Dia litúrgic: 29 d'Agost: El martiri de sant Joan Baptista

Text de l'Evangeli
(Mc 6,17-29):

En aquell temps, Herodes havia fet agafar Joan i l'havia fet encadenar a la presó, a causa d'Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s'havia casat. Joan deia a Herodes: «No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà». Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l'escoltava de bon grat.

L'ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l'exèrcit i als personatges importants de Galilea. Durant el convit entrà la filla d'Herodies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: «Demana'm el que vulguis i t'ho donaré». I li féu aquest jurament: «Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne». La noia va sortir i preguntà a la seva mare: «Què haig de demanar?». Ella li respongué: «El cap de Joan Baptista». La noia tornà a entrar, se'n va anar decidida cap al rei i li demanà: «Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista». El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. Immediatament, doncs, envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

Comentari:

«Joan deia a Herodes: ‘No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà’»
Avui recordem el martiri de sant Joan Baptista, el Precursor del Messies. Tota la vida del Baptista gira entorn a la Persona de Jesús, de manera que sense Ell, l'existència i la tasca del Precursor del Messies no tindria sentit.

Ja des de les entranyes de la seva mare, sent la proximitat del Salvador. L'abraçada de Maria i Elisabet, dues futures mares, va obrir el diàleg dels dos infants: el Salvador santificava Joan, i aquest saltava d'entusiasme dins del ventre de la seva mare.

En la seva missió de Precursor mantingué aquest entusiasme —que etimològicament significa “estar ple de Déu”—, li preparà els camins, li aplanà les rutes, li rebaixà els turons, l'anuncià ja present, i l'assenyalà amb el dit com a Messies: «Mireu l'Anyell de Déu» (Jn 1,36).

Al capvespre de la seva existència, Joan en predicar la llibertat messiànica als qui eren captius dels seus vicis, és empresonat: «Joan deia a Herodes: ‘No t'és permès de conviure amb la dona del teu germà’» (Mc 6,18). La mort del Baptista és el testimoniatge martirial centrat en la Persona de Jesús. Va ser el seu Precursor en la vida, i també el precedeix ara en la mort sagnant.

Sant Beda ens diu que «és tancat, en la tenebra d'una masmorra, el qui havia vingut a donar testimoni de la Llum, i havia merescut de la boca del mateix Crist (...) ser anomenat “torxa ardent i lluminosa”. Fou batejat amb la seva pròpia sang aquell a qui abans fou concedit de batejar el Redemptor del món».

Tant de bo que la festa del Martiri de sant Joan Baptista ens entusiasmi, en el sentit etimològic del mot, i així, plens de Déu, també donem testimoni de la nostra fe en Jesús amb valentia. Que la nostra vida cristiana també giri entorn de la Persona de Jesús, que li donarà el seu ple significat.