Vicenç Ferrer, mestre i guia, tal com tu deies se que no has mort, sols que no estàs aquí sinó que estàs allà, així definies tu la mort.
Crec que has estat un màxim exponent, un dels homes més ric del món, amb la teva riquesa has fet "ric " als pobres i això per tu i jo, que ho comparteixo, significa que eres una persona molt rica.
Has deixat molta llavor feta i saps que seguirà creixent, doncs, la teva dona, els teus fills, i col•laboradors treballaran al com si tu i fossis. També jo continuaré caminat amb tu, estaré sempre amb tu d'acord i tindré de guia les teves passes, el teu exemple em donarà força per fer el camí més lleuger i alegre.
T’estimaré sempre i conviuen en mi aquelles paraules que em digueres aquell dia que compartirem un cafè, foren uns minuts junts, però es convertiren en milers i milers de paraules que sempre rebrollen en el meu interior.
Sé que al adherir-me a que siguis Premi Nobel de la Pau a tu no et fa cap gràcia, però ara ets allà, per tant als que som aquí ens creiem amb el dret de que les Institucions continuïn reconeixent la teva magnifica labor i quina si no aquella que més goig t'ha donat, PORTAR PAU, DONAR PAU I COMPARTIR AMB TOT EL MÓN LA PAU.
Fins sempre estimat Vicenç,
Pere Codina i Gironella
Girona 21 de Juny del 2009
