Preparem amb vosaltres la celebració del casament
L’amor que us teniu us ha empès a voler fer un pas més i a demanar el sagrament del matrimoni.
Us en felicitem i estem contents amb vosaltres.
Ara que ens posem a preparar amb vosaltres la celebració del casament us convidem a viure-la donant gràcies a Déu pel vostre amor, juntament amb la vostra família i els amics, i a demanar el seu ajut per a la nova etapa de la vostra vida.
Aquest escrit vol servir per ajudar-vos a concretar alguns aspectes de la celebració. Aquí us donem material i algunes pistes que us poden ser útils. Dediqueu-hi un temps a preparar-la junts.
Feu atenció a les indicacions dels requadres.
Abans del vostre casament ens veurem el dia i a les , a l’església, per a parlar junts del que hagueu pensat.
Aquell dia, a mesura que anem explicant com anirà la celebració ho anireu escrivint per al vostre cas en el full que ens entregareu al final de la sessió de preparació.
Porteu també el sobre amb la vostra aportació econòmica.
Índex Qüestions previes
Les flors
Les fotografies i/o el vídeo
La música
Celebració
Iniciem la celebració
Benvinguda
Pregària inicial
Escoltem la Paraula de Déu
1ª Lectura
Evangeli
Homilia
Celebrem el sagrament
Diàleg inicial
Consentiment
Benedicció i imposició dels anells
Concloem la celebració
Preguem tots junts
Rebem la benedicció de Déu
Signatura de l’expedient
És una qüestió que se sol resoldre en la sessió de preparació.
En aquesta reunió us trobareu totes les parelles que us caseu el mateix dia i és més fàcil acordar entre totes a quina floristeria es demana aquest servei. Va bé, però, que abans d’aquest dia us informeu per tal de poder-ho concretar a la reunió. Us convidem a ser moderats, encara que us repartiu les despeses.
Les flors Les fotografies i/o el vídeo La música
És un servei que molts soleu demanar per a poder guardar un record gràfic del
vostre casament. Ha de quedar clar que l’important és la celebració: el vostre
protagonisme, la participació dels amics i la família que us acompanyarà aquest
dia. Per això és vital que el fotògraf sigui absolutament discret i no distregui ni
entorpeixi la celebració. Que no pugi al presbiteri més que en el moment de les
signatures. Si no és un professional de la vila, digueu-li que es dóni a
conèixer al mossèn abans de començar, a la sagristia.
Si no ens dieu una altra cosa, la parròquia posarà un enregistrament de
la Marxa nupcial per a l’entrada de la núvia, i també un acompanyament
musical al moment de les signatures i en el moment de sortir del
temple, un cop acabada la celebració.
Si desitgeu una altra cosa, feu-nos-ho saber el dia de la reunió.
Iniciem la celebració«Sigueu tots benvinguts. Avui us hem convocat perquè és un dia de festa.
— De festa per a nosaltres dos, perquè avui ens direm solemnement i públicament l’amor que ens tenim.
— De festa per a les nostres famílies i els nostres amics que celebreu i desitgeu que el nostre amor sigui sempre un camí de creixement i de felicitat.
— I finalment, de festa per a la comunitat cristiana que veu en el nostre compromís d’amor un reflex de la presència i l’amor de Déu enmig dels homes.
A ell li demanem que vulgui beneir el nostre matrimoni i a tots vosaltres que ens vulgueu acompanyar en aquesta nova etapa del nostre camí que avui comença».
Us suggerim que sigueu vosaltres mateixos, o un familiar proper, els que doneu la
benvinguda amb aquest text, que podeu llegir. Si en voleu escriure un de diferent vosaltres mateixos, porteu-lo el dia de la preparació per a poder-lo veure abans.
Escoltem la Paraula de Déu
Sempre que els cristians ens reunim per a celebrar un sagrament, primer escoltem què ens diu Déu a través de les lectures de la Bíblia. Déu en aquestes lectures ens parla de l’amor: de l’amor que Déu té als homes i de l’amor que ens hem de tenir nosaltres.
Us proposem de fer en la celebració del vostre casament, dues lectures a triar entre les que hi ha a continuació.Podeu proposar-ne altres que no estiguin en aquest llibret.
Per a la primera lectura trieu-ne una entre les sis primeres (num. 1-6).
Haureu de buscar també una persona d’entre els qui vindran a la celebració per a llegir-la. Convé que sigui algú que llegeixi amb claredat i a poc a poc, perquè tothom pugui entendre què ens diu Déu a través de la lectura. Molt millor si li heu facilitat la lectura abans, per a poder-la preparar. El dia de la celebració
hi haurà un full amb les lectures al lloc on s’hauràn de llegir.
També heu de triar un Evangeli (Num. 7-12). L’Evangeli el llegirà el mossèn, no heu de buscar ningú per fer-ho.
1a Lectura
Lectura del llibre del Gènesi
El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol.
Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi».
El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un dels animals,era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i de fer-li companyia.
Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund.
Quan quedà adormit, Déu prengué una de les costelles de l’home i ompli amb carn el buit que havia deixat.
Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va
fer-ne la dona, i la presentà a l’home.
L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn, El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.»
Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa i, des d’aquell moment, tots dos són una sola carn.
Paraula de Déu.
2
Lectura del llibre del Gènesi
Déu digué: «Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres,
i que tingui sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.»
Déu creà l’home a la seva imatge, el creà a imatge de Déu;creà l’home i la dona.
Déu els beneí dient-los: «Sigueu fecunds, multipliqueu-vos,ompliu la terra i domineu-la; tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocells i tots els animals que ’arrosseguen per terra.»
Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò.
Paraula de Déu.
3
Lectura del Càntic dels Càntics
Escolteu, sento la veu del meu estimat! Mireu com ve, trescant
per les muntanyes, saltant pels turons. El meu estimat
corre com una gasela, com un cérvol jove. Ja és aquí fora,
darrera la paret, mirant per la finestra, espiant per la gelosia.
El meu estimat em diu: «Aixeca’t, amiga meva, bonica meva,
i vine. Coloma meva, que t’amagues dins de les clivelles de
la roca, i dins les escletxes dels espadats. Deixa’m veure la
teva cara, fes-me sentir la teva veu, que la teva veu és
dolça i la teva cara, bonica.»
El meu estimat és per a mi, i jo per a ell. Ell m’ha dit:
«Porta’m com un segell en el cor, com un segell en el braç,
que l’amor és inflexible com la mort, la passió és forta com
el país dels morts. Els seus dards són fletxes enceses, ardents
com les flames. Ni els oceans no són capaços d’apagar
l’amor; totes les fonts dels rius no podrien ofegar-lo.»
Paraula de Déu.
4
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians
de Corint.
Germans: Interesseu-vos més pels dons millors. Però ara
us indicaré un camí incomparablement més gran.
Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i
dels àngels, però no estimés, valdria tant com les campanes
que toquen o els platerets que dringuen. Si tingués el
do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i
tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar
les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís
tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix
per esclau, sense estimar, només per ser ben vist, no em
serviria de res.
El qui estima és pacient, és bondadós; el qui estima no té
enveja, no és presumit ni orgullós, no és groller ni egoïsta,
no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la
rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l’esperança,
la paciència. L’amor no passarà mai.
Paraula de Déu.
5
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats meus: hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè
l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha
nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu,
perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu
ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè
visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui
ens hem avançat a estimar Déu: ell ha estat el primer d’estimar-
nos, tant que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria
pels nostres pecats.
Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres
ens hem d’estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut
contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres,
i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi
falta res.
Paraula de Déu.
6
Lectura de la primera carta de sant Joan
Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules,
sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens
mou la veritat, i la nostra consciència es mantindrà en pau
davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa,
pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell
ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem
acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li
demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que
és del seu grat.
El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i
que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat.
Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres
en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat, coneixem
que ell està en nosaltres.
Paraula de Déu.
Evangeli
7
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, un fariseu, mestre de la Llei, per provocar
Jesús, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament
més gran de la Llei?»
Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el
cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el
manament més gran i el primer de tots. El segon és molt
semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments
escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen
d’aquest dos.»
Paraula del Senyor.
9
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us
estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor
que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu
en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments
del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té.
Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una
alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els
una als altres com jo us he estimat».
Paraula del Senyor.
10
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«tothom qui escolta aquestes meves paraules i les
compleix, s'assembla a un home assenyat que va
construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja,
van arribar les torrentades, bufaren els vents i
envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar,
perquè estava fonamentada sobre roca».
Paraula del Senyor.
11
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«El meu manament és que us estimeu els uns als
altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un
amor més gran que el qui dóna la vida pels seus
amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que
jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent
no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit
amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit
del meu Pare. No sou vosaltres els qui m’heu escollit.
Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió
d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que
durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò
que demanareu en nom meu».
Paraula del Senyor.
12
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, se celebrà un casament a Canà
de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús
i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu:
«No tenen vi». Jesús li respon: «Mare, per què m’ho
dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora».
Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot
el que ells us digui». Hi havia allà sis piques de
pedra destinades a les pràctiques de purificació
usuals entre els jueus. Cada una tenia una cabuda
de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu
d’aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins
dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne
al cap de servei». Ells la hi portaren. El cap de
servei tastà aquella aigua que s’havia tornat vi. Ell
no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui
servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua.
El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu. «Tothom
serveix primer els millors vins i, quan els
convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris;
però tu has guardat fins ara el vi millor».
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de
Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus
deixebles cregueren en ell.
Paraula del Senyor.
Celebrem el sagrament
És el moment en el que vosaltres dos us donareu el si personal i irrevocable davant els vostres familiars i amics i davant de Déu i de l’Església. És doncs el moment més important de tota la celebració.
Haureu de buscar dos testimonis majors d’edat per al vostre casament. Poden ser -si ho desitgeufamiliars vostres. Els farem venir en aquest moment al vostre costat.
Diàleg inicial
Després de la introducció que farà el mossèn, us demanarà que manifesteu publicament allò que cada un de vosaltres vàreu signar quan preparàvem l’expedient del vostre casament.
Celebrant: ¿Heu vingut a casar-vos lliurement?
Nuvis: Sí, hi venim lliurement
Celebrant: ¿Esteu disposats a estimar-vos i a guardar-vos fidelitat tota la vida?
Nuvis: Si, hi estem disposats
Celebrant: ¿Esteu disposats a acollir amb amor els fills que tingueu,
i a fer-los créixer com a cristians?
Nuvis: Si, hi estem disposats
Celebrant: Per tant, ja que desitgeu unir-vos en matrimoni podeu donar-vos ara la mà dreta i manifestar així el vostre consentiment davant Déu i l’Església.
Consentiment
1 N…, jo et prenc per marit/muller,i et prometo que et seré fidel en la prosperitat i en l’adversitat,en la salut i en la malaltiai que t’estimaré i t’honoraré tota la vida.
2
El nuvi: N…, ¿Vols ser la meva esposa?
La núvia: Sí, ho vull.
N…, ¿Vols ser el meu espòs?
El nuvi: Sí, ho vull.
Jo et prenc per muller i et prometo que et seré fidel tota la vida.
La núvia: Jo et prenc per marit i et prometo que et seré fidel tota la vida.
3
N…, t’estimo, i et prenc per marit/muller, em comprometo a fer créixer el nostre amor cada dia,a esforçar-m’hi sempre,passi el que passi,i a treballar juntament amb tu pel futur que esperem, perquè les nostres vides arribin a ser estímul d’alegria i esperança per a l’altra gent,i el nostre matrimoni sigui senyal de la presència de Déu entre els homes.
Heu de triar una de les tres fórmules del consentiment. També en podeu redactar una de vostra.
En aquest cas, porteu-la el dia de la preparació per a poder-la veure abans.
Trieu l’opció que trieu, tindreu un paper per a llegir-la; no cal que la digueu de memòria, cal, això sí, que la digueu sincerament i de cor.
Benedicció i imposició dels anells
Nuvi/núvia: N, rep aquest anell en senyal del meu amor i de la meva fidelitat.
En el nom del Pare, i del fill i de l’Esperit Sant
Després de donar-vos el consentiment i com a signe permanent que us el recordi, us imposareu mutuament les aliances. Abans de fer-ho el mossèn les beneirà.
L’usual és que el nuvi imposi l’anell a la núvia i després sigui la núvia qui ho faci al nuvi, mentre cada un diu les paraules de més amunt. També tindreu un full per a llegir-les.
Pel que fa a la mà de colocació dels anells, tant es pot posar a la mà dreta com a l’esquerra, però el costum a Catalunya és que l’aliança de noces es porti a la mà esquerra.
Concloem la celebració
Després d’haver celebrat el matrimoni, la comunitat prega i implora a Déu la seva benedicció. Prega perquè l’amor, que en el matrimoni comença a realitzar-se d’una manera nova, creixi i sigui cada cop més fort, prega també perquè aquest amor arribi a tothom: a la gent que coneixeu i a tots els homes. I demana a Déu la seva
benedicció per a vosaltres dos, per tal que us ajudi a mantenir-vos cada dia en aquest amor que us heu promès.
Preguem tots junts
Si ho desitgeu, el dia de la preparació podeu proposar unes altres pregàries o modificar-ne o concretar més alguna d’aquestes. Per exemple la 5a en què preguem pels difunts podeu mencionar-ne algun de recent o de pròxim a vosaltres dos.
Podeu també buscar una o diverses persones per a llegir les pregàries. Molt millor si els heu facilitat abans el text per a preparar-les.
1. Per tota l’Església:
que sigui sempre fidel a Jesucrist, amb una vida veritablement evangèlica. PREGUEM
2. Per N. i N.:
que Déu conservi i augmenti l’amor amb què s’estimen, i els ajudi a tenir fidelitat i confiança.
PREGUEM
3. Que cada un d’ells trobi forces per sortir de l’egoisme i treballar pel bé de l’altre, i no es cansin mai de perdonar-se i d’acceptarse mútuament.
PREGUEM
4. Que eduquin joiosament els seus fills,i que visquin molts anys envoltats en l’amor i la companyia dels familiars i amics.
PREGUEM5.
Pels difunts de les nostres famílies:que Déu els concedeixi la plenitud del seu amor
en la vida eterna.
PREGUEM6.
Per totes les famílies que passen dificultats: que no els manqui salut, treball i amor entre ells,i que trobin ajuda en nosaltres.
PREGUEM7.
Per tots nosaltres:que el Senyor protegeixi les nostre famílies,augmenti l’amor entre nosaltres, i ens doni la confiança i l’alegria.
PREGUEM
Després de les pregàries el mossèn convidarà tothom a pregar junts amb el Parenostre.
