Dia litúrgic: Dilluns V de Pasqua 11-05-09


Text de l'Evangeli
(Jn 14,21-26):


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell». Judes, no l'Iscariot, li pregunta: «Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?». Jesús li respon: «Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre».

«El Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre»

Avui, Jesús ens mostra el seu immens desig de què participem de la seva plenitud. Incorporats a Ell, estem en el doll de vida divina que es la Santíssima Trinitat. «Déu és amb tu. En la teva ànima en gràcia, hi habita la Trinitat Beatíssima. -Per això, tu, a pesar de les teves misèries, pots i has d'estar en contínua conversa amb el Senyor» (Sant Josepmaria).

Jesús assegura que estarà present en nosaltres per la inhabitació divina en l'ànima en gràcia. Així, els cristians ja no som orfes. Ja que ens estima tant, tot i que no ens necessita, no vol prescindir de nosaltres.

«El qui m'estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell» (Jn 14,21). Aquest pensament ens ajuda a tenir presència de Déu. Aleshores, no hi caben altres desigs o pensaments que, si més no, de vegades, ens fan perdre el temps i ens impedeixen complir la voluntat divina. Heus aquí una recomanació de sant Gregori el Gran: «Que no ens sedueixi l'afalac de la prosperitat, perquè és un caminant neci aquell que veu, durant el seu camí, prats deliciosos i s'oblida d'allà on volia anar».

La presència de Déu en el cor ens ajudarà a descobrir i realitzar en aquest món els plans que la Providència ens hagi assignat. L'Esperit del Senyor suscitarà en el nostre cor iniciatives per a situar-les al cim de totes les activitats humanes i fer present, així, el Crist al capdamunt de la terra. Si tenim aquesta intimitat amb Jesús arribarem a ser bons fills de Déu i ens sentirem amics seus en tot lloc i en tot moment: al carrer, enmig del treball quotidià, en la vida familiar.


Comentari: Mn. Norbert Estarriol i Seseras