Hem començat la Quaresma per arribar a la Pasqua, per viure la Pasqua. Aquest és el sentit del temps quaresmal. Per viure segons Jesús, per tastar la Pasqua, necessitem la Quaresma. Ho expressàvem el dimecres de cendra quan en la imposició de la cendra sobre el cap se'ns deia: "Converteix-te i creu en l'Evangeli". L'actitud més important d'aquest temps no és la tristesa, ni la penitència, ni la mortificació, sinó la conversió: canvia per fiar-te de Crist! Per fer-ho necessitem: La pregària: obrir-nos a Déu, aturar-nos, perquè ell ens pugui atrapar. Confrontar la vida amb l'Evangeli. El dejuni: en el sentit de l'autocontrol, de domini d'un mateix per fer-se més disponible a Déu i als germans. L'almoina: el donar-se per ajudar d'una manera eficaç i amical. Cada diumenge la Paraula del Senyor ens farà de guia i brúixola per fer aquest camí quaresmal. La temptació o temptacions en la vida de Jesús i en la nostra. La temptació va ser present en la vida de Jesús i ho és en la nostra vida. Els quaranta dies de Jesús evoquen els quaranta anys del poble d'Israel al desert, lloc i temps de prova, de temptació, de descobriment de l'amor de Déu, de lluita per mantenir-se fidel a aquest amor i, alhora, de trencament de l'Aliança, d'abandó de l'únic Déu alliberador. D'aquí els nostres quaranta dies quaresmals.
Què és la temptació? La possibilitat molt atractiva i suggeridora d'abandonar el camí que Déu vol per a mi i escollir-ne d'altres que semblen oferir més felicitat, més plenitud personal... El nostre camí segons Déu no és fàcil, però la vida de Jesús tampoc ho va ser; ens ho mostren les tres temptacions que hem escoltat i que, d'alguna manera, s'aniran repetint fins a la seva mort. Temptacions de Jesús, de l'Església i de cadascú de nosaltres.
1a temptació: "Que aquestes pedres es converteixin en pans, si ets fill de Déu": la temptació del pa fàcil. La situació de gana i necessitat és ocasió de temptació. Fer miracles en profit propi. Esperar que Déu resolgui els problemes que nosaltres hem de resoldre: guanyar el pa i repartir-lo per a tothom i, si cal, lluitar pequè això sigui possible. No esperem que Déu resolgui amb una intervenció espectacular els nostres problemes humans. I (...).
+FRANCESC PARDO I ARTIGAS
Bisbe de Girona
