L’eucaristia és una invitació a la fraternitat i a la solidaritat,
a engrandir la ment i el cor.
En l’Eucaristia tots som actors, no espectadors.
Tots celebrem, tots fem present Jesús,
tots ens alimentem, tots ens comprometem.
Ningú no està aquí pels seus mèrits, sinó per la increïble invitació que ha rebut.
Ningú no està aquí perquè ho mereix sinó perquè ho necessita.
No venim com el fariseu, donant gràcies per ser millor que els altres,
ni com el publicà, aclaparat pels seus pecats.
Venim entusiasmats perquè Jesús ens invita i ens vol tal com som.
Recordem a qui no pot asseure’s a la nostra taula,
a cap taula.
Si la celebració de l’eucaristia no és expressió autèntica
de la nostra fe en Jesús, si substituïm celebrar per assistir,
reunir-nos per complir,
comuna unió per individualisme,
reduïm l’Eucaristia a un acte de culte
semblant als antics sacrificis del temple,
corrent seriós perill de sentir-nos justificats
per la mera i passiva assistència.
Als qui volem seguir Jesús se’ns ofereix, se’ns demana, alguna cosa més
