Dia litúrgic: DissabteVIII de durant l'any 2-6-2012

Text de l'Evangeli (Mc 11,27-33): En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles se'n tornà a Jerusalem i, mentre caminava pel recinte del temple, l'anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables i li preguntaren: «Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?». Jesús els replicà: «Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això. El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? Contesteu-me». Ells discutien i es deien: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: ‘Doncs per què no el vau creure?’. Però tampoc no podem dir que venia dels homes!». Tenien por de la gent, perquè tothom estava convençut que Joan era realment un profeta. Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem». Llavors Jesús els diu: «Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això». Comentari: «Amb quina autoritat fas tot això?» Avui, l'Evangeli ens demana que pensem amb quina intenció anem a veure Jesús. Hi ha qui hi va sense fe, sense reconèixer la seva autoritat: per això, «l'anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables i li preguntaren: ‘Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l'ha donada, aquesta autoritat?’» (Mc 11,27-28). Si no tractem Déu en l'oració, no tindrem fe. Però, com diu sant Gregori el Gran, «quan insistim en l'oració amb tota vehemència, Déu es deté en el nostre cor i recobrem la vista perduda». Si tenim bona disposició, malgrat que estiguem en un error, veient que l'altra persona té raó, acollirem les seves paraules. Si tenim bona intenció, tot i que arrosseguem el pes del pecat, quan fem oració, Déu ens farà comprendre la nostra misèria, per tal que ens reconciliem amb Ell, demanant perdó de tot cor i per mitjà del sagrament de la penitència. La fe i l'oració van unides. Ens diu sant Agustí que, «si la fe falta, l'oració és inútil. Aleshores, quan preguem, creiem i preguem per tal que no ens manqui la fe. La fe produeix l'oració, i l'oració produeix al seu torn la fermesa de la fe». Si tenim bona intenció, i acudim a Jesús, descobrirem qui és i entendrem la seva paraula, quan ens pregunti: «El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes?» (Mc 11,30). Per la fe, sabem que era del cel, i que la seva autoritat li ve del seu Pare, que és Déu, i d'Ell mateix perquè és la segona Persona de la Santíssima Trinitat. Perquè sabem que Jesús és l'únic salvador del món, ens adrecem a la seva Mare que també és Mare nostra, bo i desitjant acollir la paraula i la vida de Jesús, amb bona intenció i bona voluntat, per a tenir la pau i l'alegria dels fills de Déu.