Text de l'Evangeli
(Jn 13,1-15):
Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «No em rentaràs els peus mai de la vida!». Jesús li contesta: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap». Jesús li diu: «Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots». Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets’».
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: «¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres».
«Si jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres»
Avui recordem aquell primer Dijous Sant de la història, en el qual Jesucrist es reuneix amb els seus deixebles per a celebrar la Pasqua. Aleshores inaugurà la nova Pasqua de la nova Aliança en què s'ofereix en sacrifici per la salvació de tots.
En el Sant Sopar, alhora que l'Eucaristia, Crist institueix el sacerdoci ministerial. Mitjançant aquest, es podrà perpetuar el sagrament de l'Eucaristia. El prefaci de la missa crismal ens en revela el sentit: «Ell escull uns homes que participin del seu sagrat ministeri, renovin el sacrifici de la redempció, alimentin el poble amb la paraula i el refacin amb els sagraments».
I aquell mateix Dijous, Jesús ens dóna el manament de l'amor: «Estimeu-vos els uns els altres com jo us he estimat» (Jn 13,34). Abans, l'amor es fonamentava en la recompensa esperada a canvi, o en el compliment d'una norma imposada. Ara, l'amor cristià es fonamenta en Crist. Ell ens estima fins a donar la vida: aquesta ha de ser la mesura de l'amor del deixeble i aquest ha d'ésser el senyal, la característica de reconeixença del cristià.
L'home, però, no té capacitat per estimar així. No és simplement el fruit d'un esforç, sinó do de Déu. Sortosament, Ell és Amor i -alhora- font d'amor, que se'ns dóna en el Pa Eucarístic.
Finalment, avui contemplem el lavatori dels peus. En actitud de servent, Jesús renta els peus dels Apòstols, i els recomana que ho facin els uns als altres (cf. Jn 13,14). Hi ha quelcom més que una lliçó d'humilitat en aquest gest del Mestre. És com una anticipació, com un símbol de la Passió, de la humiliació total que patirà per salvar tots els homes.
El teòleg Romà Guardini diu que «l'actitud del petit que s'inclina davant del gran, encara no és humilitat. És, simplement, veritat. El gran que s'humilia davant del petit, és el veritablement humil». Per això, Jesucrist és autènticament humil. Davant d'aquest Crist humil els nostres motlles es trenquen. Jesucrist capgira els valors merament humans i ens invita a seguir-lo per a construir un món nou i diferent des del servei.
Comentari: Mons. Josep Àngel Saiz i Meneses, Bisbe de Terrassa
