Molts cops la nostra pregària és àrida. Per mils raons, cansaments, problemes, temptacions, distraccions, desànim, mals presagis, disgustos....etc. La pregària es semblant a un desert sec, xafogós, sense ni una gota d’aigua i ni un bri de vent.
La principal temptació en aquesta situació és fugir. Sempre hi ha una alternativa, quelcom que ve a la nostra ment quan amb prou feines hem començat a pregar, telefonar, ordenar uns papers, acaba de fer la llista del menjar, obrir l’ordinador....Tot menys, començar a pregar.
Et pots preguntar què acostumes a fer quan la pregària és àrida. La deixes per un altre dia? Et convenç fàcilment una urgència mig real? Et desanimes i dius que és inútil.... Com és la teva reacció?
Suposem que et determines a seguir, que no vols claudicar per causa de l’aridesa. Es poden donar algunes raons que motivin el perseverar: por de la mala consciència que et pot venir si deixes de pregar, força de voluntat, cal seguir els bons consells dels mestres espirituals, ....etc.
Hi ha una raó convincent. Déu es comunica també en la relació de pregària àrida. Les mocions de Déu són més fondes que les ressonàncies psicològiques que provoquen. El fons del fons de la nostra identitat, del nostre cor, no és l’emoció o l’aridesa... és quelcom quiet, estable, misteriós ... i Déu es relació en el més profund. Quan ens domina l’aridesa, per la raó que sigui, Déu se’ns comunica en el fons del cor, més enllà de la nostra situació psíquica. En Ell vivim, ens movem i som. Hi és, i activament, dinàmic i misericordiós. Déu és Amor.
Quantes vegades ens ha passat de que després d’una pregària, i dins d’una temporada, àrides, descobrim que Ell hi era i que ens escoltava, i ajudava. Una mica com li va passar a Jesús a l’Hort de les Oliveres... estava fet pols, suava sang, se sentia lluny dels deixebles....però en mig de tanta tribulació i sequera personal el Pare li va comunicar aquella força i serenitat tan notables amb les que va afrontar la Passió.
No et posis nerviós per l’aridesa. No l’afrontis amb voluntarismes compulsius. Situat en ella, com si fessis una excursió per un terreny erm, i prega sense sentir-ho, calla sense escoltar-lo, deixa que et miri sense veure’l, respira, demana... ves treien suaument les distraccions. Actua la fe... que Ell hi és i està content de tu. Avui, demà, dins d’una setmana o quan vulgui els teus sentiments, les teves emocions, et mostraran que ara hi era i se’t comunicava. Déu és infinitament més que la nostra aridesa humana.
Jesus Renau
