Dia litúrgic: Diumenge XXIII (A) de durant l'any 4-9-2011

Text de l'Evangeli
(Mt 18,15-20):

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. Si no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. Si tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.

»Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells».

Comentari:

«I, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta»
Avui, l'Evangeli ens proposa que considerem algunes recomanacions de Jesús als seus deixebles d'aleshores i de sempre. També en la comunitat dels primers cristians hi havia faltes i comportaments contraris a la voluntat de Déu.

El verset final ens ofereix el marc per a resoldre els problemes que es presenten dintre de l'Església durant la història: «On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells» (Mt 18,20). Jesús és present en tots els períodes de la vida de la seva Església, el seu “Cos místic” animat per l'acció incessant de l'Esperit Sant. Som sempre germans, tan si la comunitat eclesial és gran com si és petita.

«Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà» (Mt 18,15). Que n'és de bonica i lleial la relació de fraternitat que Jesús ens ensenya! Davant una falta contra mi o envers un altre, haig de demanar al Senyor la seva gràcia per a perdonar, per a comprendre i, finalment, per a tractar de corregir el meu germà.

Avui no és tan fàcil com quan l'Església era menys nombrosa. Però, si pensem les coses en diàleg amb el nostre Pare Déu, Ell ens il·luminarà per tal de trobar el temps, el lloc i les paraules adients per a complir amb el nostre deure d'ajudar. És important purificar el nostre cor. Sant Pau ens anima a corregir el proïsme amb intenció recta: «Si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l'Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació» (Ga 6,1).

L'afecte profund i la humilitat ens faran cercar la suavitat. «Obreu amb mà maternal, amb la delicadesa infinita de les nostres mares, mentre ens guarien les ferides grans o petites dels nostres jocs i ensopegades infantils» (Sant Josepmaria). Així ens corregeix la Mare de Jesús i Mare nostra, amb inspiracions per a estimar més Déu i els germans.