CREURE en el DÉU
que ens ha revelat Jesús
Els humans no podem conèixer Déu si no SE'NS REVELA
. Déu és el transcendent, el que està més enllà de les "nostres realitats":
- El podem intuir, pressentir. Estem fets a imatge seva (Gn 1,27)! El que existeix és obra del seu amor… (Saviesa 13,1-9; Romans 1,20-28).
- Si Déu no se'ns revela, fàcilment ens "fabriquem" divinitats a partir de les nostres intuïcions i de les realitats que coneixem.
- Jesús ens diu que: "Ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar (Mt 11,27).
JESÚS, el FILL, s'ha fet HOME i ens pot "REVELAR" DÉU.
Jesús n'era conscient: "Només ha vist el Pare el qui ve de Déu. Aquest sí que l'ha vist (Jn 6,46). Jo dic allò que he vist estant amb el Pare" (Jn 8,38).
La Bíblia ens fa veure com, des del començament, Déu ha anat "fet camí" amb la humanitat i s'ha implicat en la seva història. Perquè la seva presència pogués ser eficaç i respectuosa de la llibertat i de la responsabilitat de la persona humana, ha proposat a la humanitat pactar una "ALIANÇA": Déu es compromet amb l'home amb tot el que és i té, tot respectant l'home tal com és. L'home promet fidelitat a Déu i es compromet a treballar en la realització del seu Projecte salvador per a la humanitat, observant el que Déu li proposa. Així, l'home sempre serà lliure i responsable de les seves decisions i accions i, alhora, podrà comptar amb l'amor i l'ajuda de Déu. Els homes es cansaran i sovint seran infidels; Déu, en canvi, sempre es mantindrà fidel i disposat a refer l'Aliança trencada.
El punt culminant d'aquesta Història és l'encarnació del Fill de Déu en la nostra realitat humà. La presència de Jesús entre nosaltres marca un abans Antiga Aliança) i un després (Aliança nova i eterna). Déu és fa home perquè els homes puguem ser membres de la seva família.
JESÚS, el Fill de Déu fet HOME, inaugura
La unió-comunió entre Déu i la humanitat es realitza plenament en la Persona de Jesús: DÉU esdevé home sense deixar de ser Déu, i l'HOME, per voler i gràcia de Déu, esdevé FILL de Déu per adopció, amb tots els drets i deures d'una vertadera adopció. En Jesús i per Jesús, som introduïts en la "família trinitària": un de la nostra raça, home com nosaltres, és
JESÚS ens fa conèixer Déu amb un LLENGUATGE HUMÀ
Joan comença el seu evangeli presentant Jesús com "LA PARAULA" -el Verb, expressió perfecta de Déu- feta home. Per això, el qui "acull" JESÚS esdevé "fill de Déu"… neix de Déu (Jn 1,1-14).
Déu ja no es podia fer més proper ni més solidari dels homes. Malgrat això, en Déu sempre hi haurà un cert misteri per als homes. És el "Transcendent", aquell que els homes no podem abastar ni conèixer aquí a la terra, si no és a través de les "nostres realitats humanes"; els humans som uns ésser creats, doncs limitats, i vivim en un estat de creixement tant intel·lectual com afectiu.
Jesús -Déu i home- a través de la "seva humanitat" -paraula i vida- ens pot fer conèixer Déu, però només en la mesura en què som capaços de comprendre'l. Sempre serà amb un llenguatge analògic i per aproximació. Jesús utilitza les paràboles i l'expressió "és com". Ens revela tot allò que podem comprendre sobre Déu i sobre la vida dels homes amb Déu: "Vosaltres sou el meus amics, perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare" (Jn15,14); i afageix: "Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà a la veritat sencera" (Jn16,12-13).
La comunió d'amor amb Déu farà que l'Esperit de Déu ens vagi ajudant a comprendre i a estimar Déu una mica més cada dia, fins que siguem a la Casa del Pare, on veurem Déu tal com és. És significativa l'expressió de Sant Joan: "Ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat allò que serem. Sabem que quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és" (1Jn 3,2).
QUÈ ENS DIU JESÚS SOBRE DÉU?
Jesús, el Fill de Déu, és un home que viu i parla com un home, per això el podem comprendre i seguir. Quan ens parla del Pare, ho fa sempre a partir de la relació que Déu té amb els homes.
JESÚS ens diu que Déu és el SEU PARE i el NOSTRE PARE
Tots els humans som "fills en el FILL!"; tant si som creients com si no ho som; tant els qui hem conegut Jesús com els qui no l'han conegut. Uns hem tingut la sort de poder-ne ser conscients; d'altres, no. Però tots som germans i estem destinats a viure junts a la Casa del Pare per sempre. Sabem que, en Jesús, som fills per "adopció". I, com diu sant Pau: "si som fills, també som hereus amb Crist" (Rm 8,17).
JESÚS ens diu que DÉU ÉS AMOR i ens crida a estimar
Joan, el deixeble que millor va copsar el pensament de Jesús, escrivint als primers cristians els diu: "Déu és amor; el qui està en l'amor està en Déu,i Déu està en ell…" (1Jn 4,16-18). Estimeu-vos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor" (1Jn 4,7). Jesús demana als seus seguidors que siguin perfectes com ho és el Pare del cel (Mt 5,48); que estimin els seus enemics i preguin pels qui els persegueixen, així, seran fills del nostre Pare celestial" (Mt 5,44-45).
JESÚS diu que Déu, el nostre Pare, vol que TOTS SE SALVIN
Perquè Déu ens estima com el millor dels pares i la millor de les mares, i perquè coneix tot el que podem ser i viure, mai no es podrà resignar a la mediocritat i, menys encara, a la destrucció dels seus fills. Sap que la persona humana només trobarà la seva plena realització -estarà definitivament salvada- quan arribi a ser semblant a Déu i visqui una vida d'amor i felicitat amb Ell i amb els germans i germanes, per sempre, al cel.
La frase-clau, que resumeix el pensament de Jesús, la va dir un vespre a Nicodem: "Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell"(Jn 3,16-17).
Jesús afirma que l'alegria de Déu és immensa quan un "fill seu" que s'estava "perdent" (fent-se malbé!), torna a una vida de comunió i d'amor amb el Pare i amb els germans. En la paràbola del "fill pròdig" (nosaltres) i del "pare bo" (Déu), el pare li diu al germà gran: "Calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida; estava perdut i l'hem retrobat" (Lc 15,32). També va dir: "En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten conversió" (Lc 15,7)
Per conèixer Déu, cal mirar els sentiments i les actituds de Jesús
Quan Felip demana a Jesús que els mostri el Pare, Jesús té aquesta resposta contundent: "Felip, encara no
Analitzant la persona de Jesús en els evangelis, hi descobrim un home amb una personalitat forta i una capacitat extraordinària per viure amb fidelitat i amor les diferents situacions; un home molt moderat i equilibrat i, alhora, sociable i alegre; sabia què volia i parlava amb autoritat; la gent deia que tot ho feia bé i que era capaç d'ajudar tothom a alliberar-se del mal; era comprensiu i exigent perquè coneixia bé les persones i sempre buscava el que més les podia ajudar; sensible i tendre; sincer i autèntic; buscava sempre la veritat; sabia estar en el seu lloc i era fidel a la seva missió fins a donar la pròpia vida. Jesús era un home que tenia amics íntims i estimava tothom; inspirava confiança i donava seguretat; era fidel i seguia sempre el que li exigia un amor autèntic, que el portava a estar sempre al servei dels altres i a ajudar tothom a ser unes persones que visquessin, des d'ara, com a fills i filles estimades de Déu.
Que lluny estem d'aquelles imatges tan desencertades que els homes ens hem fet de Déu i que, molt sovint, han estat un obstacle perquè les persones s'apropessin al Déu-Amor i Pare, revelat per Jesús. Mes aviat ens porten a veure un Déu llunyà, jutge intransigent al servei de la Llei, que condemna i fa pagar fins a l'últim deute, oblidant, així, que la justícia de Déu és la de l'amor d'un Pare-mare, que és amor i que no vol que cap dels seus fills i filles es condemni. Però, tampoc no és el pare bonàs que s'ho empassa tot i que es deixa guanyar per uns gestos o unes pregàries sense compromís, que, de fet, no fan més que anar deteriorant i destruint les persones. Déu està sempre al servei del creixement total de la persona, feta a imatge seva. És el nostre Pare i és Amor!
