ELS QUATRE EIXOS DE LA
VIDA CRISTIANA
De la pràctica religiosa a la vida cristiana
La FE és una opció de VIDA
. Ens diem "CRIST-ians". Som de la colla dels seguidors de Jesús de Natzaret que, amb el seu missatge, la seva vida, la seva mort i la seva resurrecció, ens ha donat totes les garanties de ser el Messies, el Fill de Déu, fet l'un de nosaltres per ser el "Salvador de la humanitat".
. Per això, lliurement hem fet l'opció de prendre'l com a CAMÍ, VERITAT i VIDA (Jn 14,6): Estem convençuts que, seguint el "camí" d'humanitat que ell ens proposa, arribarem a la Casa del Pare; que el que ens proposa és la "veritat" que ens durà a la nostra total realització com a persones humanes; i que, des d'ara, ens fa "viure la vida eterna", aquella que per a mi va començar en el si de la mare i que arribarà a la plenitud en l'eternitat de Déu.
. Jesús ens ha proposat una "Aliança nova i eterna" amb el mateix Déu. Amb el baptisme (que lliurement anem renovant al llarg de la vida), hem signat aquesta Aliança: hem acceptat Déu com a Pare, hem fet de Jesús el nostre "Company de ruta" i, d'ells, hem rebut l'Esperit Sant com a força i regal. Així, tota la nostra vida està amarada de l'amor i de la vida de Déu!
. El nostre SÍ a la proposta de Déu engloba TOTA la nostra persona i tota la nostra vida. Res no pot quedar fora d'aquesta aliança d'amor, per sempre!
. Per "SER CRISTIÀ" no n'hi ha prou de ser un fidel "practicant" (fer algunes pràctiques religioses, rebre alguns sagraments o dir algunes oracions), ni de saber de memòria la "doctrina cristiana" o el "Credo"…
"Ser cristià" significa posar tota la nostra persona i la nostra vida sencera en comunió d'amor amb Déu, units als altres cristians que han fet aquesta mateixa opció. Som la "colla-comunitat" del seguidors de Jesús, la "seva Església".
Els EIXOS de la VIDA CRISTIANA
. La vida cristiana es construeix al voltant de JESÚS. Ell n'és la inspiració, el dinamitzador, el punt de referència; és l'EIX CENTRAL, que transmet la "força de l'Esperit" a tota la vida.
. D'una manera pràctica i entenedora, podríem dir que la vida cristiana es desenvolupa i s'expressa al voltant de quatre eixos secundaris i complementaris, moguts per l'Esperit de Jesús, l'EIX CENTRAL, que dinamitza i dóna cohesió al conjunt de la vida.
. Els quatre eixos recullen tots els aspectes de la vida cristiana. Per això, poden constituir un punt de referència per examinar i valorar la qualitat de la vida de fe de les persones i de les comunitats.
. Aquests eixos expressen un repte constant i ens posen en un estat permanent "d'aprenentatge", perquè s'han d'alimentar en la vida real de cada dia i, alhora, impulsar i fer créixer aquesta vida. La vida sempre és nova i n'hem d'anar fent una lectura "actualitzada".
. Per a una comunitat cristiana, la referència als quatre eixos permet que cadascú se situï i pugui ser més eficaç en el lloc que més se li escau pel seu tarannà, la seva sensibilitat, la seva formació, el seu treball. Alguns se sentiran millor en l'eix de la reflexió i de l'aprofundiment de la fe; d'altres, en el de la vida comunitària; uns tercers, en la vivència i l'animació de les celebracions; i d'altres, en el compromís social. La referència als quatre eixos, ajudarà a tenir una comunitat responsable, viva i encarnada.
Primer eix: aprendre a VEURE - educació permanent de la fe
. Sant Pere demana als cristians que estiguem sempre a punt per donar raó de la nostra esperança (1Pe 3,15); i sant Pau recorda que l'aliment suau que es dóna als infants (en la fe), ja no és suficient per alimentar els adults, que necessiten aliments més sòlids (1Co 3,2). És llei de vida.
. Si la fe consistís només a conèixer unes veritats i aprendre-les de memòria;
o si només es tractés de complir algunes pràctiques religioses i de participar en algunes celebracions, no tindríem cap necessitat d'esforçar-nos per posar al dia la nostra fe, ja que sempre seria més o menys el mateix.
. Però, com que la fe és una opció de "vida" i implica tota la persona i tots els moments i situacions d'una realitat sempre nova i canviant, ha d'evolucionar i créixer al ritme de la vida. Per tenir una fe viva, ara i aquí, l'hem d'anar posant al dia i hem de veure com el "mateix evangeli" es pot viure diferentment. Una fe que no evoluciona esdevé anèmica i desfasada.
. L'esforç constant per posar al dia la nostra fe, l'hem de fer individualment i comunitàriament. No sempre és fàcil de decidir què ens cal fer en cada moment per ser fidel a l'Evangeli i a la vida real. Necessitem ajudar-nos els uns als altres tant per a la reflexió com per a l'acció i la celebració.
. Els mitjans que se'ns ofereixen per posar al dia la nostra fe són variats. Recordem-ne els principals: El primer de tots i indispensable, és l'EVANGELI (lectura, meditació, estudi, pregària…); la participació activa i regular a les celebracions de la comunitat cristiana, sobretot l'Eucaristía; la pregària personal (conversa amb Déu: parlar-li amb el cor); els Sagraments (preparar-los i viure'ls personalment… sense rutina); participar en grups de pregària i reflexió; llegir llibres i articles que ens ajudin a comprendre millor la fe i aplicar-la a la vida de cada dia.
Segon eix: aprendre a ESTIMAR - vida comunitària
. Jesús ens va proposar l'amor com a distintiu: "Tothom coneixerà que seus deixebles meus si us estimeu com jo us he estimat" (Jn 13,35).
. L'amor és el gran i únic manament de Jesús, però un amor que engloba tota la vida i tota la persona: estimar amb tot el cor, tot l'esperit, tot el pensament, totes les forces… fins a donar la vida! ( Mt 36-40; Jn 15,13).
. La pràctica d'aquest amor mesurarà el valor de la vida (Mt 25,31-46).
. L'amor del cristià ha de ser compromès i solidari (Lc 6,27-36; 1Co 13,1-8).
. Una comunitat cristiana, on no hi hagués signes visibles d'amor i de fraternitat, no alimentaria la vertadera fe dels seus membres ni els ajudaria a ser testimonis engrescadors de Jesús i del Regne Déu.
Tercer eix: Aprendre a CELEBRAR l'amor de Déu i la vida
. Quan existeix un vertader amor en un grup, les celebracions són necessàries. La celebració ens fa reconèixer i reviure les expressions de vida i d'amor del passat; ens ajuda a actualitzar-les i a assimilar-les; ens dóna força i ens motiva per viure el futur amb més fidelitat i confiança.
. Una comunitat o un grup humà que no celebra la vida i la realitat dels seus membres, és una comunitat o un grup que s'està envellint i, potser, morint.
. Jesús participava en les celebracions. El seu gran "regal", el do de la seva vida i de la seva presència per sempre, el va fer a l'interior del Sopar Pasqual, el sopar de la festa principal del seu poble. Quan parlava del cel, el comparava a una festa, a un convit.
. Per participar en una celebració, hi hem d'anar amb un cor alegre i desitjós de celebrar-hi l'amor de Déu i la vida dels germans, amb sinceritat.
. Ens hem de preparar per viure la celebració i treure'n profit. Fóra bo que, abans, en coneguéssim el contingut: lectures, pregària eucarística, pregàries.
. La qualitat d'una celebració depèn de tots. Ens hi hauríem d'implicar personalment, fent-nos corresponsables del que s'hi fa i s'hi viu. Hi hauríem de portar la nostra vida, les nostres alegries, les nostres preocupacions…
Quart eix: Aprendre a COMPROMETRE'NS al servei de la vida.
Déu ha confiat aquest món als homes. El tenim a les nostres mans i en som responsables. Hem de dedicar la nostra intel•ligència, el nostre amor i les nostres forces a millorar-lo i a fer que la societat sigui més humana.
. Hem de valorar, respectar, i fer fructificar el que hem rebut del passat. Ens hauríem de mostrar solidaris de les iniciatives que s'esforcen per trobar la manera més apte per fer que el nostre món sigui millor i més humà.
. Amb les nostres actituds i el nostre comportament, podem millorar el món i, també, el podem fer malbé i deteriorar-lo. No tenim dret a apropiar-nos i a posar únicament al servei dels nostres capricis i ambicions un món que és de tots i que ha estat posat a la nostra disposició, perquè en prenguem cura i l'administrem. Quin món deixarem als que vindran després de nosaltres?
. Fem part d'una humanitat i d'uns grups socials, d'una família, d'una comunitat cristiana… Hem rebut i rebem l'ajuda dels altres i els altres tenen dret de reclamar la nostra implicació generosa en la recerca del bé de tots i de cada persona.
. El compromís ecològic, social, familiar és un deure de tots i en especial dels que ens hem compromès a viure el Projecte de Déu i la proposta de Jesús. Compten amb nosaltres i ens necessiten!
Josep Codina-Farrés - Centre Catequesi Pare Claret - Girona
