Durant aquesta Setmana Santa he volgut viure amb intensitat la passió i mort del Senyor.
En les pregàries me preguntat
com era el meu Déu?
què em demana?
què espera de mi?
què faig per demostrar-li la meva estima i fidelitat?
transmeto amb silenci l’estima que tinc al meu Déu?
En aquestes preguntes i amb tota humilitat, hi he trobat respostes.
El meu Déu, es un Déu de bondat, de generositat i d’amor.
Un Déu que sols amb parla en el meu interior i amb silencis
Un Déu que me acompanya en la vida personal, familiar i professional
Un Déu que està amb mi sempre
Un Déu que em dóna el seu escalf,
Un Déu sense supèrbia, amb autoritat, i amb vigència,
Un Déu que em diu com actuar des del meu interior
Un Déu que em demana confiança
Un Déu que em demana el meu testimoniatge.
Déu per mi ho és tot i jo per ell què sóc?
Vull ser un incondicional, que sols tingui ulls per veure’l, orelles per escoltar-lo i boca per alabar-lo.
Vull fer camí amb Ell i que en cada pas deixi “petxada”
Vull ser un cristià que valori l’amistat i fidels amb els amics per sobre de qualsevol condició. sense esperar-ne resposta.
Senyor i Déu meu crec en la resurrecció de Jesús, "no és una teoria, sinó una realitat històrica revelada per l'Home Jesucrist mitjançant la seva" Pasqua, el “seu pas ", que ha obert una" nova via "entre la terra i el Cel".
La meva fe em fa creure i crec que no és ni ha estat un mite ni un somni, no és una visió ni una utopia, no és una faula, sinó un esdeveniment únic i irrepetible: Jesús de Natzaret, fill de Maria, que en el crepuscle del Divendres va ser baixat de la creu i ha sortit vencedor de la tomba ",
Pere Codina Gironella diumenge de resurrecció del 2009
