Text de l'Evangeli
(Mc 9,2-13):
En aquell temps, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.
Pere digué a Jesús: «Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». No sabia pas què deia, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».
Després preguntaven a Jesús: «Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?». Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de venir primer a renovar-ho tot. Però llavors, per què l'Escriptura diu del Fill de l'home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? Doncs bé, jo us asseguro que Elies ja va venir, i que el van tractar com van voler, tal com d'ell diu l'Escriptura».
Comentari:
«Els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist»
Avui, l'Evangeli de la transfiguració ens presenta un enigma desxifrat. El text evangèlic de sant Marc és farcit de secrets messiànics, de moments puntuals en els quals Jesús prohibeix que es faci conèixer el que ha fet. Avui ens trobem davant d'un “botó de mostra”. Així, Jesús «els va manar [als deixebles] que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts» (Mc 9,9).
En què consisteix aquest secret messiànic? El secret messiànic és un aixecar una mica el vel d'allò que s'amaga a sota, però que sols serà desvelat del tot a la fi dels dies de Jesús, a la llum del seu Misteri Pasqual. Avui ho veiem clar en aquest Evangeli: la transfiguració és un moment, un tast de glòria per a desxifrar als deixebles el sentit d'aquell moment íntim.
Jesús havia anunciat als seus deixebles la imminència de la seva passió, però en veure'ls tan torbats per aquesta fi tan tràgica, els explica amb fets i paraules com serà el final dels seus dies: unes jornades de passió, de mort, però que clouran amb la resurrecció. Vet aquí l'enigma desxifrat. Sant Tomàs d'Aquino diu: «Per tal que una persona camini rectament per un camí és precís que conegui abans, d'alguna manera, el final al qual es dirigeix».
També la nostra vida de cristians té una fi desvelada per Nostre Senyor Jesucrist: gaudir de Déu eternament. Però aquesta meta no estarà exempta de moments de sacrifici i de creu. Amb tot, hem de recordar el missatge viu de l'Evangeli d'avui: en aquest aparent carreró sense sortida, que és sovint la vida, per la nostra fidelitat a Déu, bo i vivint immersos en l'esperit de les Benaurances, s'esquerdarà el final tràgic, gaudint de Déu eternament.
