Som persones, Senyor, perdoneu-nos:
De no saber dir-vos res,
De ser avars del nostre temps
I de no tenir-ne per trobar-nos amb Vós.
Som persones, Senyor, perdoneu-nos:
D'amagar la claredat de l'Evangeli
Per les nostres covardies
I els nostres compromisos amb al pecat.
Perdoneu-nos, Senyor:
Les nostres faltes d'amor,
Els nostres rampells,
Els nostres prejudicis,
La nostra indiferència,
I tot el que mata l'amor.
Perdó, Senyor:
De no saber perdonar,
De no saber reconciliar-nos
Amb nosaltres mateixos,
I menys encara amb els altres.
Quan serà que sabrem estimar com Vós estimeu?
Quan serà que sabrem estimar l'altre per ell i per Vós?
Perdoneu la lletjor de la nostra mirada.
Som persones, Senyor, perdoneu-nos.
