Text de l'Evangeli
(Mc 16,1-7):
Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles: «¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?».
Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. Ell els diu: «No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: ‘Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir’».
« Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat.»
Avui, l'Església celebra amb gran joia la festa principal: el triomf del seu Cap, Crist Jesús. La Resurrecció de Jesucrist és un fet del qual no en podem dubtar. Entenem que no té res d'estrany que un fet celestial, un cos ressuscitat, no pugui ser captat per mitjans terrenals. Però ben aviat Maria Magdalena i la mare de l'Apòstol Jaume, en rebien un testimoniatge indubtable, comprovat desprès amb moltes aparicions, realitzades de tal manera que exclouen absolutament la sospita d’al·lucinacions: «No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí, mireu el lloc on l'havien posat» (Mc 16,6).
A més del goig pel fet de la Resurrecció del Crist, aquest esdeveniment ens porta l'alegria de comptar amb una resposta, joiosa i clara, als grans interrogants de l'home: ¿què ens espera al final de la vida?; ¿quin sentit té el sofriment a la terra? No podem dubtar gens que, després de la mort, ens espera una nova vida, la qual serà eterna: «Allà el veureu tal com ell us ho havia dit» (Mc 16,7). Sant Pau ho afirma amb ple convenciment: «Si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb Ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre Ell» (Rm 6,8-9). Lògicament, a l'interrogant sobre el final de la vida, el cristià hi respon amb alegre esperança.
L'Evangeli d'avui fa notar que el jove -l'àngel- que parla a les dones, uneix els dos conceptes de dolor i glòria: qui ha ressuscitat és el mateix que ha estat crucificat. Diu sant Lleó el Gran: «... (per la vostra creu) els creients extreuen força de la debilitat, glòria de l'oprobi, i vida de la mort». Les creus de cada dia són, doncs, camí de Resurrecció.
Comentari: Mons. Ramon Malla i Call, Bisbe Emèrit de Lleida (Catalunya)
