MINI-FULLS - CREURE - n.5

CREURE en l'ESPERIT SANT

presència viva de Déu en nosaltres i en el món

Ens endinsem en el misteri de Déu-comunió d'Amor

Només Jesús ens pot parlar de Déu com cal. A través del que ha dit, ens adonem que Déu és un misteri que ultrapassa les nostres capacitats de comprensió. Jesús parla d'un Déu trinitari -Pare, Fill i Esperit Sant- que és un misteri de comunió. Són com tres manifestacions de la grandesa de Déu i de la seva plenitud de Vida i d'Amor. Jesús, el Fill fet home com nosaltres, ha intentat fer-nos comprendre una mica la realitat de Déu; però, davant les limitacions del nostre coneixement i de les nostres vivències, s'ha limitat a dir-nos que Déu és Amor: vol compartir amb nosaltres el que és i el que viu, ens ha fet a imatge seva, ens ha adoptat com a fills i ens dóna el seu Esperit.

La imatge del Déu Trinitari ens revela un Déu-Amor, donat i compartit. Aquest amor, constitutiu de la Trinitat, es comunica constantment a cada un dels éssers humans, creats a imatge seva. Aquesta presència amorosa i activa de Déu, que es dóna a les seves criatures, es personifica en l'Esperit Sant.

Jesús ha posat l'exemple de la família per apropar-nos al misteri del Déu-Únic que és Pare, Fill i Esperit Sant. Les imatges "pare" i "fill" són força clares. En canvi, la imatge de l'Esperit ens resulta molt vaporosa i imprecisa.

Potser podríem dir que, així com la relació entre els pares i els fills es viu i s'expressa en allò que anomenem "l'esperit de família" (una manera de viure que es tradueix en un amor molt profund i constant entre tots i en tots), l'Esperit Sant personifica la comunió que existeix entre el Pare i el Fill i també entre el Pare, el Fill i tots els altres membres de la "Família" de Déu, els homes i dones de tots els temps. Tots i totes tenim aquesta vida de Déu, "l'Esperit de Déu".


Qui és i què fa l'Esperit Sant?

. En un curs sobre la Fe, vaig obrir un diàleg amb els participants per saber com veien l'Esperit Sant. Em va cridar l'atenció la resposta d'un pagès, sense massa estudis, però amb una fe reflexionada i assumida. Ens va dir: "Jo m'imagino l'Esperit Sant com el Bon Déu en llibertat". Quina manera més humana i més plàstica d'expressar el que Jesús volia fer comprendre a Nicodem: Com el vent, l'Esperit bufa allà on vol (Jn 3,8). Tant la Bíblia com la litúrgia, quan volen parlar de l'Esperit Sant, utilitzen imatges molt expressives i dinàmiques de la naturalesa. En podem ressaltar cinc:

- Alè: L'alè està vinculat a la vida; és una manifestació de la vida que hi ha en nosaltres i que surt a l'exterior. L'Esperit Sant és la força de vida que surt de Déu i vivifica: "Quan envieu el vostre alè, reneix la creació i renoveu la vida sobre la terra" (Salm 104,30).

- Vent, ventada: Arriba amb suavitat de brisa o amb força. És subtil i no es veu. Ho penetra tot, refresca, neteja. En la narració de la Pentecosta (Fets 2,1-13), la "ventada violenta" recorda la que es va produir dalt la muntanya, quan Déu va donar el Codi de l'Aliança a Moïsès.

- Foc: Les llengües de foc, que es posen sobre cada un dels apòstols el dia de la Pentecosta, són com el foc abrusador que envaeix els cors i els comunica la força i l'energia de l'amor per esdevenir testimonis agosarats de Jesús i de l'Evangeli. Fins a la mort!

- Llum: La llum ens permet de veure-hi clar i conèixer amb exactitud les coses. Jesús va prometre l'Esperit Sant als apòstols perquè els ajudés a conèixer i comprendre la Bona Nova que havien rebut i que havien d'anunciar fidelment a tots els pobles.

- Aigua: Dóna vida i purifica. L'aigua és un element essencial per als éssers vius. L'aigua penetra i amara de vida tot l'ésser. També l'Esperit Sant ens comunica constantment i d'una manera sempre renovellada la vida de Déu; ens fa fills i filles de Déu. L'Esperit Sant ens dóna la vitalitat de l'amor que, ens permet de viure com a fills de Déu i produir fruits abundants de vida eterna.

. L'Esperit Sant és la presència amorosa i activa de Déu en nosaltres i en el món; ens impulsa a estimar i viure com Déu i en Déu.

. L'Esperit Sant és el millor regal que ens han fet i ens fan el Pare i el Fill. Completa i va fent eficaç l'obra de la creació i de la redempció.


L'Esperit Sant en la vida de Jesús i de l'Església

. Jesús és conscient de la presència de l'Esperit en la realització de la seva missió: "L'Esperit reposa sobre m'heu… m'ha ungit… m'ha enviat (Lc 4,18).

. L'Esperit Sant fa possible l'Encarnació (Lc 1,35-37)

. L'Esperit Sant baixa sobre Jesús en el baptisme (Lc 2,21).

. L'Esperit Sant el condueix al desert (Lc 4,1-2). (Inici de la missió).

. L'Esperit Sant acompanya Jesús en la seva missió: "Jesús, ple del poder de l'Esperit Sant, se'n tornà a Galilea (Lc 4,14).

Jesús promet l'Esperit Sant als seus deixebles

. Us convé que me'n vagi, perquè si no me'n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me'n vaig, us l'enviaré (Jn 16,7)

. Quan vingui l'Esperit de veritat us conduirà a la veritat sencera (Jn 16,13).

. Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats (Jn 20,22).

. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant (Mt 28,19).

. L'Esperit Sant present en l'Església

. L'Església neix de la Pentecosta (llegiu: Fets dels Apòstols 2,1-26).

. A la missa, abans de la consagració, demanem al Pare que enviï l'Esperit

Sant sobre el pa i el vi perquè es converteixin per a nosaltres en el Cos i la

Sang de Jesús. Una rol semblant al que va tenir en l'Encarnació.

. Els cristians, portats per l'Esperit, viuen units per l'amor (Fets 2,42-47).

. Els "carismes" són gràcies particulars que dóna l'Esperit Sant per al bé de la

comunitat; manifesten, d'una manera sensible, la seva presència i la seva

acció (1Co 12 i 13).

. L'Esperit Sant no realitza només la "unitat" de l'Església, sinó que suscita

també la diversitat, concedint una gran varietat de dons i de carismes als

fidels i a les esglésies particulars (Concili Vaticà II: LG. 13)

. Gràcies a l'Esperit Sant, l'Església es renova constantment i viu al ritme de

la humanitat, on es va fent realitat la Història de la Salvació.

L'Esperit Sant, presència amorosa de Déu en les persones

. La persona humana ha estat creada per l'amor i per viure la "comunió-

d'amor" amb Déu i amb els altres. Per això només trobarà la pau i l'equilibri

en l'amor. Sant Pau diu que els fruits de la presència de l'Esperit Sant en les

persones són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat,

dolcesa i domini d'un mateix (Ga 5,22-23).

Esperit, ¿què dius a les nostres Esglésies?

És la pregunta-clau que es van fer els bisbes de la 8 diòcesis catalanes a l'inici del Concili Provincial Tarraconense de 1995. L'Església de Jesús, perquè va néixer de la Pentecosta, ha de ser sempre l'Església de l'Esperit. Una Església agosarada i valenta, sempre en moviment cap a fora per donar a la Bona Nova de Jesús els accents que puguin ser compresos pels qui la reben; ja que només així podrà ser una Bona Nova actual i eficaç. L'Esperit Sant és expressió de l'eterna vitalitat del Déu Creador i Salvador. L'Església de la Pentecosta mai no podrà convertir-se en un museu o en un record del passat. Portada per l'Esperit Sant, ha de ser una església nòmada que recorre els camins sempre inèdits de la humanitat. Per ser fidel a la seva missió l'Església ha de ser el Poble de Déu en marxa, que camina esperançat, porta pau, comunió i solidaritat, i comunica, en tot moment i en totes les circumstàncies, la força creadora i salvadora de Déu a tots els humans. Així farà "creïble" la promesa de Jesús: "Jo estaré amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món". Recollim aqesta reflexió del bisbe Hazim d'Upsala:

Sense l'Esperit Sant Amb l'Esperit Sant

Déu queda molt llunyà Tot l'univers ressuscita i gemega

amb dolors d'infantament del Regne.

El Crist és una figura del passat El Crist ressuscitat es fa present.

L'Església és una mera organització L'Església esdevé comunió trinitària.

L'autoritat és un poder. L'autoritat és un servei alliberador.

La missió és una propaganda. La missió és una Pentecosta.

El culte és un recordatori. La litúrgia és memorial i anticipació.

L'actuar cristià, una moral d'esclau. L'actuar cristià és cada vegada més diví.

Un himne i un text…

Els noms que utilitza la Bíblia per parlar de l'Esperit Sant i de la seva manera de fer…

Josep Codina-Farrés - Centre "Catequesi P. Claret" - Girona