Text de l'Evangeli
(Mc 6,34-44):
En aquell temps, Jesús veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament. Quan ja s'havia fet tard, els deixebles s'acostaren a dir-li: «Aquest lloc és despoblat i ja s'ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin a les cases i als pobles del voltant a comprar alguna cosa per a menjar». Però Jesús els respongué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells li diuen: «Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!». Jesús els pregunta: «Quants pans teniu? Aneu a veure-ho». Ells ho miren i li diuen: «Cinc pans i dos peixos».
Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l'herba verda. La gent s'assegué en grups de cent i de cinquanta. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n'ompliren dotze cistelles, i també van recollir les sobres dels peixos. D'aquells pans, n'havien menjat cinc mil homes.
Perquè eren com ovelles sense pastor
Avui, Jesús ens mostra que és sensible als mancaments de les persones que li surten al seu encontre. No pot trobar-se amb persones i passar indiferent de les seves necessitats. El cor de Jesús es compadeix en veure la gran gentada que el seguia «com ovelles sense pastor» (Mc 6,34). El Mestre deixa a part els projectes previs i es posa a ensenyar. Quantes vegades nosaltres hem deixat que la urgència o la impaciència manin la nostra conducta? Quantes vegades no hem volgut canviar de plans per atendre necessitats immediates i imprevistes? Jesús ens dóna exemple de flexibilitat, de modificar la programació prèvia i d'estar disponible per a les persones que el segueixen.
El temps passa de pressa. Quan estimes és fàcil que el temps passi molt de pressa. I Jesús, que estima molt, està explicant la doctrina prolongadament. Es fa tard, els deixebles ho recorden al Mestre i els preocupa que la gentada pugui menjar. Llavors Jesús fa una proposta inversemblant: «Doneu-los-en vosaltres mateixos» (Mc 6,37). No només li preocupa donar aliment espiritual amb els seus ensenyaments, sinó també l'aliment del cos. Els deixebles posen dificultats, que són reals, molt reals!: els pans «costarien un dineral!» (Mc 6,37). Veuen les dificultats materials, però els seus ulls encara no reconeixen que qui els parla ho pot tot; els falta més fe.
Jesús no mana fer una fila de peu; fa seure la gent en grups. Comunitàriament descansaran i compartiran. Demanà als deixebles el menjar que porten: sols són cinc pans i dos peixos. Jesús els pren, invoca la benedicció de Déu i els reparteix. Un menjar tan minso que servirà per alimentar milers d'homes i encara en sobraran dotze coves. Miracle que prefigura l'aliment espiritual de l'Eucaristia, Pa de vida que s'estén gratuïtament a tots els pobles de la Terra per a donar vida i vida eterna.
