Són gairebé les 9 del vespre, sona el telèfon, esperava la trucada de un amic, però la trucada era per donar-me una notícia que mai hauria volgut rebre: el seu germà, en Jordi, em va dir: Pere, et truco per donar-te una mala notícia, en Xavier és al Cel, jo incrèdul, no m’ho creia i li vaig demanar que m’ho repetís ...en Xavier és al Cel, aquesta tarda-vespre ha tingut un accident i s’ha “mort”.
Si bé és cert que per a tots els creients la mort no existeix, de ben segur que en Xavier es troba al costat del Pare, Ell l’ha cridat i des de el Cel m’ajudarà a entendre els motius de perquè l’ha cridat tant aviat. La seva esposa Elisenda i els seus fills el necessitaven més que mai i en Xavier també ara podia gaudir d’ells més que mai.
Sé que no és correcte el que dic, ja que com a creient ho hauria d’entendre, o sento, Senyor, no tinc prou fe per comprendre la crida d’en Xavier.
En Xavier era una bona persona, molt bona persona, un marit i amic exemplar per a l’Elisenda, un bon pare, un bon professor, un bon amic, exemplar en el millor sentit de la paraula, per a l’escola i els alumnes ha estat un model de profe, una persona dedicada a participar molt activament en el projecte de Bell.lloc, per als antics alumnes era l’ amic a qui confiaven totes i cadascuna de les seves inquietuds personal i professionals, tenia una visió clara de les coses, era una persona alegre, sincera i humil i, sobretot, sempre l’acompanyava el somriure.
El passat dimecres dia 12, sobre les 6,30 de la tarda, encara parlava amb ell mentre esperava recollir els llibres dels seus fills per a l’escola, acabàrem la conversa dient-me: “Codina de Girona, com diria en Bosch ....digues a la Teresa Maria que hem de repetir lo de la coca”.
En Xavier era un home de profundes arrels cristianes a les quals era fidel, com a la seva fe, amb el desig i la il·lusió de viure. És ben cert el que diu Isabel Allende quan fa referència a la mort: “La mort no existeix. La gent només es mor quan l’obliden. Si pots recordar-me, sempre estaré amb tu”.
Amb tu, Xavier, vaig compartir una de les millors etapes de la meva vida, amb tot el màxim sentit de l’expressió de la paraula, vaig poder observar la teva dedicació a la família, la teva inquietud per donar a conèixer Bell-lloc del Pla, l’estima i fidelitat al nostre País, la fidelitat a la llengua, a llegir i comentar la lectura d’en Josep Pla en uns moments en què Josep Pla estava mig oblidat i, més endavant, per incitar les institucions a no oblidar-lo vares fundar l’Associació d’Amics de Josep Pla.
En la tristesa que m’ha deixat la teva mort, he buscat un missatge d’esperança Jo i la meva família sempre et recordarem, sento encara la teva vida, present i amorosa... i crec en la teva ajuda, en la presència; i m’ajudaràs a conservar la fe que és el que ara m’ajuda a travessar l’espai buit que deixa la teva mort. Així puc començar a descobrir i viure el misteri d’una vida i d’una comunió que no acabarà mai.
Una reflexió feta per un amic, mentre vetllaven en teu cos exposat , va dir... “Això no és pas el nostre amic Xavier; el nostre amic Xavier és el que està amb Déu. Això no és res més que el seu cos que li ha permès de fer tant de bé aquí la terra i ara, ja no el necessita”. Aquests mots m’han ajudat a comprendre millor què vol dir creure en la resurrecció dels morts i viure-la
Gràcies Xavier per haver-me deixat gaudir de la teva amistat, i ara, mes enllà de creure i de la mort esperaré :
“Aquell dia tornaràs a veure’m, transformat i feliç
ja no esperant la mort;
i caminaré al teu costat donant-te la mà
pels nous viaranys de la llum i de la vida....”
( Sant Agustí )
Si bé és cert que per a tots els creients la mort no existeix, de ben segur que en Xavier es troba al costat del Pare, Ell l’ha cridat i des de el Cel m’ajudarà a entendre els motius de perquè l’ha cridat tant aviat. La seva esposa Elisenda i els seus fills el necessitaven més que mai i en Xavier també ara podia gaudir d’ells més que mai.
Sé que no és correcte el que dic, ja que com a creient ho hauria d’entendre, o sento, Senyor, no tinc prou fe per comprendre la crida d’en Xavier.
En Xavier era una bona persona, molt bona persona, un marit i amic exemplar per a l’Elisenda, un bon pare, un bon professor, un bon amic, exemplar en el millor sentit de la paraula, per a l’escola i els alumnes ha estat un model de profe, una persona dedicada a participar molt activament en el projecte de Bell.lloc, per als antics alumnes era l’ amic a qui confiaven totes i cadascuna de les seves inquietuds personal i professionals, tenia una visió clara de les coses, era una persona alegre, sincera i humil i, sobretot, sempre l’acompanyava el somriure.
El passat dimecres dia 12, sobre les 6,30 de la tarda, encara parlava amb ell mentre esperava recollir els llibres dels seus fills per a l’escola, acabàrem la conversa dient-me: “Codina de Girona, com diria en Bosch ....digues a la Teresa Maria que hem de repetir lo de la coca”.
En Xavier era un home de profundes arrels cristianes a les quals era fidel, com a la seva fe, amb el desig i la il·lusió de viure. És ben cert el que diu Isabel Allende quan fa referència a la mort: “La mort no existeix. La gent només es mor quan l’obliden. Si pots recordar-me, sempre estaré amb tu”.
Amb tu, Xavier, vaig compartir una de les millors etapes de la meva vida, amb tot el màxim sentit de l’expressió de la paraula, vaig poder observar la teva dedicació a la família, la teva inquietud per donar a conèixer Bell-lloc del Pla, l’estima i fidelitat al nostre País, la fidelitat a la llengua, a llegir i comentar la lectura d’en Josep Pla en uns moments en què Josep Pla estava mig oblidat i, més endavant, per incitar les institucions a no oblidar-lo vares fundar l’Associació d’Amics de Josep Pla.
En la tristesa que m’ha deixat la teva mort, he buscat un missatge d’esperança Jo i la meva família sempre et recordarem, sento encara la teva vida, present i amorosa... i crec en la teva ajuda, en la presència; i m’ajudaràs a conservar la fe que és el que ara m’ajuda a travessar l’espai buit que deixa la teva mort. Així puc començar a descobrir i viure el misteri d’una vida i d’una comunió que no acabarà mai.
Una reflexió feta per un amic, mentre vetllaven en teu cos exposat , va dir... “Això no és pas el nostre amic Xavier; el nostre amic Xavier és el que està amb Déu. Això no és res més que el seu cos que li ha permès de fer tant de bé aquí la terra i ara, ja no el necessita”. Aquests mots m’han ajudat a comprendre millor què vol dir creure en la resurrecció dels morts i viure-la
Gràcies Xavier per haver-me deixat gaudir de la teva amistat, i ara, mes enllà de creure i de la mort esperaré :
“Aquell dia tornaràs a veure’m, transformat i feliç
ja no esperant la mort;
i caminaré al teu costat donant-te la mà
pels nous viaranys de la llum i de la vida....”
( Sant Agustí )
Cartra Publicada al Diari de Girona
Febrer 2008
