“Avui, Corpus, Crist present en el
pa eucarístic serà passejat pels
carrers de viles i ciutats, trepitjant
carrers ornats amb catifes, essent
lloat per molts cants i pregat amb
molts desitjos”.
¿Hem pensat mai, quan anem a combregar,
el que el ministre ens diu, en el que rebem i en el nostre Amén?
La festa del Corpus és el solemne AMÉN de tota l’Església, de totes i
cadascuna de les seves comunitats.
Tot arrenca d’aquell primer Dijous Sant, del gest de Jesús de celebrar
anticipadament la donació de la seva vida amb el pa i el calze, el seu cos i
la seva sang.
Tres constatacions repetides mil vegades:
– Alguns deixen d’anar a Missa cada
diumenge.
– Pocs fan la visita al Santíssim.
– No es rep el Cos de Crist amb el
respecte adequat.
Per això cada any CORPUS ens recorda el gran tresor de Crist, present entre
nosaltres, en el Pa consagrat en l’Eucaristia.
Pa de vida per menjar. Pa de vida reservat en el sagrari per portar-lo als
malalts i ancians, i per venerar-lo, tot recordant la presència del Senyor enmig
nostre.
Avui, Corpus, Crist present en el pa eucarístic serà passejat pels carrers
de viles i ciutats, trepitjant carrers ornats amb catifes, essent lloat per
molts cants i pregat amb molts desitjos.
No ens adonem del gran tresor que el mateix Senyor ens ha confiat?
No som conscients de la meravella que s’esdevé davant dels nostres
ulls?
No desitgem restar units a Jesús i sentir-lo ben a prop?
Perquè sigui així, cal:
TENIR GANA. Sí, cal tenir gana d’alguna cosa més que de les vacances,
d’algun viatge, de canviar el cotxe, de fer festes... per eixugar els desigs de
sentir-nos estimats i estimar, de viure amb pau i esperança malgrat les nostres
limitacions, de transformar el nostre món –si voleu, el petit món–
perquè sigui més habitable, sembrant-hi les llavors de l’evangeli... Si
tenim aquesta gana o aquesta fam, cercarem aliment en el Pa de Vida.
ESTAR-HI EN COMUNIÓ. Conscients, però, de la paraula del Senyor: “si no
resteu en mi, no podeu donar fruit”,cal estar-hi en comunió, en la unió
més íntima, perquè es fa carn de la nostra carn per mitjà del seu cos. Alhora
és el fonament de la comunió entre nosaltres, els seus deixebles, i
signe de la comunió a la qual aspira sempre la humanitat.
ADORACIÓ I LLOANÇA. És tan gran el tresor que se’ns ha confiat que l’actitud
més pregona és l’adoració i la lloança, que es pot expressar de moltes
maneres, però per Corpus es fa ben visible per la processó amb el
Santíssim, per les catifes, pels cants i per altres mostres de folklore popular.
Corpus és un dia, però cada dia ho pot ser, i cada diumenge ho ha de ser
en la celebració de l’Eucaristia; i també per mitjà dels actes comunitaris i
personals de pregària i d’adoració al Santíssim.
Avui, festa de Corpus, l’Eucaristia, la processó, l’acte eucarístic... que siguin
el gran AMÉN D’ACCIÓ DE GRÀCIES, DE LLOANÇA I D’ADORACIÓ A
CRIST, PA DE VIDA.
FRANCESC PARDO I ARTIGAS,
bisbe de Girona
ANY LXXXII - 14 JUNY 2009 - NÚMERO 4.259
