Lectura del Càntic dels Càntics
Escolteu, sento la veu del meu estimat! Mireu com ve, trescant per les muntanyes, saltant pels turons. El meu estimat corre com una gasela, com un cérvol jove. Ja és aquí fora, darrera la paret, mirant per la finestra, espiant per la gelosia. El meu estimat em diu: «Aixeca’t, amiga meva, bonica meva, i vine. Coloma meva, que t’amagues dins les clivelles de la roca, i dins les escletxes dels espadats: deixa'm veure la teva cara, fes‑me sentir la teva veu, que la teva veu es dolça i la teva cara, bonica». El meu estimat és par a mi, i jo per a ell. Ell m'ha dit: «Porta'm com un segell en el cor, com un segell en el braç, que l'amor és inflexible com la mort, la passió és forta com el país dels morts. Els seus dards són fletxes enceses, ardents com les flames. Ni els oceans no són capaços d'apagar l'amor, totes les fonts dels rius no podrien ofegar‑lo».
Paraula de Déu
