Si et pregunten, amb un cert deix d'ironia i de curiositat: Tu, encara vas a Missa?, i et sents mirat com una peça de museu o un "bitxo raro", què respons? Segur que t'esforces a explicar els teus motius i a donar totes les raons, i fas bé. El teu preguntador anònim, encara amb un somriure de perdonavides, hi afegirà: "Deus ser dels pocs que hi van; ¿no veus que avui això ja no es porta, ja no està de moda?". Pots quedar avergonyit i respondre amb veu molt baixa: "Sí, jo encara hi vaig", amb un to compungit com si haguessis de demanar perdó per anar-hi. Aquesta experiència, la viuen principalment i amb dolor els adolescents, que són objecte de riota si van a Missa a la parròquia de part de companys d'institut i, en algun cas, també per alguns professors. Drama per als nois i noies que, fins i tot, se senten maltractats i humiliats, perquè han d'escoltar altres qualificatius no gens agradables. Jo proposo deixar la timidesa, aixecar el cap, alçar la veu i ser agosarats. La pregunta es mereix una resposta adient. Es tracta de recuperar l'actitud de la Pentecosta, que celebrarem d'aquí a unes setmanes. Recordeu que els deixebles ja havien fet experiència que Jesús havia ressuscitat, però encara estaven tancats amb por i timidesa. Només quan són conscients que han rebut l'Esperit de Jesús, s'atreveixen a sortir a la plaça i donar raó del que succeeix i viuen. Nosaltres hem rebut l'esperit de fermesa, d'amor i de seny. Aleshores la nostra resposta, valenta i assenyada, a la pregunta si encara anem a Missa, hauria de ser: Jo, sí que hi vaig, i molt content. I tu, encara no hi vas? Mira, ho sento per tu, perquè no saps el que t'estàs perdent. Pensa que deixes de banda el millor regal per viure. El qui et pot donar sentit a la teva vida concreta, el qui et pot donar pau i perdó, el qui et pot donar fortalesa per assumir les teves responsabilitats, i esperança que ni tu ni el que fas es perdrà per sempre... et convoca per estar amb Ell, per alimentar-te amb una Paraula única, entre tantes paraules inútils i interessades; i amb el seu Cos, el pa de vida. Alhora et sentiràs acompanyat amb l'afecte i la pregària de moltes persones, que et donaran suport en les foscors, t'ajudaran a pregar (...).
FRANCESC PARDO I ARTIGAS, Bisbe de Girona
Girona 25 d'abril 2009
