pare d'un noi que és posseït d'un esperit maligne: «Mestre, t'he portat el meu fill, posseït d'un esperit que el priva de parlar. Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid» (Mc 9,17-18).
És terrible el mal que pot arribar a fer el Diable!, una criatura sense caritat. —Senyor, hem de pregar!: «Allibereu-nos de qualsevol mal». No s'entén com poden haver-hi avui dia veus que diuen que no existeix el Diable, o d'altres que li reten alguna mena de culte... És absurd! Nosaltres hem de treure'n una lliçó: no es pot jugar amb foc!
«He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, però no han pogut» (Mc 9,18). En escoltar aquestes paraules, Jesús rep un disgust. Es disgusta, sobretot, per la manca de fe... I els falta fe perquè han de pregar més: «Esperits d'aquesta mena només es poden treure amb la pregària» (Mc 9,29).
La pregària és el diàleg “intimista” amb Déu. Joan Pau II ha afirmat que «la pregària comporta sempre una mena d'amagament amb Crist en Déu. Només en un “amagament” així actua l'Esperit Sant». En un ambient íntim d'amagament es practica l'assiduïtat amistosa amb Jesús, de la qual s'esdevé l'increment de confiança en Ell, és a dir, l'augment de fe.
Però aquesta fe, que mou muntanyes i foragita esperits malignes («Tot és possible al qui creu!») és, sobretot, un do de Déu. La nostra pregària, en tot cas, ens posa en disposició de rebre el do. Aquest do, però, l'hem de suplicar: «Crec, però ajuda'm a tenir més fe» (Mc 9,24). La resposta del Crist no es farà “pregar”!

Mn. Antoni Carol i Hostench

Dia litúrgic: Diumenge VII (B) de durant l'any

Diumenge 22

de

febrer

2009

Text de l'Evangeli

(Mc 2,1-12):

Al cap d'uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa, i s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l'indret on Ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític. Jesús, en veure la fe d'aquella gent, diu al paralític: «Fill, et són perdonats els pecats». Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que pensaven: «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?».

A l'instant, Jesús s'adonà que pensaven així i els digué: «Per què penseu això dins vostre? Què és més fàcil, dir al paralític: ‘Et són perdonats els pecats’, o bé dir-li: ‘Aixeca't, pren la llitera i camina’? Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra». Llavors diu al paralític: «T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa». Ell s'aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien: «No havíem vist mai res de semblant».

Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític»

Avui, llegint l'Evangeli, centrem la nostra atenció en tres moments concrets: un paralític que no es val per ell mateix, un grup d'amics, i Jesús.

En el paralític ens podem veure reflectits cada un de nosaltres; tots podem estar paralitzats, ja que el pecat ens paralitza en el nostre camí cap a Déu. De vegades, no ens adonem o ens sembla que ja estem bé com estem, o que ja solucionarem o posarem en ordre les nostres relacions amb Déu en una altra ocasió.

«Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític» (Mc 2,3). Necessitem veritables amics que ens portin a Déu, que vencin la nostra resistència. El paralític, després de veure l'enrenou que estaven ocasionant els amics, de segur que devia dir que paressin, que ja hi hauria més temps un altre dia, que hi havia molta gent... I no diguem res quan «van fer un forat al sostre sobre l'indret on Ell era» (Mc 2,4): el soroll que farien, la pols, les molèsties per a tots els qui eren allí i els crits que farien els assistents, perquè no els deixaven escoltar Jesús, etc.

Però els autèntics amics no troben dificultats, estimen de veritat i volen el millor, perquè «és propi de l'amic fer el bé als amics, principalment a aquells que es troben més necessitats» (Sant Tomàs d'Aquino). Preguntem nos avui si nosaltres tenim veritables amics que siguin capaços de portar nos a Déu. Preguntem nos, també, si som amics de veritat i ens esforcem per a portar als que estimem cap a Déu. No convé oblidar que també ells posaran resistència. ¿Sóc realment amic? ¿Poden els altres confiar en què els ajudaré a ser a prop de Jesús?

I Jesús? Ve a portar nos la veritable salvació, a alliberar nos de la paràlisi, ve a perdonar nos els pecats. ¿Ajudo els altres a apropar se a la confessió?

Santa Maria, Mare de Déu i Mare nostra, ens porta i ens dóna Jesús: que amb el seu ajut també nosaltres porten tothom a Jesús!

Mn. Xavier Jauset i Clivillé

Mini-fulls "CREURE" N. 23

DINÀMICA DE L'ANY

LITÚRGIC

Cada any litúrgic és com "una nova etapa" del camí cap a la vida en plenitud a la Casa del Pare. Només es pot comprendre a la llum de la fe en Jesús ressuscitat. La festa de PASQUA en marca l'entrellat.

La litúrgia parla dels anys A, B i C. És una dinàmica que ens permet distribuir les lectures de la Paraula de Déu de manera que, en tres anys, puguem llegir els textos principals del Nou i de l'Antic Testament. Sobretot els evangelis.

Els anys litúrgics ens situen en una "dinàmica de creixement constant". Ens recorden que sempre anem recomençant, però no instal·lats en el monotonia de la repetició i de la rutina, sinó compromesos en la dinàmica d'un renovellament permanent a la llum de la vida i de les propostes de Jesús.

Temps d'ADVENT: Quatre setmanes per re-orientar els nostres esforços per viure més intensament la vinguda constant de Jesús. Les lectures d'alguns profetes de l'Antic Testament (sobretot Isaïes), la crida de Joan Baptista i les actituds de Maria i Josep ens serviran de guies.

Temps de NADAL: Temps d'acolliment i de presència de Jesús que ja és amb nosaltres (infància, adolescència, joventut) i que sempre està venint.

Temps de QUARESMA: Temps de conversió i de reconciliació per revisar, refer i millorar les nostres relacions "amb Déu" (Paraula de Déu, sagraments…"pregària"); amb "els altres" (solidaritat… "almoina"); amb un mateix (autocontrol… "dejuni"), amb el desig d'esdevenir una persona tal com Déu ens proposa. La Quaresma ens prepara per viure la Setmana Santa, sobretot per renovar el nostre compromís baptismal el dia de Pasqua.

Temps de PASQUA: El punt central de tot l'any. La Resurrecció de Jesús dóna sentit a TOT! Dura 50 dies: del diumenge de Pasqua al diumenge de Pentecosta. També hi celebrem l'Ascensió.

Temps DURANT L'ANY: Més de trenta setmanes per anar assimilant i vivint el misteri cristià en la vida de cada dia. Comença amb la Festa de la Santíssima Trinitat (som de la família de Déu i tenim el seu Esperit!) i amb la Festa del Corpus (Jesús fa camí amb nosaltres i és amb nosaltres).

L'any litúrgic s'acaba amb la Festa de Crist Rei, principi i fi de tota la història i garantia del nostre acolliment a la Casa del Pare, on Jesús ja ens hi té un lloc preparat.

VIURE L'ANY LITÚRGIC

D'UNA MANERA DINÀMICA

"FAIG PART DE LA LLARGA

"HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ"

Sóc de la FAMÍLIA DE DÉU:

Fill adoptiu - Tinc el seu

ESPERIT

____________________________________________________________________

Una VIDA… una AMISTAT…

un AMOR… una COMUNIÓ…

sempre s'han d'estar renovant i refent, sinó s'anquilosen… van morint…

____________________________________________________________________

JESÚS ESTÀ VENINT!"

- LI PREPARO EL CAMÍ!

ADVENT - NADAL -

QUARESMA_ PASQUA: camí

de "vida eterna"

El missatge de Jesús

* ESTIC VENINT * SÓC AMB

VOSALTRES: * TORNO AL

PARE * Us estic preparant

amb una BONA NOVA - Acolliu la BONA NOVA continuo amb vosaltres L'ESTADA!

del Pare del cel - Convertiu-vos: JO SÓC * US NECESSITO: sigueu * TORNARÉ a

* SEMPRE estic venint! el camí, la veritat, la vida.. els meus

TESTIMONIS BUSCAR-VOS!

La meva resposta

VINE! CREC EN TU! SÓC DE

LA TEVA FAMÍLI A

Promeses A.T. - Augmenta la meva fe! - Dóna'm el teu

ESPERIT. - T'ESPERO!

Paraula - Et VULL SEGUIR -

Compto amb tu i vull que - Ho vaig posant tot

Eucaristia - T'accepto com a SALVADOR puguis comptar amb mi A PUNT per al

Germans - Refaig l'ALIANÇA "Gran Viatge"

Esdeveniments - Em reconcilio i em renovo - Vull viure, des d'ara,

LA COMUNIÓ DELS SANTS

T'ESPERO! VULL VIURE

AMB TU! COMPTA AMB MI!

VULL ESTAR AMB TU!

______________ __________________________ ____________________________________________

VEU ROSTRE CASA - CAMI

JESÚS: PARAULA Paraula +

PERSONA HUMANA

FAMÍLIA TRINITÀRIA

___________________________________________________________________________________________________________

"SÍ, VINC DE SEGUIDA!"

- AMÉN! VINE, SENYOR

JESÚS!"

- (Apocalipsi 22,20)

TEMPS DURANT L'ANY:

* Un temps per a

APROFUNDIR i VIURE

LA "BONA NOVA"

* Un temps per a VIURE

EL COMPROMÍS i LA ç

MISSIÓ

* Un temps per a ç

ANUNCIAR

L'EVANGELI i

CONSTRUIR EL

REGNE

* Un temps de GRÀCIA i de SALVACIÓ

PRESÈNCIA DE MARIA EN

L'ANY LITÚRGIC

Com no podia ser d'una altra manera, Maria està molt present en les celebracions en honor de Jesús; però els cristians sentim la necessitat de celebrar algunes festes dedicades especialment a honorar la Mare.

1. Hi ha quatre festes principals:

. La Immaculada Concepció, 8 de desembre.

. Santa Maria, Mare de Déu, 1 de gener.

. L'Anunciació, 25 de març.

. L'Assumpció de Maria, 15 d'Agost. Aquesta festa es perllonga en la

memòria de "La Mare de Déu, reina", 22 d'agost.

2. Quatre festes que commemoren moments de la salvació en els quals Maria està íntimament unida al seu Fill:

. Naixement de Maria, 8 de setembre.

. La Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabet, 31 de maig.

. La Mare de Déu dels Dolors, 15 de setembre.

. La Presentació de Jesús al Temple, 2 de febrer.

3. Dues festes vinculades a motius de culte local, però que han adquirit un interès més ampli:

. La Mare de Déu de Lourdes, 11 de febrer.

. La dedicació de la Basílica de Santa Maria, 5 d'agost.

4. Altres festes:

. Una festa que continua una tradició antiga, molt arrelada sobretot en

Orient: La Presentació de Maria, 21 de novembre.

. Una festa que brolla de la pietat actual: El Cor de Maria, el dissabte

després de la festa del Sagrat Cor de Jesús, que se celebra el

divendres després del segon diumenge de la Pentecosta.

5. A aquestes festes del calendari de l'Església universal, s'hi han d'afegir moltes festes "pròpies" dels diferents pobles. A casa nostra. hi ha la Mare de Déu de Montserrat (27 d'abril), la de la Mercè (24 de setembre), la festa de diferents Verges trobades: Núria, Meritxell, etc. (8 de setembre).

6. Els dissabtes es fa memòria de Maria. El temps litúrgic de l'Advent- Nadal constitueix el temps marià per excel·lència.

La presència de Maria, la "Mare", omple de la seva tendresa tot l'any. Tenia raó quan va dir "que totes les generacions li dirien benaurada".

Josep Codina-Farrés - Centre "Catequesi Pare Claret" - Girona

VIATGE-PELEGRINATGE TERRA SANTA i JORDÀNIA

VIATGE-PELEGRINATGE TERRA SANTA i JORDÀNIA

del 27 de Novembre al 7 de Desembre 2009

Organitza: CENTRE CLARET - GIRONA
Animació Pastoral: P. Xavier M. Piquer, Claretià

Resseguirem el País de Jesús:
· Per conèixer la seva terra (ahir i avui)
· Per recórrer els llocs on va viure
· Per tornar a escoltar el seu missatge allí mateix on va ser anunciat
Desprès de 2000 anys, continuarem caminant i pregant amb Ell !

Aquest viatge… és més que un viatge

Informació i Inscripcions: Pere Codina Gironella
Tel. 639 201.092 / 972 20 28 74 - Correu: pcodinag@terra.es
Despatx obert: Els Dijous de 20 a 21 - Joan Maragall 23-A - Baixos

Per estar segurs que podreu tenir una plaça i per facilitar les reserves d'avió i d'hotel, inscriviu-vos des d'ara. PLACES LIMITADES. Viatges Ruth Travel.

PREGAR AMB L'EVANGELI EN LA VIDA DE CADA DIA

PREGAR AMB L'EVANGELI EN LA VIDA DE CADA DIA

La pregària personal brolla de la fe i de la vida viscuda al ritme de l’Esperit i de les aspiracions de les persones. Per això la pregària cristiana s’adapta a totes les situacions i pot expressar tots els sentiments: confiança, amor, tendresa, comunió, admiració, adoració, acció de gràcies, esperança, solidaritat, compromís, fidelitat, perdó... Aquest llibre d’en Josep Codina i Farrés, claretià, com els altres que ja ha publicat, vol ser una ajuda per «pregar amb l’Evangeli en la vida de cada dia», un instrument que susciti la pregària personal, a partir de l’Evangeli i al ritme de la vida real. No és pas un llibre de lectura. Hi presentem uns textos-pregària que han anat naixent de la meditació de l’Evangeli. Són una resposta als evangelis que es llegeixen els diumenges dels tres cicles de l’any litúrgic. Constitueixen un bon mitjà per, pregar personalment cada dia i per anar assimilant, durant la setmana, el missatge de la celebració dels diumenges, donant-li més eficàcia en la nostra vida.

Autors/es : CODINA FARRÉS, JOSEP ROUSSEL, CÉCILE I MARCELLE (il) PVP : 12,98 € ISBN : 9788498462241XData de publicació : 10/2008Editorial : ClaretDades del llibre : 198 pàgs.; Rústica; 13,5 x 18,5 cm. Idioma : Català

Lletres per pregar

–Sempre està viva la fe en el cor de les persones –va dir el mossèn veient l’església plena.Eren obrers del barri més pobre de la ciutat, reunits aquella nit amb un sol objectiu comú: la missa del Gall. Es va sentir confortat. Amb pas digne, va arribar al centre de l’altar.–A, b, c, d...Els assistents es giraren una mica molestos. Era un nen, que pertorbava la solemnitat de l’ofici. –A, b, c, d...–Para! –va dir el mossèn.El nen semblava despertar d’un somni. Llençà una mirada temorosa al seu voltant i enrogí de vergonya.–Què fas? No veus que pertorbes la nostra pregària?El nen abaixà el cap i unes llàgrimes lliscaren per les seves galtes.–On és la teva mare? –va insistir el mossèn–. No t’han ensenyat a seguir la missa?Amb el cap baix el nen va respondre:–Perdoni’m, mossèn, però ningú no m’ha ensenyat a pregar. He crescut en el carrer, sense pare ni mare. Avui, com que és Nadal, tenia necessitat de parlar amb Déu. Però no sé quina és la llengua que Ell entén, per això dic només les lletres que jo sé. He pensat que allà dalt, Ell podrà prendre aquestes lletres i formar les paraules i frases que li agradin.El nen es va aixecar.–Me’n vaig –va dir–, no vull molestar a les persones que saben tan bé comunicar-se amb Déu.–Vine amb mi –li va respondre el mossèn.Va agafar el nen de la mà i el portà a l’altar. Després es dirigí als fidels:–Aquesta nit, abans de la missa, fem una pregària especial. Deixem que sigui Déu que escrigui allò que Ell desitja sentir. Cada lletra correspondrà a un moment de l’any, en què aconseguirem fer una bona acció, lluitar amb coratge per realitzar un somni o expressar una pregària sense paraules. I li demanarem que posi en ordre les lletres de la nostra vida. Demanem, de tot cor, que aquestes lletres li permetin de crear les paraules i les frases que a Ell li agraden.Amb els ulls tancats, el mossèn va començar a recitar l’alfabet. I, alhora, tota l’Església va repetir:–A, b, c, d...

Coelho, Paulo

Escolta, Senyor, i respon-me

Pregària. Referit a David.
Escolta, Senyor, i respon-me,
que sóc pobre i desvalgut.
Guarda la meva vida, que sóc un fidel teu.
Salva, Déu meu, el teu servent
que en tu confia.
Senyor, compadeix-te de mi,
que tot el dia t'invoco.
Dóna aquest goig al teu servent;
a tu, Senyor, elevo la meva ànima.
Tu, Senyor, ets indulgent i bo,
ric en l'amor per a tothom qui t'invoca.
Senyor, escolta la meva pregària,
escolta la meva súplica.
T'invoco en hores de perill
i sé que em respons.
Entre els déus no hi ha ningú com tu,
no hi ha gestes comparables a les teves.
Tots els pobles que has creat, Senyor,
vindran a prostrar-se al teu davant
i glorificaran el teu nom.
Perquè tu ets gran, Senyor,
són prodigioses les teves obres,
tu ets l'únic Déu.
Ensenya'm la teva ruta, Senyor,
que m'encamini en la teva veritat;
que el meu cor tot sencer veneri el teu nom.
Et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor,
glorificaré per sempre el teu nom:
«L'amor que em tens és molt gran,
m'has salvat de la terra dels morts.»
Déu meu, s'han alçat contra mi uns arrogants,
uns violents que no fan cas de tu
volen la meva mort.
Tu, Senyor, Déu compassiu i benigne,
lent per al càstig, fidel en l'amor,
Mira'm, apiada't de mi.
Dóna el triomf al teu servent,
la victòria al teu fill d'esclava.
Dóna'm un senyal del teu favor,
i els qui m'odien veuran, avergonyits, que tinc en tu, Senyor, consol i ajuda.

SOLEDAT

Quan anem atabalats i carregats de feina i tensions... enyorem la soledat. I quan arriba la soledat pot passar que a la poca estona ens trobem en neguit i afloren tota mena de pertorbacions del cor.
Contradictòria soledat, que quan no la tenim ens fa falta, i quan hi som ens resulta poc confortable.

Per a la pregària personal la soledat és una condició necessària. I també s’experimenta el mateix: enyorar quan no hi és, pensant que sense ella no podem pregar.
I molts cops quan hi és, ens avorrim i tenim la impressió de pèrdua de temps.

Sempre hi ha un buit personal de soledat. Forma part de la condició humana. Tot es viu des de dintre, bé o malament; i a dintre molts cops sembla que el buit sigui absolut. No sempre, car també pot passar que la Llum l’ompli. Són els temps llargs o curts en els que Déu mostra presència i amor.

El problema no és el soroll. El problema som nosaltres. El nostre jo no està pacificat, més aviat porta la creu dels complexos, de les realitats mal resoltes, de les ferides de la vida i del desig aquell d’un no sé què indefinible.

Es pot pregar en mig del soroll més terrible, com pot passar durant un càlid estiu amb totes les finestres obertes que donen a un carrer del centre de la ciutat. I en canvi pregar a la quietud total d’un monestir a cops pot resultar molt dur.

I amb tot, cal passar pel peatge de la soledat, pagant un preu, per entrar en el camí de la relació. Sense soledat, la relació es fa molt complicada. El soroll intern, el del cor i la ment, descentren la mirada de l’Altre, l’omplen de boira i desfiguren la realitat amb tanta humitat egoista.

Quan estem sols, quan ens sentim sols, es remou la consciència, la memòria , el cor i la ment... i cal anar situant-se en aquell punt essencial del jo obert que desitja acollir, escoltar i unir-se. Costa a cops anar deixant tanta fresa interior. A poc a poc, acceptant un buit, arribant el centre personal, quiet, alliberat i acollint la Vida que es vol comunicar amorosament.

MINI-FULLS - CREURE - N.7

Viure el Sagrament del PERDÓ

el sagrament del creixement humà

El perdó-reconciliació és una necessitat per a tots

Perquè estic "aprenent" a ser "persona humana", perquè visc en un estat de "creixement" i perquè sóc "lliure i responsable";

Perquè estic immers en una xarxa de relacions interpersonals que em fan responsable d'una missió davant de Déu, dels altres i de mi mateix:

. Constantment hauré de fer "opcions personals". Seré "temptat" i hauré d'escollir entre allò que em pot ajudar a créixer i a ser més persona i allò que em pot paralitzar o destruir com a persona.

. Viuré moments de dubte i de cansament. Puc equivocar-me i ser infidel. He d'acceptar aquest repte amb serenor i pau interior. És la conseqüència de la meva llibertat i de la meva responsabilitat.

. Sovint, m'hauré de re-orientar per continuar la lluita amb confiança, malgrat les caigudes i les equivocacions.

. M'hauré de reconciliar amb els altres, amb Déu i amb mi mateix per poder viure en pau i afrontar el futur amb optimisme.

Unes actituds que hauria de cultivar:

. M'he d'acceptar feble i pecador, però sense perdre mai de vista que tinc una capacitat infinita de vida i d'amor. Déu m'ofereix la seva ajuda per ser tot allò que puc ser: "fill seu!" Jesús em marca el camí.

. M'he d'estimar amb la meva realitat actual de pecador, però no "conformar-m'hi". És la plataforma a partir de la qual, amb el meu esforç i amb l'ajuda de Déu i dels altres, puc esdevenir millor.

. Estar convençut que Déu continua estimant-me i estant amb mi fins i tot quan peco. Em mostra la seva comprensió, em crida a superar-me i m'ofereix el seu perdó i la força del seu Esperit.

. Déu em coneix prou bé. Per això no té por del meu pecat. El que el preocupa és que em deixi portar pel desànim i que abandoni la lluita i l'esforç per refer-me i millorar-me. Ell se sent obligat a respectar la meva llibertat.

Les actituds de Déu envers el pecador:

. Perquè és un Pare que m'estima, li dol que jo opti voluntàriament (per feblesa, deixadesa, gust de l'aventura, falses ilAlusions...) per una manera de viure que em perjudicarà a mi i els altres, perquè anirà destruint elements importants de la meva realitat humana. (Puc llegir Lc 15,11-32).

. Déu respecta la meva llibertat i les meves decisions. Vol que sigui lliure i fidel, responsable de mi mateix i de la meva vida. Tinc la capacitat i el deure "d'administrar" el que se m'ha confiat (Mt 25,14-30).

. Quan giro l'esquena a Déu i l'abandono, el seu amor de Pare i el desig que té del meu bé i del bé dels altres se senten defraudats, ofesos. Li costa d'acceptar el meu gest, encara que el comprengui i el respecti (Lc 15,11-32).

. El seu amor incondicional el porta a fer tot el que pot per ajudar-me. Desitja el meu retorn "lliure" i m'espera amb els braços i el cor oberts. M'ofereix l'abraçada del perdó i em fa recuperar tota la meva dignitat (fill pròdig, Pere, Maria Magdalena…). El seu perdó és incondicional i per sempre!

. Em diu l'alegria que experimenta, quan em "converteixo" i torno a ell: "En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten conversió" (Lc 15,7).

. "Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna" (Jn 3,16). Jesús

deia: "No he vingut a cridar els justos sinó els pecadors (Mt 9,13).

. "Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra" (Jn 8,7).

"Si afirmàvem que no tenim pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos, i la

veritat no estaria en nosaltres (1Jn 1,8).

. "D'aquesta manera coneixerem que som de la veritat i davant de Déu

mantindrem en pau la nostra consciència. Perquè, encara que la consciència

ens acusi, Déu és més gran que la nostra consciència i ell ho sap tot" (1Jn

3,19-20). "La veritat us farà lliures" (Jn 8,32).

_________________________________________________

. Déu m'ofereix sempre el seu PERDÓ, perquè mai no deixa d'estimar-me i de desitjar el millor per a mi i la felicitat. És PARE i és AMOR!

. Però, perquè el seu perdó sigui eficaç per a mi, jo l'he d'acceptar i reconciliar-me: refer el que he fet malbé i reparar el que s'ha trencat.

. La RECONCILIACIÓ, quan és sincera i autèntica, fa créixer l'amor i la confiança. És una dinàmica indispensable del meu creixement humà.

_________________________________________________

Unes PREGÀRIES realistes

i molt útils per al meu equilibri:

Déu meu, concedeix-me:

. SERENITAT per acceptar

les coses que, malgrat el meu esforç

i la meva bona voluntat,

no puc canviar.

. VALOR per canviar

les coses que, amb el meu esforç,

amb la teva ajuda i la dels altres,

puc canviar.

. SAVIESA i SENY per reconèixer

el que puc canviar i millorar,

i el que no puc canviar ni millorar.

Senyor, m'agradaria poder venir a tu

amb el somriure satisfet del qui és

perfecte i ha complert el seu deure.

Però, si sóc sincer amb mi mateix,

m'he de presentar davant teu

amb una mirada humil i confiada

perquè, malgrat la meva bona voluntat,

no arribo mai a ser bo (bona) del tot;

la feblesa i la infidelitat

són sempre presents en la meva vida.

Una vegada més, et dic amb sinceritat

que t'estimo i et vull ser fidel;

però necessito la força del teu Esperit

per continuar lluitant cada dia

per vèncer el mal i ser millor.

Sé que mai no deixaràs d'estimar-me

i que sempre confiaràs en mi.

Gràcies per la fidelitat del teu amor

i la generositat del teu perdó.

______________________________________________________________________

Jesús digué als deixebles: "A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats" (Jn 20,23). "Tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel"(Mt 18,18).

Prego amb aquest salm

Compadeix-te de mi, Déu meu,

tu que estimes tant;

tu que ets tan bo,

esborra les meves faltes.

Renta'm ben bé de les culpes,

purifica'm dels pecats.

Crea en mi un cor ben pur,

fes renéixer en mi un esperit ferm.

Torna'm el goig de la salvació,

que em sostingui

un esperit magnànim (Salm 50).

Confesso els meus pecats

i en demano perdó

Amb senzillesa i sinceritat,

em reconec pecador i feble;

demano perdó i ajuda

a Déu, a Maria

i als germans

del cel i de la terra.

Mai no estic sol;

sempre podré comptar

amb el seu amor.

Jo confesso a Déu totpoderós

i a vosaltres, germans,

que he pecat, per culpa meva,

de pensament, paraula,

obra i omissió.

Per això, demano

a la Verge Maria, Mare de Déu,

als àngels i als sants,

i a vosaltres, germans,

que pregueu per mi

a Déu nostre, Senyor.

10 ETAPES per VIURE el sagrament del Perdó

1. CREURE en la persona humana:

Estar convençut que puc ser millor,

perquè tinc una capacitat infinita de vida i d'amor.

Estic fet a imatge de Déu i sóc fill (filla) seu.

2. Per al meu creixement humà, prendre JESÚS com a punt de referència:

A l'Evangeli em revela qui puc ser i com hauria de viure.

Per a mi, Jesús és Camí, Veritat i Vida.

3. Ser REALISTA i SINCER:

Acceptar-me limitat i feble, necessitat de perdó i d'ajuda,

però, alhora, creure en mi i estimar-me

com Déu creu en mi i m'estima .

4. Confiar en l'AMOR INCONDICIONAL DE DÉU

Mai no es cansarà de mi, perquè sóc el seu fill estimat;

m'ofereix el PERDÓ i em vol ajudar a ser millor! Em salva!

5. Creure en la bona voluntat i en l'amor dels GERMANS.

Són molts els qui em volen i em poden ajudar; confien en mi

i, amb el seu amor i el seu perdó, m'expressen l'amor i el perdó de Déu.

6. Estar decidit a fer un ESFORÇ SINCER per millorar.

Ser senzill, humil i realista; deixar-me ajudar.

7. Per un CANVI EFICAÇ (convertir-me!):

Reconèixer d'una manera precisa i confessar

els meus límits, les meves febleses i les meves infidelitats.

Fer-ho amb serenor, optimisme i confiança,

perquè sé que puc anar millorant. No estic sol!

8. DEMANAR PERDÓ i RECONCILIAR-ME:

Amb Déu, amb els altres i amb mi mateix.

9. Deixar-me ACOLLIR:

Amb el Sagrament del PERDÓ-RECONCILIACIÓ,

"CELEBRO" i "VISC" l'amor incondicional de Déu

i expresso el meu desig sincer d'esforçar-me per ser més fidel.

10. Manifestar el meu agraïment i la meva BONA VOLUNTAT:

Expressar-ho amb algun gest concret que expressi el meu esforç..

________________________________________________________

Així, el Sagrament del Perdó esdevindrà realment

EL SAGRAMENT DEL CREIXEMENT HUMÀ!

____________________________________________

Josep Codina-Farrés - Centre Catequesi Pare Claret - Girona