Dia litúrgic: Dilluns XVII de durant l'any 30-7-2012

Text de l'Evangeli (Mt 13,31-35): En aquell temps, Jesús proposà encara a la gent una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques». Els digué una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar». Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta: ‘Obriré els llavis per parlar en paràboles, proclamaré coses que estaven amagades des de la creació del món’. Comentari: No els deia res sense paràboles Avui, l'Evangeli ens presenta Jesús predicant als seus deixebles. I ho fa, com en Ell és habitual, en paràboles, és a dir, emprant imatges senzilles i corrents per explicar els grans misteris amagats del Regne. Així podria entendre'l tothom, des de la gent més formada fins a la que tenia menys llums. «Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa...» (Mt 13,31). Els granets de mostassa no es veuen gairebé, són ben petits, però si en tenim bona cura i es reguen... acaben fent un arbre gran. «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina...» (Mt 13,33). El llevat no es veu, però si no hi fos, la pasta no pujaria. Així també és la vida cristiana, la vida de la gràcia: no es veu exteriorment, no fa soroll, però... si hom deixa que s'introdueixi en el seu cor, la gràcia divina va fent fructificar la llavor i convertint les persones, de pecadores a santes. Aquesta gràcia divina se'ns dóna per la fe, per la pregària, pels sagraments, per la caritat. Aquesta vida de gràcia, però, és sobretot un do que cal esperar i desitjar amb humilitat. Un do que els savis i entesos d'aquest món no saben apreciar, però que Déu Nostre Senyor vol fer arribar als humils i senzills. Tant de bo que quan ens cerqui a nosaltres, ens trobi no en el grup dels orgullosos sinó en el dels humils, que es reconeixen febles i pecadors, però ben agraïts i confiats a la bondat del Senyor. Així, el gra de mostassa esdevindrà un arbre gran; així, el llevat de la Paraula de Déu obrarà en nosaltres fruits de vida eterna. Perquè, «com més s'abaixa el cor per la humilitat, més s'enlaira envers la perfecció» (Sant Agustí).