Sobre la teva taula hi el xec.
La quantitat diu: totalitat.
El receptor diu: El Senyor.
La data, per concretar.
I la signatura: en blanc.
Per què vas retardant tant signar el xec de la totalitat?. Aquesta pregunta avui ha tornat a la teva ment i de nou t’has tornat a emocionar. La paraula “totalitat” es produeix pànic; i també un immens desig d’amor radical.
Tens por.
Sí, en el fons tens por de Déu. Penses que si signes el xec de la totalitat sonarà el telèfon roig i la seva Veu et parlarà de sacrificis, renuncies, missions molt dures i destrucció de la teva més íntima il•lusió humana. Et preguntes: i si signo i comença un camí de creu? Quina vida !!.
Tens por de Déu perquè el coneixes poc. Et resulta massa misteriós. No el pots objectivar mentalment. Sempre se’t escapa. I saps que també hi ha qui parla d’un Déu de dura justícia, que demana molt de sacrifici, fins a cops pot resultar violent i dur. Penses, com puc posar-me en mans de Déu ?.
Cert que Jesús és diferent... tot amor...Llum i foscor. No ho entens. No t’entens. Ets confusió.
Signar ser tot del Senyor.... cos, ànima, ment, imaginació, llibertat, acció, creativitat..... Buff ! Prefereixes ser d’Ell a estones, com un voluntariat, en els recés periòdic, i fins a una meditació silenciosa al matí o a la nit, que et serveix de teràpia per les tensions acumulades.
Potser fa anys que aquest debat interior està dins teu. Has fugit molts cops, voldries oblidar-lo. Però cada cop que encens la llum i mires la teva taula, allà està el xec de la totalitat, sense data i sense signatura.
Què et sembla, trigarà la decisió ?
Mentre tant... no creus que la teva vida és mediocre?
Passa el temps, i ja no el recuperes.
Què vols fer de la teva vida ?
El teu futur és també, ara.
