Senyor, Vós i els qui ens estimen heu sembrat bones llavors
en cor de tota persona humana i desitgeu que les fem fructificar.
També hi ha llavors dolentes que la vida, les circumstàncies
i les persones han deixat caure i que broten amb força. . .
Si no vigilem i no ens esforcem per a controlar-les,
poden ofegar la vostra Paraula i impedir que les bones llavors
donin fruit abundós i eficaç.
Senyor, Vós que feu sortir el sol i caure la pluja sobre tots,
justos i pecadors, ensenyeu-nos a ser generosos i tolerants,
ensenyeu-nos a no excloure mai a l’altre, al diferent,
i a no prejutjar ni les seves obres ni les seves intencions.
Feu que no “passi “ ni em desentengui mai dels altres.
Us demanem, Senyor, que no dubtem de la nostra fe,
però tampoc de la fe dels altres.
Feu que sapiguem estimar la nostra llengua, la cultura,
però sense menystenir les altres llengües, les altres cultures,
acollint el foraster, l’immigrant i el desvalgut.
Ajudeu-nos a ser coherents amb les nostres idees i les creences,
però sense negar-nos mai a escoltar i a dialogar.
Perquè ens retrobem en el respecte i la tolerància.
Senyor, que sapiguem treballar pel bé i per la pau de tots.
