Text de l'Evangeli
(Lc 21,29-33):
En aquell temps, Jesús posà als seus deixebles aquesta comparació: «Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop. Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran».
És a prop el Regne de Déu
Avui, Jesús ens invita a mirar la brotada de la figuera, símbol de l'Església que periòdicament es va renovant gràcies a aquella força interna que Déu li comunica (recordem l'al·legoria del cep i les sarments, cf. Jn 15): «Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop» (Lc 21,29-30).
El discurs escatològic que estem llegint aquests dies, en el seu estil profètic, distorsiona deliberadament la cronologia, de manera que posa en un mateix pla coses que han de succeir en moments diversos. El fet que, en el tall del fragment escollit per a la litúrgia d'avui, tinguem un àmbit molt reduït, ens dóna peu a pensar que això que se'ns hi diu, ho hauríem d'entendre com dit per a nosaltres, ara i aquí: «No passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot» (Lc 21,32). En efecte, Orígens comenta: «Tot això pot succeir en cadascú de nosaltres; en nosaltres pot restar destruïda la mort, definitiva enemiga nostra».
Jo voldria parlar avui com els profetes: estem a punt de contemplar una gran brotada dins l'Església. Mireu els signes dels temps (cf. Mt 16,3). Aviat passaran coses molt importants. No tingueu por. Estigueu al vostre lloc. Sembreu amb entusiasme. Després podreu recollir esplendoroses garbes (cf. Sl 126,6). És cert que l'home enemic seguirà sembrant el jull. El mal no quedarà destriat fins a la fi dels temps (cf. Mt 13,30). Però el Regne de Déu ja és aquí entre nosaltres. I s'obre pas, encara que amb gran esforç (cf. Mt 11,12).
El papa Joan Pau II, ens ho deia en començar el tercer mil·lenni: «Duc in altum» (cf. Lc 5,4). A vegades tenim la sensació que no fem res de profit, o que més aviat anem enrere. Però aquestes impressions pessimistes provenen de càlculs massa humans, o de la mala imatge que malèvolament donen de nosaltres alguns mitjans de comunicació. La realitat amagada, que no fa soroll, és aquest treball constant que entre tots anem fent, empesos per la força de l'Esperit Sant.
