Temps era temps i aleshores, com avui, els elefants sagrats dels poderosos per tot arreu eren ben vistos per la seva brillantor i la seva excel·lència. No és estrany, doncs, que les dàlies -símbol del caprici- florissin al seu jardí.
Però va venir un home anomenat Jesús i digué: Benaurats els qui viuen amb un cor de pobre per poder ser lliure i així lluitar contra la pobresa que fa patir.
Temps era temps i aleshores, com avui, s'imposaven els astuts, els murris i els bergants, els qui saben fer servir la mentida com una flor que perfuma, els qui saben dissimular-se darrera les paraules majúscules, els qui no s’avergonyeixen de cremar encens a tots els déus, els qui fan col·lecció de camises i caretes.
Però va venir Jesús i digué: Benaurats els senzills perquè sabran qui són i veuran clar el camí que han de recórrer.
Temps era temps i aleshores, com avui, les llàgrimes no es cotitzaven pas a la borsa ni als mercats, i la gresca i la barrila i un ventre tip eren més importants que la veritat.
Però va venir Jesús i digué: Benaurats els qui no es planyen ells mateixos ni s'espanten de l’esforç, perquè aconseguiran la fortalesa d’ànim per poder auxiliar els qui sofreixen.
Temps era temps i aleshores, com avui, la paraula justícia feia bonic en tots els discursos i programes dels polítics, però era tabú en el carrer i en els consells d'administració.
Però va venir Jesús i digué: Benaurats els qui tenen fam i set de justícia, els qui no suporten viure sense ella, perquè aquests trencaran les cadenes que esclavitzen.
Temps era temps i aleshores, com avui, el cor era encomiat i ponderat entre els infants com el més bell tresor que hi ha en el món, però quan esdevenien grans hom els deia que era rigorosament obligat d'avergonyir-se’n.
Però vingué Jesús i digué: Benaurats els qui tenen cor i el tenen vulnerable al sofriment dels altres, perquè s'arriscaran a treure creus d’aquest món.
Temps era temps i aleshores, com avui, el prestigi d'un home es mesurava per la quantitat de fusells i canons que estaven disposats a defensar-lo: aquests homes tenien dret a tenir més flors que els altres, i a casar-se amb dones més guapes que els altres i a tenir sempre més raó que els altres.
Però va venir Jesús i digué: Benaurats els qui no esperen la pau com un regal del dia de la seva onomàstica sinó que s’engatgen personalment en la tasca de construir-la: aquests sentiran, experimentaran, que Déu els tracta com a fills.
Temps era temps i aleshores, com avui, molts consideraven que dóna categoria això de jugar amb els sentiments dels altres i ser milionari de magarrufes, i embrutar l’ànima d'un altre tot dient-li que l'estimes.
Però va venir Jesús i digué: Benaurats els qui tenen un sol cor, un cor net com l'aigua d’un rierol muntanyenc, perquè un dia sentiran que hi brolla una font de joia inexhaurible.
Temps era temps i aleshores, com avui, alguns consideraven que només calia protegir els qui ja són feliços a fi que poguessin continuar essent-ne, i que els desgraciats són lletjos i dolents i, per tant, detestables.
Però vingué Jesús i digué: Benaurats els qui s'ho juguen tot perquè els miseriosos siguin menys lletjos i puguin somriure d’alegria.
Temps era temps i un dia que fou avui, Jesús digué: Porto una bona notícia per als qui sou víctimes de la pobresa, de la fam i del dolor, perquè jo mateix suscitaré una multitud d'homes i dones senzills, nets de cor, misericordiosos, pacificadors i famolencs de justícia que lluitaran -i jo també ho faré al seu costat- per posar remei als vostres mals.
Molts, els superbs i els panxacontents, se'n van riure. D'altres, s'ho van creure, i en van tenir una gran alegria i es feren cristians.
Els sants ho van viure -els sants que avui celebrem, molts d’ells anònims o desconeguts-. Aquests van deixar que les paraules de Jesús els envaïssin l'ànima i l'aflamessin.
(del Full “Fent camí”)
http://www.parroquiesbarrivellgirona.cat/
